Sabadell disposa d’una col·lecció de vitralls i vidres artístics excepcional, gràcies al fet que el fons del Museu d’Art ha ingressat trenta-sis peces o conjunts vidriats procedents de L’Art del Vitrall. Tot un corpus ric, per la quantitat, per la qualitat i per l’excel·lent estat de conservació. Són peces completament restaurades que Joan Serra i Renom i Dolors Guixà Martínez, ànimes d’aquest taller, han anat acumulant al llarg de quaranta anys, procedents de donacions, d’adquisicions i, també, de rescats d’enderrocs varis. Un conjunt que hauria pogut acabar fragmentat, abandonat ves a saber on, llençat a les escombraries o bé trinxat a la deixalleria, però que, afortunadament, gràcies a l’entesa entre aquests artesans i l’administració local, ha arribat a bon port. Segons el mestre vitraller Joan Serra, “la finalitat d’aquesta operació ha estat clara des del primer moment: que la col·lecció es quedés a la ciutat”.
Els trenta-sis conjunts evidencien com era de ric el Vallès, i concretament Sabadell, pel que fa a peces de vidre ornamental durant els segles xix i xx. Obres que embellien, amb gran varietat de tècniques i estils, despatxos tèxtils, casals burgesos, però també cases més humils. La col·lecció inclou vitralls procedents d’edificis avui enderrocats –com vidrieres modernistes procedents del Cafè Euterpe i de Ca l’Estruc–, una finestra noucentista de l’antiga Sala del Consell de la Caixa de Sabadell, altres de procedents de cases particulars –com peces modernistes del despatx Antoni Gené (salvades de l’enderroc in extremis) o de la casa d’Antoni Oliver (pare del poeta Pere Quart).
El Joan recorda qui-sap-les vegades que havia rebut una trucada, a qualsevol hora del dia, d’algú que l’avisava de l’enderroc d’un edifici. Ell abandonava el que estigués fent i, cames ajudeu-me, feia l’impossible per salvar un vitrall abans que l’excavadora no l’esmicolés despietadament. El 1998 ja es va oferir a ajudar l’Ajuntament a recuperar vitralls d’enderrocs, però la col·laboració no va acabar de reeixir. La sort és que ells disposen d’espai; per això el taller ha anat acumulant també una ingent quantitat de vidre d’època. Es tracta de vidre comprat fa anys i que ja no es troba, però també de vidre antic recollit de cases que s’enderrocaven. Això els ha permès acabar amb vidre antic la restauració dels vitralls que ara conserva el Museu. Una particularitat que difícilment hauria pogut complir qualsevol altre taller.
Parlant de la restauració, Serra explica que han “construït un giny giratori que ha permès que una sola persona pogués girar vitralls de grans dimensions tantes vegades com calgués –dotzenes en algun cas”. Sense aquest aparell, cada maniobra “hauria requerit més de dues persones”. Restaurar aquest fons de vitralls “ha costat força, però hi hem esmerçat tot el coneixement adquirit al llarg de quaranta anys d’ofici i el resultat és molt satisfactori”, conclou el mestre vitraller.

Un taller familiar
Joan Serra explica que va passar una època de joventut emmirallat en els viatges narrats per Jack Kerouac. Un dia del 1977, a Marràqueix, va observar que el responsable d’una parada artesana, en sentir el muetzí des del minaret cridant a l’oració, havia tancat el negoci per anar a resar. Va pensar que aquell home feia dialogar el món laboral amb el místic, combinava l’obligació per poder arribar a final de mes amb una activitat amb què alimentava l’esperit. Aquell dia se li van obrir els ulls. Havia cursat dos anys d’enginyeria tècnica i es va adonar que el que realment volia fer era treballar amb les mans. Tenia 25 anys, un objectiu clar i tota una vida per davant. Llavors, per atzar, es va començar a relacionar amb el vidre, concretament amb l’art del vitrall.
Tot i l’aprenentatge autodidacte, molt aviat va tenir la sort de poder fer un vitrall al costat del mestre vitraller Joan Marí. Després va seguir dos cursos a l’Escola Massana, amb Antoni Gómez Solagran. I el 1978 ja exercia com a vitraller des de casa els pares. Un any més tard va conèixer la Dolors Guixà, amb qui encetaria la vida en comú, la qual també es va formar en l’art de restaurar i confeccionar vitrall. I conjuntament van obrir L’Art del Vitrall, el 1984.
El fet d’estudiar a Barcelona va propiciar que coneguessin veritables mestres vitrallers i, alhora, que es relacionessin amb joves com ells, apassionats per tot aquell món, els quals innovaven i organitzaven exposicions de nous vitralls, tot un art que entroncava amb la tradició catalana, però que s’imbuïa d’una nova manera de fer i que bevia de la il·lusió que vivia aquell moment el país, amb la democràcia acabada d’estrenar.
Si el taller fa gairebé quatre dècades que funciona és, en part, pel punt on es troba situat: a la cèntrica plaça de Marquilles de Sabadell, en un edifici menestral del segle xix. “Amb la Dolors hem creat un veritable taller familiar, on ens hem repartit les feines”, afirma. I és veritat, perquè a part d’ells dos alguns germans i fills hi han anat passant sempre que els han calgut més mans. “Però no és només un taller, és molt més! És tot un món molt ampli”, aclareix en Joan. Perquè L’Art del Vitrall és un taller de restauració, de manera que han reparat vitralls de la Casa Lleó Morera de Barcelona; del Mercat Central, el Casal Pere Quart i l’Ajuntament de Sabadell; del Palau Güell i el Teatre Principal de Terrassa, entre altres. Però és també un centre de creació de nous vitralls. I, en tercer lloc, ha esdevingut un centre de difusió i de divulgació del món del vidre i el vitrall.

Voluntat didàctica
Joan Serra té el diploma de Mestre Artesà en l’ofici de vitraller atorgat pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya des del 2013. I li van concedir en reconeixement del mestratge i dels mèrits de caràcter extraordinari avalats per tots els anys d’ofici, però, sobretot, per la feina de divulgació de l’art del vitrall. I és que una de les característiques que fan únic aquest taller és la cura que han tingut els seus propietaris per difondre el bigarrat món del vitrall, per donar-lo a conèixer a gent de totes les edats, del país i de fora. Amb una voluntat pedagògica a la qual han donat tanta importància o més que al seu ofici. Precisament perquè s’estimen el que tenen entre mans.
Això els ha dut a organitzar visites, conferències i tallers diversos i amb aquesta voluntat en Joan duu a terme cada any un taller a l’Escola Illa de Sabadell per ensenyar a fer vitralls a tothom qui ho vol. I per fer els tallers han realitzat vídeos didàctics, els quals mostren tot el procés d’elaboració d’un vitrall i que ja han vist milers de persones.
D’altra banda, Joan Serra, juntament amb el fotògraf Antoni Carbonell, són els autors del Recull de vitralls d’època de Sabadell. Un treball becat per la Caixa de Sabadell, que és un veritable tresor: una compilació que documenta gràficament i amb una fitxa tècnica desenes de vitralls de llars diverses. “Dubto que hi hagi cap altra ciutat del país que tingui documentats tants vitralls de cases particulars. Això ha sigut possible gràcies al meu pare, Josep M. Serra Inglada, que coneixia els propietaris d’aquestes cases i va ser qui va aconseguir que els particulars ens obrissin les portes de casa. Per això ell també hauria de figurar com a autor d’aquest treball”, afirma tot convençut.