Als Amics de les Arts i Joventuts Musicals, una de les entitats culturals egarenques de referència, Jordi F. Fernández (Cartagena, 1952) hi és un dels directius i activistes més constants. Cada any intervé en un gran nombre de les seves propostes, sobretot mitjançant el segell Mirall de Glaç o l'Escola de Literatura de Terrassa. Endut pel seu esperit llibertari, també s'ha prodigat en publicacions com la històrica Al Vent o Malarrassa, de premsa alternativa.
Nascut a la ciutat murciana de Cartagena, fill de mare terrassenca i de pare provinent de l'exili republicà, va arribar a la cocapital del Vallès Occidental als deu anys. “Soc de llengua paterna castellana, i vaig trigar una mica a parlar en català”, explica. Jordi Ferran Fernández Figueras, que ha treballat a l’ensenyament primari i secundari fins a l'edat de jubilació, va veure clar aviat el paper, dins de Terrassa, d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals. “Me'n vaig fer soci el 1971, i des del 1980 coordino les publicacions del grup de Literatura Mirall de Glaç, una de les seccions de l'entitat”.
Com que des de ben jove li interessaven les arts, ja als dinou anys als Amics va “descobrir un seguit de persones que per a mi han estat admirables”. En aquest sentit, esmenta noms com el de l'industrial i mecenes Salvador Alavedra, els artistes plàstics Albert Novellón, Francesc Abad o Josep Badia, el cineasta Antoni Padrós, el músic de jazz Josep Maria Farràs, l'organista Joan Casals... També el periodista, crític d'art i expert musical egarenc Jaume Comellas.

“Mirall de glaç, imatge de foc”
El Mirall de Glaç té un punt de fascinant. “Amb l'enyorat i inoblidable poeta Cesc Aldea, també vinculat als Amics, vam decidir tirar endavant una publicació literària i organitzar activitats al seu entorn. Per trobar-li nom, vam fer una tempesta d'idees i el nom de Mirall de Glaç se'm va acudir a mi com a part d'una suggestiva expressió: “Mirall de glaç, imatge de foc”, explica.
Quan Agustí Bartra i Anna Murià van anar a viure a Terrassa, a començaments dels anys 70, ja hi era l'escriptor i home de teatre Feliu Formosa, i hi havia hagut, durant el franquisme, literats com Ferran Canyameres o Joan Duch, també pintor. Després, nascuts o no a la ciutat, hi serien Jaume Cabré, Vicenç Villatoro, Salvador Cardús, Eudald Puig, Sergi Belbel, Sílvia Alcàntara, Montserrat Espallargas... “Aquests noms són, sens dubte, importants, però Agustí Bartra va fer sobretot que, durant la Transició, les mirades de força gent convergissin a Terrassa des del punt de vista literari”, reflexiona.

L'Escola de Literatura egarenca
Iniciada l'any 2021, l'Escola de Literatura de Terrassa, impulsada pel mateix Jordi F. Fernández i per Jaume Aulet, és un projecte d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals que ha tirat endavant gràcies al suport de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament terrassenc. “Hi ha cursos d'escriptura narrativa, poètica i dramàtica, i també seminaris sobre distints aspectes de la literatura. El que pretenem, sobretot, és fomentar la lectura crítica”.
Com que porta el gust per les arts –gaudeix també molt amb la plàstica, o la música– i l'activisme cultural a la sang, Jordi F Fernández mai no ha parat. Ha intervingut, per exemple, en l'organització del cicle Literatura & Cinema, la mostra multidisciplinar Terrassa Acció Creativa, Rauxa, en la Setmana de la Poesia o en l'edició de la Biblioteca Anna Murià, en sis volums. També en les edicions col·lectives Mostra de poetes terrassencs, Les danses d'Eros o Mostra de narradors terrassencs. I ha publicat articles sobre literatura i traduccions a diverses revistes, en algun cas internacionals.
Com a creador, també ha publicat alguns poemes i proses a revistes i llibres col·lectius. “Per al meu gust, els meus textos no són prou bons”, indica aquest activista cultural que sosté que “potser en narrativa em defenso una mica millor que en poesia”. En tot cas, si de ben jove va “abocar-se a realitzar activitat cultural” és perquè va pensar que “més que dedicar-me a mi mateix, el que havia de fer és dedicar-me a la gent”.
A la premsa escrita també s’hi ha prodigat. Ha col·laborat, coordinant les seccions dedicades a la literatura, a publicacions com Al Vent –mítica revista egarenca entre els anys 70 i 80–, L’Actualitat de Terrassa o, darrerament, endut pel seu esperit llibertari, a Malarrassa, una publicació de tendència alternativa que es distribuïa de manera gratuïta i que, malauradament, ha deixat de publicar-se.
Més enllà de Terrassa, Fernández no ha intervingut massa en la cultura del Vallès, amb les úniques excepcions de les poblacions properes a Terrassa com Rubí i Sant Quirze del Vallès.
Com que aquest home no ha parat, als Amics de les Arts li han fet dos homenatges al llarg del temps. I és que, amb la seva intervenció, a Terrassa s'han fet entre seixanta i cent activitats culturals cada any. Què és, en definitiva, la cultura per a un home que, entrat a la setantena, n'ha fet la seva forma de vida? “Estudiant, llegint, mirant, escoltant... vas enriquint-te, en la mesura que estableixes el contacte amb els creadors. És, doncs, una manera de dialogar amb el món, amb les persones i també amb un mateix”, conclou.