Motius, dites i malnoms
L’enginy popular de convertir la llengua en una font de refranys, proverbis i altres enunciats que expliquen la realitat afegint-hi coneixement tradicional, picardia i rivalitat local
Víctor Pàmies
“La dita vallesana per excel·lència és com el Vallès no hi ha res”
Sebastià Farnés, codinenc, figura clau de la paremiologia
Paremiologia catalana comparada, obra de l’erudit de Sant Feliu de Codines, és el recull més important de parèmies de tots els territoris de parla catalana
Mala raça i mala pell, cara i creu de les rivalitats locals
La rivalitat entre municipis veïns genera versions de la realitat que, sovint, refermen la identitat local, enriquint-la
A Cerdanyola són lloparrets, a Ripollet són guineuetes
Sigui quin sigui l’origen d’aquests antics malnoms, sembla clar que la relació entre llops i guineus voldria establir una certa comparança entre uns i altres vilatans
Sembles de cal Turull!
Ser de “casa bona”, o simplement semblar-ho, ha estat objecte de frases que remarquen l’origen benestant de qui no ho és


Carpeta Motius, dites i malnoms























