Una necessitat: la música –com un impuls essencial, espontani– de cop i volta va esdevenir una part primordial de la seva vida. La granollerina Maria Castell ho explica com dient-ho a cau d’orella, amb to de confessió, de veritat indiscutible i insòlita alhora.
Ella, que de ben joveneta havia començat a reconèixer la seva veu al cor Albada de Granollers, explica que sempre hi havia estat relacionada, amb la música, però que va arribar un moment en el qual li “va sortir amb naturalitat, com un element que m’ajudava a conèixer-me i autosuperar-me”, diu. De fet, com tanta altra gent, la Maria havia compost algunes cançons que expressaven el seu estat d’ànim, els seus anhels però, impensadament, el que havia estat una expressió gairebé íntima ara tenia una altra dimensió. “Una cosa és fer cançons per a tu i l’altra ben diferent és fer-les per altra gent”, constata. I afegeix: “quan vaig començar a veure que aquestes cançons m’agradaven vaig pensar que potser també podien agradar a altres persones”. És en aquest punt que, sense adonar-se’n massa, neix la cantant Maria Castell Margenat i, amb empenta, publica un reguitzell de cançons agrupades en el seu primer disc, Despertar. Com altres coses de la vida, les primeres cançons en van portar d’altres, “m’alimentava la il·lusió i les ganes de continuar provant. I quantes més n’anava fent, més ganes anava tenint de fer-ne”, diu.

Cançons fetes per mostrar a tothom
Amb un llenguatge poètic i uns temes que es centraven en la introspecció i la connexió amb la naturalesa, Despertar (Discmedi 2021) va significar el seu debut en el panorama musical, doncs. “Despertar va ser com un tempteig: eren les primeres cançons de la meva vida, mentre que Solstici ja és un treball fet amb consciència: es tracta de cançons fetes volgudament per mostrar-les a tothom”, indica.
I és que ara, amb el segon disc, Solstici, hi ha una evident transformació: ara, Maria Castell (sense el segon cognom: “em pesava molt signar amb els dos cognoms i el fet de simplificar-ho també em fa sentir més lleugera, artísticament”, afirma) presenta un disc d’una artista en transformació, en creixement i amb una mirada més cap enfora. Amb la producció de Sergi Rodríguez, aquest segon treball “ja té la sonoritat que volia i és una trasformació”, diu Maria Castell, “perquè hi ha més elements, és més complex: hi ha més instrumentació i està pensat en un ritme que jo sentia que podia ser ballat”.
Efectivament, la Maria inclou en aquest treball ritmes que s’expliquen per la seva trajectòria com a ballarina de l’esbart de Granollers i que connecten amb aquesta sonoritat d’arrel tradicional. “Vaig ballar fins als divuit anys a l’esbart de Granollers i inconscientment ho duia a dins: el meu cos m’ho demanava i el fet de no només cantar sinó que també ballar em satisfà molt perquè acabes ballant allò que tu mateixa has pensat i has cantat”, explica, contenta. De fet, en els videoclips de les cançons incloses en aquest treball –realitzats per Enric Vilageliu– hi participen l’Esbart de Granollers i l’Esbart de Sant Cugat del Vallès.

Lletra i música
Maria Castell explica que, sovint, comença la seva feina amb la lletra de les cançons que, amb una estructura poètica, rimada, es centra en un missatge ben concret. “A Solstici hi ha un crit per l’emergència climàtica”, confirma. I aquest crit s’expressa en aquest nou treball com un cicle de les diferents estacions de l’any organitzades d’estiu a primavera. I ho explica exposant les quatre dones que protagonitzen el disc: Violeta, representa la terra; Maria del Mar, l’aigua; Aurèlia, l’aire, i Griselda, el foc.
Es tracta d’uns elements que, com explica la Maria, “cal reequilibrar perquè, finalment, el to que vull donar en aquest treball és expressament esperançador”, insisteix. I tot plegat amb una veu femenina tant pel que fa a la narradora com a les protagonistes de les històries que explica. “M’agrada trobar paraules que potser no s’utilitzen massa i que hi hagi gent que es pregunti què volen dir”, indica la Maria. fent esment a la potència expressiva de les lletres que, ben sovint, la indueixen a crear la música tot i que, “a vegades també em passa que primer em ve una melodia”, apunta.

So rústic, to místic
L’absència d’elements sintetitzats o electrònics dona a la música de Maria Castell un so volgudament rústic on el crepitar de la fusta o el so acústic de la guitarra l’ajuden a “treballar un so que sigui coherent amb el missatge que vull expressar”, explica. I, alhora, potser per la seva mateixa trajectòria vital, el conjunt de tots els elements transporten a un cert paisatge místic, delicat.
El resultat final, la satisfà perquè, a més, tal com explica, “la meva gran il·lusió és fer música molt acompanyada de gent que hi pugui aportar la seva energia en diferents aspectes”. I així, a banda de Sergi Rodríguez i Enric Vilageliu, en aquest disc també hi col·labora el cor de dones Sound Eight que l’acompanya en diverses cançons posant segones veus i donant una atmosfera ben concreta.
“En els directes també tinc moltes ganes d’incorporar-hi la dansa, que reivindico tant”, diu, subratllant la importància del gest com a llenguatge expressiu. Lletres, música, dansa i l’afany, ben legítim, d’arribar a la gent. Utilitzar l’emoció de tot plegat per “ajudar la gent, en la petita mesura que sigui possible a transformar, a generar canvis”. Des de la coherència i en continu procés d’aprenentatge.