L’any 1327 la reina Elisenda de Montcada va fundar, amb suport del seu espòs el rei Jaume II, un monestir de monges clarisses a Pedralbes, dins l’antic terme de Sarrià. Pedralbes, del llatí
petras albas, en referència al color blanc de la pedrera pròxima, se situa a Collserola, al peu de la muntanya de Sant Pere Màrtir, prop d’una mina d’aigua subterrània. La ubicació privilegiada, prop dels nuclis habitats, però lluny de l’agitació de la ciutat i la independència econòmica que assolí, sobretot durant els primers segles d’existència, van atrogar al monestir una importància única dins la història del país.
El monestir, un microcosmos de l’ordre social de cada època, disposava de dos grans horts pel seu abastiment, que van estar conreats fins a les darreries del segle XX. L’hort gran, a la banda est del cenobi, era conreat per hortolans i proveïa tant la comunitat com els seus treballadors. A la banda sud, l’hort petit, en canvi, seguint els preceptes monàstics de l’
ora, lege, labora –resa, llegeix, treballa– era treballat per les mateixes monges i es destinava al cultiu de les fruites, les verdures, els llegums, i les hortalisses que les religioses consumien, així com les plantes remeieres amb les quals preparaven els medicaments.
L’any 1983 un acord entre la comunitat de clarisses i l’Ajuntament de Barcelona va permetre obrir al públic el monestir com a museu i oferir als visitants poder recórrer un dels claustres gòtics més grans del món i gaudir del testimoni d’un centre de poder que aviat celebrarà els seus 700 anys d’història. És per això que, durant la darrera dècada, transcendint els reptes d’una societat diversa i plural la història recent del museu ha definit tres grans eixos d’actuació: patrimoni medieval, espiritualitat i la figura de la dona.
Un projecte multidisciplinari
En aquest context d’actuació, amb la voluntat d’establir un diàleg entre el patrimoni històric i el natural i, alhora, integrar tot un seguit de projectes educatius i socials al seu voltant, el museu va iniciar l’any 2017 un projecte multidisciplinari per recuperar l’ús original de l’hort petit i promoure valors i actituds envers la cura del medi ambient i a dinamitzar la cultura a través del treball cooperatiu i inclusiu.
Aquest any 2024, l’hort del monestir ha obtingut el reconeixement de ser seleccionat com una de les 10 millors pràctiques en patrimoni cultural a escala europea per l’European Heritage Hub, un projecte pilot finançat per la Unió Europea nascut per impulsar la transició cap a una societat sostenible, digital i integradora.
La recuperació de l'hort des d'una perspectiva històrica va comportar un exhaustiu estudi per determinar les espècies que s'hi havien de sembrar. Per fer-ho, es van contrastar les restes arqueològiques amb els documents medievals custodiats a l'arxiu del monestir i els tractats agrícoles de l'època, que són un discurs teòric i científic i, alhora, un manual de bones pràctiques on es recull el coneixement secular de la pràctica agrícola, botànica, jardinera, manescal o mèdica del moment.
L’hort del monestir, estructurat en quatre parcel·les, inclou espècies autòctones i locals que actualment s'han deixat de sembrar, com l’herbolam –una barreja de diverses plantes de fulles comestibles– o que estan en perill d'extinció, a partir de tècniques agrícoles medievals, altrament conegudes com a orgàniques. Aquest tipus d'agricultura és un dels fonaments del que actualment s'anomena agricultura ecològica, que es complementa amb coneixements científics i tecnològics contemporanis, amb l’objectiu conrear a perpetuïtat, evitar malmetre els recursos naturals i no comprometre les necessitats de les generacions següents. Per combatre les plagues i garantir la fertilitat de la terra es fan servir tècniques com el policultiu, l'alternança i la combinació de cultius, l'ús de nutrients o fertilitzants d'origen orgànic, la selecció d'espècies locals i adaptades a l'entorn climàtic immediat o l'ús efectiu de la irrigació.
La primera parcel·la està destinada a les verdures de fulla verda, com els espinacs o els enciams i la segona a les lleguminoses, com els pèsols, les llenties o els cigrons. Un camí de terra separa aquestes dues primeres parcel·les de les dues darreres, dedicades als arbres fruiters i plantes medicinals, secundat per tot un seguit de vinyes i una esplèndida pèrgola de vímet natural. Entre els arbres plantats, alguns encara molt incipients, podem trobar el pomer, el perer, l’ametller, el codonyer, el nespler, el magraner i la servera. També s’hi podran trobar melons i albudeques. Al jardí medicinal, de plantes aromàtiques, s’hi pot trobar la farigola, el romaní, la sàlvia o l’orenga.
Inclusió de col·lectius en risc
Amb la col·laboració de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, per a la gestió de l'hort es compta amb la participació d'entitats de l'entorn que treballen per a la inclusió de col·lectius amb risc d'exclusió social, com la Fundació CEE Guru i Associació o el Centre Ocupacional Pedralbes, i tota la collita es destina a organitzacions socials de proximitat com el Centre d’Acollida ASSÍS, que treballa amb el sensellarisme.
Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes
Baixada del monestir, 9
08034 Barcelona
https://www.monestirpedralbes.barcelona
Tel. 93 256 34 34
Calaixera L'escapada
