Els municipis vallesans inclosos parcialment o totalment dins de la unitat de paisatge del Baix Montseny són Sant Pere de Vilamajor, Llinars del Vallès, Vilalba Sasserra, Vallgorguina, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, Fogars de Montclús, Sant Celoni, Campins i Gualba. En aquest territori hi alternen les viles de mida mitjana i petita amb els masos i, d’uns decennis ençà, els polígons industrials i les urbanitzacions als entorns dels nuclis consolidats. Unes urbanitzacions que no sempre tenen un encaix idoni i sovint creen uns petits barris més o menys disjunts, que potser el temps i els creixements urbans aniran cicatritzant.
L’any 1600 les descripcions de Pere Gil sobre geografia de Catalunya ja indicaven que la Tordera era molt aprofitada, tant per al reg, amb profusió de sèquies, com per a l’extracció d’or, a Sant Esteve de Palautordera. També esmentaven l’explotació de plom i d’argent en aquest sector de la conca de la Tordera. En el tombant de la dècada dels vuitanta del segle passat, el sector terciari va prendre molta embranzida i van proliferar les masies-restaurants i els equipaments lligats al lleure, l’educació ambiental i similars. Al mateix temps la construcció va continuar amb força i cada vegada més orientada a la primera residència, a la vegada que va continuar l’extensió dels polígons industrials. Les quotes lleteres, la política agrària comunitària i les expectatives de revalorització i transformació del sòl han afavorit el predomini del cereal, de rec o secà i la davallada del nombre de les explotacions ramaderes, que tanmateix van augmentar la dimensió mitjana com a estratègia per mantenir-se viables.
Una de les oportunitats d’aquest territori és l’aprofitament del ric patrimoni històric –castells, ponts, masies, esglésies i ermites– que hauria de poder ser rehabilitat i revaloritzat, per potenciar-ne el paper clau i esdevenir la base d’estratègies per a la millora del coneixement i l’ús social del paisatge.