En els orígens dels apel·latius sobre noms aplicats a pobles –tots amb una clara intenció irònica– hi ha, esclar, referents comuns que els donen sentit. I a principis del segle xx, la població tenia ben present el Protectorat Espanyol al Marroc i els lògics moviments de resistència dels marroquins, que van dur a diferents conflictes armats. A més, bona part de joves catalans van haver d’anar-hi com a soldats amb el consegüent daltabaix que això comportava. Durant aquest Protectorat, les cabiles (de l’àrab qabĭla ‘tribu’) van ser la base de l'organització politicoadministrativa en l'àmbit territorial imposada per l'administració colonial espanyola. Per tant, es tractava d’un concepte poc o molt conegut i era la forma, gai rebé despectiva, com la gent de Gualba anomenava a Gualba de Baix fent una analogia punyent amb els cabilencs del Marroc colonitzat.