L’any 2018, Àngela Carreras –que havia nascut nascut el 1912 a Ullastrell i que es va morir l’any 2020, als 108 anys– explicava amb veu lluent a Vallesos: “una vegada vaig anar a acompanyar amb la mula el meu germà Maurici a la Tarumba a agafar el tren per anar al front”. I per fer-ho entenedor, va afegir que “la Tarumba era el nom popular que la gent del voltant feia servir per anomenar Viladecavalls”. La procedència de la Tarumba i, per tant, dels tarumbaires com a la gent que viu a Viladevalls, té uns antecedents encara més llunyans. Joan Coromines explica que la paraula “tarumba” s’aplica a alguns noms de lloc amb un sentit com apilotament confus de rocs, de cases, de gent. I hi posa altres exemples de “tarumbes”: una barriada terme municipal del Pla del Penedès o una altra de Bell-lloc del Maestrat. De fet, com explica Francesc Suárez al llibre Can Turu, història d’una masia de Viladecavalls: “Hem trobat un cas molt similar d'aplicació d'un nom –no precisament molt afalagador– a una nova població, coetani del que ens ocupa –segona part del segle XVIII– i relativament proper; és el del naixement de l'actual poble de Matadepera. En un primer moment va ser mal vist per part del propietaris de les heretats i finques de la parròquia, i populament en sentit negatiu es deia que aquestes cases son com una plaga de llagostes... Durant molts anys –segles XVIII i XIX– va ser conegut no amb el nom de Mata de Pera, sino com la Llagosta. A mitjans del segle XX, aquest nom també es l’adoptat pel municipi i població del Vallès Oriental –segregat de Sant Fost de Capcentelles”.
Sigui simplement un pilot de cases o es faci escarni de la plaga de consum que comporta la gent que hi viu, els tarumbaires de Viladecavalls s’ho han fet seu i des del Tarumba Beer Festival Viladecavalls a comparses del concurs de carnaval o el recull de les esquisiteses de Viladecavalls amb la millor sàtira tarumbaire d’Ajuntafails de Viladecaballos, el to lleument tarambana a què fa referència l’apel·latiu sembla que és ben viu.