La Torre Negra, un paradigma dels paisatges de Collserola

De contrapoder del monestir de Sant Cugat a cobejat espai rural emblemàtic, finalment preservat, i pendent d'ordenar-ne els usos

Carles Castell i Puig (text i fotografies)

La Torre Negra, al municipi de Sant Cugat, constitueix el paradigma de les dinàmiques territorials que s’han produït al llarg dels segles a Collserola. Aquesta imponent edificació té el seu origen en una fortalesa erigida el segle xii per repoblar les muntanyes després de les invasions sarraïnes, en un sector on s’hi troben també enterraments neolítics i restes ibèriques, com el forn proper a l’ermita de Sant Adjutori.
Amb les famílies que la van ocupar successivament, la Torre Negra va controlar els terrenys del seu voltant, arribant a abastar un terme prou extens de més d’una desena de masos, que es va convertir en un contrapoder al monestir de Sant Cugat. El seu impressionant aspecte fortificat és fruït de la construcció impulsada per Guerau de Palou el segle xv. La disputa va finalitzar amb la compra de la Torre Negra per part del monestir el segle xviii i la seva transformació en centre de producció agrícola, que li va atorgar l’aparença que ha arribat fins als nostres dies.
La desamortització va fer que l’edificació passés a la família Rabadà, que va destinar la finca principalment al conreu de la vinya i a la producció de vi, com es fa palès amb els cups que encara es conserven a l’edificació. Durant els més de 150 anys que la família en va ser propietària, la Torre Negra va viure amb intensitat els grans esdeveniments i canvis del món agrari català: l’arribada de la fil·loxera a finals del segle xix; el conflicte rabassaire dels anys vint del segle passat; el progressiu abandonament de l’agricultura i la recuperació de la massa forestal; i l’aparició de les primeres edificacions de segona residència i equipaments.

Defensar-se dels plans
La Torre Negra tampoc ha restat al marge de les propostes de creixement urbanístic, des que el Pla General Metropolità del 1976 en va classificar una gran peça com a sòl urbanitzable. Des de llavors, s’ha convertit en un espai de conflicte d’usos i interessos entre la propietat, els successius governs locals i una bona part de la ciutadania, que defensava la preservació d’aquest indret rural emblemàtic.
Així, fa una trentena d’anys es va constituir la Plataforma Cívica per a la Defensa de la Torre Negra, amb l’objectiu d’evitar la urbanització de l’espai. Arran de l’agressió a l’icònic pi d’en Xandri, va néixer també la Comissió Pi d’en Xandri que ha mantingut viva la reivindicació ambiental i el suport a la conservació d’aquest entorn.
Cap dels diversos plans que havien de definir el futur de ­la Torre Negra –tant els promoguts per la propietat, per urbanitzar una part dels terrenys, com per l’Ajuntament, per protegir l’espai dels desenvolupaments urbanístics– van aconseguir l’acord entre les parts i van acabar inexorablement en la via judicial. Una via que recentment ha dictat les darreres sentències que, si no hi ha sorpreses, tanquen definitivament les expectatives d’urbanització i donen pas a un pla per endreçar les edificacions, usos i activitats existents en l’actualitat.

El consistori l’adquireix
A inicis d’aquest 2022 l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va adquirir l’edificació de la Torre Negra i la finca forestal de 86 hectàrees. Encara que aquesta adquisició no va tenir un impacte directe en la resolució del conflicte urbanístic, ja que no s’inclou dins la zona classificada com a urbanitzable, sí que té un gran valor patrimonial, simbòlic i de gestió.
Aquesta operació permet, d’una banda, impulsar la gestió forestal d’un espai boscós de vora urbana, imprescindible per millorar el seu estat de conservació i endreçar l’ús públic. Igualment, tot i que els espais agrícoles dins la finca són gairebé testimonials, l’activitat agrària que s’ha pogut anar mantenint en el conjunt de l’espai rebrà de ben segur una bona empenta.
Quant a l’edificació de la Torre Negra, l’objectiu municipal és obrir-la al públic. Sant Cugat, a diferència d’altres municipis de Collserola no compta amb cap equipament públic, cap “porta de parc”, enfocada a la informació als visitants, l’educació ambiental o la interpretació del patrimoni rural i el paisatge. La Torre Negra podria ser clau per ajudar a enfortir i ordenar el vincle natural entre el parc i el municipi en aquest sector. A banda, del valor únic de l’edificació en si mateixa, que permetrà conèixer la història, l’arquitectura i la manera de viure en aquest tipus d’edificació. I també d’interpretar el paisatge agrari de l’entorn, amb el món de la vinya i el vi, tan rellevant en el municipi.
Aquests mesos s’està iniciant la planificació dels usos que s’hi desenvoluparan, així com l’execució de les accions i obres d’adequació necessàries en l’edificació, els accessos i els jardins que l’envolten. S’ha aconseguit la necessària col·laboració entre els equips polítics, tècnics i la ciutadania, amb la implicació directa del Consell de Ciutat i la celebració de la primera Assemblea Ciutadana de Sant Cugat, per plantejar i debatre propostes d’usos i activitats a desenvolupar a la Torre Negra. Tot un indicador de la rellevància d’aquest indret per al municipi.
La Torre Negra, un paradigma dels paisatges de Collserola

Una imatge de La Torre Negra, una masia romànica fortificada que data de l'any 1145.

Una imatge primaveral dels camps de blat que envolten la Torre Negra.

Mosaic de pinedes, alzinars, matollars...

El paisatge actual és el viu reflex de tota aquesta història. El mosaic de pinedes i alzinars, matollars, prats secs –fruit de l’abandonament més recent dels conreu–; els escassos camps que encara aconsegueixen mantenir l’activitat agrícola en un entorn ben hostil; l’esquitxat d’edificacions i equipaments de tipologia i situació urbanística ben diversa, sovint mal integrades en el seu entorn; la infinitat de senders i viaranys oberts pels milers de persones a peu, a cavall o en bicicleta que han trobat en la Torre Negra un espai per al lleure; i els múltiples impactes colaterals de tants visitants –deixalles, erosió, soroll. Un paisatge de gran estimació per a les persones que viuen a Sant Cugat, que cal planificar i gestionar adequadament per conservar els seus valors i cultural, i perquè constitueix una peça clau en l’equilibri del municipi i el benestar de la ciutadania.

El pi d’en Xandri.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara