Pedra i Sang: vint edicions d’una icona nadalenca del teatre popular de Sant Cugat

La tragicomèdia musical es centra en l’assassinat, la nit de Nadal de 1350, de l’abat Biure a mans del cavaller Berenguer de Saltells dins del monestir de Sant Cugat i en presència dels vilatans

Corria l'any 2000 i la companyia Tetrateatre representava espectacles poètics multidisciplinaris cada Nadal al monestir de Sant Cugat. Aquell any es commemorava un fet ben present a la memòria col·lectiva de la població: feia 650 anys rodons del magnicidi sacríleg i l’Ajuntament havia demanat a Tetrateatre de fer l'espectacle poètic d’aquell any sobre aquell fet del qual es deriven tantes llegendes.
El text es va encarregar a Josep Maria Jaumà, autor teatral novell, que en aquells moments impartia l'assignatura sobre Shakespeare a la Universitat Autònoma i gran traductor de poetes de parla anglesa. Jaumà va fer un text en versos blancs decasíl·labs. La versificació era tan precisa que quan amb posterioritat es va pensar a fer-ne parts musicades no es va haver de tocar ni una sola síl·laba. La part musical es va encarregar a Joan Alavedra, gran expert en música per l'escena, que va fer una música polifònica per un cor a capella. Una música que al llarg dels anys ha quedat indestriablement unida a l'espectacle.
Dolors Vilarasau, directora de l'espectacle des dels seus orígens, va idear un espai escènic fet a la mida de les reduïdes dimensions de la Sala Capitular del monestir on hi caben uns 120 espectadors. Les escenes del poble succeïen en un passadís amb el públic que envolta els intèrprets a banda i banda i a un extrem un petit escenari on succeïen les escenes històriques situades al convent.
A part dels personatges històrics principals, a l'obra hi ha uns monjos prototips: monjo cellerer, monjo hortolà, monjo estudiós, monjo músic i monjos llecs, que aporten comicitat en alternança a la manera shakespeariana amb les escenes dramàtiques dels personatges centrals. I el personatge col·lectiu del Poble que juga a l'anacronisme entre el present i el passat –amb actualitzacions de temes dedicats al poble de Sant Cugat i a la guerra respectivament. El poble és el transmissor de les tradicions i de les llegendes i qui porta la veu cantant i interpreta a capella la música de l'obra i qui polemitza amb el col·lectiu de monjos.
Al llarg dels vint anys, l'espectacle ha tingut dos grans repartiments, la primera dècada amb Jaume Pla, Joan Berlanga i Xavier Tor en el trio Abat-Saltells-Çarovira, i la darrera amb Xavier Tor, Francesc Ollé i Ricard Mariné. El personatge del Rei l'han representat diversos actors: Josep Marfull, Carles Sans, Òscar Molina, Albert Pérez i en els últims anys Carles Martínez.
Els estralls plantejats els dos darrers anys per la pandèmia de la covid-19 van motivar que l'any 2000 se'n fes una lectura dramatitzada al Teatre-Auditori de Sant Cugat –sense la presència del cor que va ser substituït per quatre solistes– i que l'any passat s’hagués d’anul·lar a darrera hora. Aquest any s’han plantejat una renovació en els personatges principals, que seran interpretats per Ricard Mariné, Francesc Ollé i Llorenç Serrahima, un relleu que s'estendrà l'any vinent a altres personatges.
També enguany hi ha una renovació generacional a la direcció, ja que Dolors Vilarasau,  l’ànima i la impulsora durant aquests vint anys, en compartirà la tasca amb Martina Vilarasau, i les dues en seran codirectores. “La Martina és una gran coneixedora de l'obra perquè n'ha representat les 126 funcions d'ençà que era una nena, tècnicament està molt preparada pels seus estudis a l'Institut del Teatre i té una visió global de l'espectacle”, afirma la veterana impulsora de Pedra i sang. Per Dolors Vilarasau, aquest canvis “propiciaran la continuïtat més enllà de les persones d'una obra que va ser pensada per al Nadal del 2000 i que ha perdurat al llarg del temps convertint-se en una veritable tradició a Sant Cugat i al Vallès”. Sosté que “els tres secrets de l'èxit” de l’obra són que “és una història pròpia explicada des de la població, que es representi sota les mateixes pedres del monestir on van succeir els fets històrics i que es representi per les dates de Nadal”.
Pedra i Sang: vint edicions d’una icona  nadalenca del teatre popular de Sant Cugat

Joan Berlanga fent de Berenguer de Saltells i Jaume Pla fent d’Abat Biure a l’edició de l’any 2002. Foto: Mané Espinosa.