Un poble farcit d’artistes

La Claca i Marduix van ser els pioners del viver artístic que és Sant Esteve de Palautordera

Pol Purgimon (text i fotografies)

A Sant Esteve de Palautordera, Jordi Pujol hi va començar a caminar i Joan Baixas va aprendre-hi a llegir i escriure. Eren petits i, aleshores, passaven temporades al poble. Hi estiuejaven, perquè les famílies eren de Barcelona. Amb el temps, empesos per un rampell artístic, s’hi van quedar a viure definitivament. Baixas hi va posar, primer, el centre d’operacions de Putxinel·lis Claca. I després Pujol, amb Joana Clusellas, va portar-hi la companyia de titelles Marduix. Rondaven els anys setanta del segle passat. Eren els primers compassos de l’escena artística de Sant Esteve. Més tard, va dur a instal·lar-se al poble Tortell Poltrona i el Circ Cric, Claret Papiol, el ballarí Joan Serra i les companyies Los Galindos, Escarlata, Txo Titelles i una llarga llista de professionals de la cultura que resultava sorprenen per un indret tan petit.

Quan plovia, una riera
La història s’inicia al carrer Major, quan encara era de terra. “Hi havia posades unes pedres per passar d’una vorera a una altra. Quan plovia allò semblava una riera”, recorda Joan Baixas. Ell i Teresa Calafell –amb qui conformaven la Claca– es van instal·lar en un local que hi havia al costat. “Vam veure que havíem de marxar de Barcelona, perquè era més complicat tenir-hi un taller i un magatzem per qüestió d’espai.” A Sant Esteve, els Baixas ja eren una família coneguda. L’avi –que també es deia Joan Baixas– hi havia anat a viure molts anys enrere. “Va ser un dels primers artistes que va començar a pintar a l’exterior. Va estar molts anys pintant gent de Sant Esteve: els nens, els gossos, els cavalls, les cases i els pous. Se l’estimaven molt”, indica el seu net.
Sant Esteve era lluny de ser un erm cultural. A principis de segle, ja hi rondaven Josep Maria de Sagarra i Ferran Soldevila. El primer, hi tenia una casa. I, el segon, estava establert a Santa Maria de Palautordera. “Del Sagarra, el meu pare m’havia explicat que anava a la taberna del poble i feia conya amb els joves”, recorda Baixas. La cultura, abans de la guerra, s’havia estès en dos ateneus: un per a l’esquerra i un altre per a la dreta política. Amb la postguerra, això es va desfer i més tard es van crear al poble, com en altres municipis del país, una coral i un grup de teatre que en van adobar el terreny cultural. “Segurament, vam ser ben rebuts gràcies a això”, recorda Jordi Pujol.
Marduix es van instal·lar a Sant Esteve a finals dels anys setanta. Pujol, que venia del món de la cançó, havia participat a l’obra Entrebancs i cadires. “La feia amb la Teresa Calafell, fins que ella ho va deixar per anar a fer el Mori el merma, que era un altre espectacle que tenien amb la Claca. Aleshores va ser quan vam fundar Marduix”, explica Jordi Pujol. La companyia va operar els primers anys a Barcelona, sempre amb un peu a Sant Esteve. I finalment, es van instal·lar al Montseny de manera definitiva.

En Poltrona i companyia
Aviat uns artistes van cridar els altres. Tortell Poltrona –l’àlies de Jaume Mateu– coneixia Marduix de l’escena catalana d’aleshores. “Érem quatre gats els que vam començar a llaurar el terreny”, recorda Mateu. Justament un altre veí del Montseny, Salvador Vilà –que treballava amb la Claca– va ser l’encarregat d’avalar-los el crèdit per comprar la primera carpa del Circ Cric. D’anècdotes d’aquestes, en van plens: al prat on fan ara els espectacles, anys abans n’havia plantat un altre Joan Baixas per l’obra Amanita Circus. Amb el temps, el Circ Cric s’ha convertit en un dels principals emblemes del poble i l’ha engreixat de nous veïns artistes que hi han anat a viure per feina.

El Montseny, la muntanya que abraça
La transformació cultural de Sant Esteve ha anat en paral·lel al canvi de paisatge. Ha passat de ser un poble pagès, tal com recorda Baixas, a predominar-hi els serveis i a entomar un creixement de població molt notable. “Quan vam venir nosaltres, Sant Esteve rondava els mil habitants”, diu el fundador de la Claca. Ara n’hi ha uns tres mil. Joana Clusellas, de Marduix, creu que el poble s’ha farcit d’artistes, també per un apassionament amb el Montseny. “La muntanya fa com una abraçada”, descriu ben gràficament. De Sant Esteve, Clusellas i Pujol valoren el silenci i la intimitat per fer art. Però malgrat un ambient, a priori, bucòlic, l’escena artística ha ajudat a mantenir l’activitat pública a Sant Esteve.
Un poble farcit d’artistes

Una imatge de Joan Baixas amb alguns dels seus titelles.

Una imatge de Jordi Pujol i Joana Clusellas, que es van instal·lar com a Marduix a Sant Esteve de Palaurordera a finals dels anys setanta.

Dels gegants a les gitanes i la Festa de Tardor

El poble ja s’havia interessat per la cultura els primers anys que Joan Baixas va posar el taller al carrer Major. “Era el lloc on els nens venien després d’escola. L’entrada del taller estava plena de titelles per totes les parets. En veure que estàvem allà amb els nanos, el poble ens va acollir tan bé…”, recorda el creador de la Claca. Aviat van començar a fer obres amb la canalla –més enllà dels seus espectacles en cartellera– i una cosa va dur a l’altra. El 1972, al mateix taller, fruit d’una iniciativa espontània, van fabricar-s’hi els primers gegants de Sant Esteve: en Bon Jan i la Reguapa. “Eren els primers gegants que movien els braços de Catalunya.” Eren, fet i fet, “titelles gegants”.
Molts veïns es van acoblar a la iniciativa i van dur-los a trobades de tot el país. A principis dels anys vuitanta, en Bon Jan i la Reguapa es van desfer i els Marduix, que feia poc temps que s’havien instal·lat de manera permanent al poble, van construir els segons gegants: en Bon Jan –altra vegada– i la Ben Plantada. Aquest moment va coincidir amb la recuperació del Ball de Gitanes de Sant Esteve i les primeres edicions de la Festa de Tardor de l’Associació de Joves, un dels esdeveniments més arrelats al poble. “Els joves que l’organitzaven eren els nens que venien al meu taller de petits”, recorda Baixas.
Els gegants, la Festa de Tardor, el concert dels 30 anys del Grup de Folk –que es va fer a Sant Esteve el 1998– o ara el Festival de Pallasses del Circ Cric, han ajudat a perpetuar l’escena cultural del poble. “Primer hi va haver una etapa d’aportació nostra i de la Claca”, recorda Pujol. “Després, una segona etapa de súper expansió: amb les Gitanes i la Festa de Tardor. I ara estem en una tercera etapa, on hi ha noves generacions més organitzades.” Aquest moment ha coincidit amb l’estrena –el 2019– dels tercers “titelles gegants”, la Garba i en Rostoll, que es van cuidar de fer una altra companyia del poble, Txo Titelles. I amb la creació, igualment, de nous aparadors culturals.

Una imatge de la cercavila dels cinquanta anys dels gegants de Sant Esteve, durant la Festa de Tardor de l’any 2022. Els gegants més vells són en Bon Jan i la Ben Plantada (que va fer Marduix) i els gegants nous són la Garba i en Rostoll (de Txo Titelles). Els d'en Joan Baixas es van destruir.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara