L’homenatge de Granollers a Pau Casals l’any 1935
El genial músic va oferir un concert a benefici de l’hospital-asil que va ser tot un reconeixement popular que reviuria adolorit després del bombardeig tràgic que la ciutat va patir el 31 de maig de 1938
Josep M. Figueres
(text)
El mestre Pau Casals i Delfilló (El Vendrell, 1876 - San Juan de Puerto Rico, 1973) ha estat indiscutiblement la personalitat catalana més rellevant internacionalment del segle xx. Gràcies al reconeixement mundial i sense cap esberla que va tenir en els dos camps en els que va reeixir –la música com a intèrpret, compositor i director, i en el comportament cívic– la seva figura va esdevenir i és encara una icona pel que fa referència a la voluntat de fer un món millor, amb cultura i art, contra la guerra i la violència i d’exigència de la feina creativa de qualitat, ben feta. Ben aviat, va rebre el reconeixement d’arreu. Tant és així que quan la Generalitat de Catalunya el va incorporar a la col·lecció de llibres Catalans il·lustres ho va fer en una obra –Homenatge a Pau Casals– que en reconeix els honors amb una bibliografia comentada de gairebé cent-cinquanta llibres publicats arreu del món sobre la seva vida i obra, que inclou la relació dels homenatges, amb una antologia poètica de respecte.
L’any 1935 el mestre Casals va rebre la Palma d’Or de l’Associació Obrera de Concerts, se li va lliurar el Llibre d’Or de la Música francesa per part del director general de Belles Arts, Huysmans, va ser nomenat fill adoptiu de Madrid i acadèmic honorari de l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. I, així, cada any va anar rebent un devessall de reconeixements similar.
La seva personalitat musical i humana estava plenament consolidada als anys trenta del segle passat i, de fet, ja ho era vint anys abans, quan rebia honors arreu d’Europa. Públic i empresaris se’l disputaven. El 1927 havia rebut el gran homenatge de la seva vila nadiua del Baix Penedès i el 1931 també a Barcelona, especialment en un concert de reconeixement a la República, proclamada amb gran alegria i suport ciutadà.
Homenatges similars
L’any 1935 va acumular diversos homenatges, que es van tancar al desembre quan la ciutat de Madrid, on havia estudiat, el va honorar amb un concert al Cinema Monumental i amb l’admissió a la Academia Nacional de Bellas Artes. Mesos abans n’havia rebut d’altres, de tributs, com el que se li havia dedicat a Sant Sadurní d’Anoia al juny, que va seguir un patró similar al que se li havia fet anys abans al Vendrell, i també semblant al que es repetiria a Granollers.
En el de la ciutat penedesenca Casals hi va arribar amb tot el poble al carrer. Va anar a peu fins a la plaça que se li dedicava i d’allí a l’Ajuntament, on se li va oferir un vi d’honor en una recepció enmig de l’entusiasme popular, en un acte retransmès per Ràdio Barcelona. Al prescriptiu concert popular hi van participar els Cors de Clavé, l’orquestra Escolans i la cobla La Principal, que va interpretar la sardana de Juli Garreta “A En Pau Casals”. A la fonda Anton s’hi va fer un àpat més íntim –amb seixanta comensals tanmateix–, que va comptar amb els brindis i els parlaments de rigor.
Granollers va repetir l’esquema de l’homenatge, però el de la capital del Vallès Oriental va ser especial pel gran ressò que va tenir. A començaments d’agost es rumorejava que Casals aniria a Granollers amb la seva orquestra, per fer-hi un concert a benefici de l’hospital-asil de la ciutat. Casals tocava poc, molt poc, a les ciutats catalanes –que limitava al Vendrell i Girona– i el concert de Granollers va ser tota una excepció. L’activitat de Casals era internacional i a Barcelona i Catalunya, on se li reclamaven moltes actuacions, no les podia materialment fer i quan les feia el ple estava garantit.
El mestre no tenia temps per a més actuacions, comptant que en tenia ja moltes de compromeses amb les gires anuals que la seva orquestra feia pel món i amb les audicions lligades per a l’Associació Obrera de Concerts, el mateix Patronat que tenia el musicòleg Joaquim Pena com a artífex sempre dinàmic i l’Associació de Música de Càmera. Així ho explicava Casals a Tomàs Roig i Llop, aquell mateix any, en una entrevista al diari barceloní L’Instant. Que dirigís un concert a Granollers era excepcional. Al Vendrell era clar, en ser la seva vila, i a Girona també per l’amistat que l’unia amb el músic i compositor Tomàs Sobrequés i Masbernat. Però ... i Granollers? A la ciutat vallesana la causa en va ser el donatiu fet a l’hospital i l’asil, fruit de la seva generositat.
De fet, de jovenet, en acabar la guerra de Cuba, Pau Casals ja va fer un concert benèfic amb el músic Benvingut Socias i, ja al final de la seva vida, en va fer un a la ciutat de Guadalajara, a Mèxic, per a l’Hospicio Cabañas. Tota la seva vida va ser un acte de generositat i no és estrany que acceptés el concert a la Granollers en els anys d’esplendor de la República.
El poble granollerí parlava del possible concert i el rumor es va confirmar quan el 18 d’agost de 1935 l’Ajuntament va acordar donar el nom del mestre a la plaça de les Olles, encara que finalment la plaça triada va ser una altra. El 25 d’agost es va publicar al setmanari La Gralla el programa que es desenvoluparia el dia 30 següent. Al matí, ball a l’envelat, a les 12 l’homenatge amb la placa a la nova plaça, sardanes a la plaça de la República i, a la tarda, a les cinc, concert al Majèstic a benefici de l’hospital-asil. Al vespre, més sardanes i cinema al Centre Catòlic. Tot plegat, en una festa major que es volia que fos espectacular. El dissabte i diumenge, més actes. De la tronada inicial, als balls, teatre i sardanes del dia final; tres jornades amb el poble al carrer.
Els actes dedicats a Casals van seguir el model de programació indicat, similar al del Vendrell de vuit anys abans. La festa va ser fruit de la implicació general de tota la ciutat. El dia 23 d’agost hi havia hagut la reunió de preparació de premsa, entitats i ajuntament. Tothom hi estava d’acord i tothom es congratulava de la generositat del músic i de l’encert de programar el concert. Es va decidir també un canvi: en lloc de la plaça de les Olles, la futura plaça Pau Casals seria a l’antic viver d’arbres de l’estació de tren llavors situada al centre de la ciutat. Es va confirmar el programa, que començaria amb aquest bateig de la plaça i, després, a la Casa de la Ciutat, com es deia als anys trenta, s’hi faria un vermut per passar a dinar a l’Hotel Europa. Després es faria el concert, amb un programa variat. Primera part: Der Freiscliutz (obertura), Weber; Simfonia Inacabada, Schubert. Segona part: Eleonora (obertura), Beethoven; Trista (sardana), Enric Casals; Tristany i Isolda (preludi i mort, Wagner; Els mestres cantaires (obertura), Wagner.
Oportunitat única
Tres dies abans del concert, el setmanari La Gralla publicava el següent: ”Mai més no podrem veure a Granollers una festa d'art semblant en tals condicions. I poc sovint es presenten oportunitats com aquesta per celebrar actes a profit del nostre hospital i asil.” Tots els actes van ser reeixits i les cròniques periodístiques lloen l’alcalde Artur Grasset, que apareix en les fotografies de Llobet, el fotògraf local, que en va publicar un esplèndid reportatge gràfic. N’hi van haver d’altres, però aquest reportatge es conserva a l’arxiu granollerí. La Gralla reprodueix el parlament del promotor de l’homenatge, Frederic Riera, president del Sindicat Musical, en un número amb imatges i cròniques de la revista, que va seguir el batec de l’esdeveniment amb ganes. El parlament de Riera deia així: “Mestre Casals, la vostra presència, avui, entre nosaltres, omplena Granollers de la llum de la vostra glòria i de l'olor dels vostres llorers. Mes, també avui, dissortadament us acomiadarem. El vostre nom, però, quedarà per sempre més unit a la vida de la nostra ciutat. El vostre nom, que és tota una trinitat, perquè en vós hi ha l'artista màxim de la música, el patriota que es desviu per aixecar Catalunya, en tots els ordres artístics, i l'amic del poble, que acudeix als humils, als que sofreixen, als que treballen per a redimir-los espiritualment i materialment, que és una característica del nostre caràcter. Mestre, mireu al vostre entorn. Hi ha representades totes les classes socials i estaments de la vida de Granollers que pensa i treballa. Tots plegats, som presents en aquest acte, ben íntim, no per a glorificar-vos –que no ho necessiteu– sinó per a fer-vos ofrena de la nostra estimació i de la nostra admiració.”
Patrimoni Història
