Les quatre regions del Montseny

1. El Pla de la Calma: la vall del riu Congost marca la frontera del massís per ponent i el separa dels cingles de Bertí. A partir del riu, el terreny s’eleva implacablement cap a l’est vers el magne Pla de la Calma. Els atractius principals d’aquest paratge per als excursionistes són l’inconfusible i isolat cim del Tagamanent (coronat pel seu castell i l’església de Santa Maria), la roca Centella (amb un vèrtex geodèsic somital), el propi Pla de la Calma (d’important extensió i pelat en gran part), el cim del Sui (accessible des del pantà de Vallfornés i el monumental Castanyer Gros d’en Cuc), el turó del Samon o Samont (també coronat per un vèrtex geodèsic) i el puig Drau (el sostre del Pla de la Calma). També cal ressaltar alguns edificis històrics com les ermites de Sant Cebrià de la Móra, Sant Cristòfol de Monteugues i de Sant Elies o bé arbres destacables com l’alzina de can Valls o l’alzina Rodona.
2. El Matagalls: aquesta muntanya mítica es pot considerar en si mateixa un massís dintre del massís del Montseny. La seva situació aïllada, amb una presència fascinant i el seu gran perímetre l’han convertit, des de sempre, en un objectiu primordial dels excursionistes que visiten el Montseny. Per ponent s’uneix al Pla de la Calma a través de l’estratègic coll Formic, mentre que pel sud enllaça amb el conjunt muntanyenc del turó de l’Home pel coll de Sant Marçal i la vall de la Tordera. La seva destacada creu cimal data de la dècada de 1.930 i per si sola ja és tot un atractiu històric. Cal recalcar també la gran quantitat de fonts que alberguen els seus intricats vessants, el destacable santuari de Sant Segimon i l’encimbellada capella de Sant Miquel dels Barretons, la monolítica agulla de Sant Segimon i la carismàtica ermita de Sant Marçal.
3. Les Agudes i el turó de l’Home: conformen el perfil més majestuós, alt i contundent del massís, amb una carena culminant plena de cims elevats i molt panoràmics que aglutinen miríades d’excursionistes i meravelles naturals i humanes tals com els pous de glaç, també presents en molts altres indrets del massís. Destaquen els rocosos Castellets i les elegants arestes granítiques que rauen al cim de les Agudes (a la dècada de 1.920 ja s’hi escalava), tota la carena de cims del turó Gros, el Puig Sesolles (actualment amb l’edifici d’una estació meteorològica automàtica i una antena de comunicacions; anteriorment hi havia hagut una base militar) i el turó de L’Home (amb l’antic edifici de l’històric Observatori Meteorològic i un vèrtex geodèsic). Al vessant de llevant de la carena superior del massís i a un nivell inferior s’estén la vall de Santa Fe, de boscos ombrívols meravellosos, fonts i torrents, el pantà i l’ermita de Santa Fe, el turó de Morou i multitud d’esqueis i roques esparses tals com el petit però singular Gran Caramazzó.
4. El vessant oriental: cap a llevant i a nivells inferiors, s’alcen turons emboscats i torrenteres engorjades que es capbussen en terres selvatanes i es fusionen a la plana i als estreps muntanyosos que precedeixen les recòndites Guilleries. Cal esmentar l’aïllat i elegant turó de Montsoriu (amb el seu monumental castell erigit al seu cim), la riera de Riells i el Gorg Negre, així com el turó de Grenys.