Ferran Pérez i Gómez explica a l’article “Sant Fost i Martorelles a través de les dites i els refranys” (Campsentelles, 5) que “l’abundor dels boscos d’alzines i roures va afavorir que molts homes d’aquesta localitat es dediquessin a l’ofici de carboner. Els carboners treballaven a l’espessor del bosc, on tenien les seves cabanes. Després d’elaborar el carbonet el transportaven als llocs de venda per la ruta de cal Mercader, que sortia de Badalona i que acabava a Granollers tot passant pels corriols de Tiana, la Conreria, la Nau de Sant Fost, Martorelles de Dalt, Montornès del Vallès, Vilanova de la Roca i Valldoriolf. Aquesta ruta es va mantenir fins a la meitat del segle XIX, quan va deixar-se d’utilitzar a causa de la instal·lació de la línia del ferrocarril de Barcelona a Granollers, amb una estació a Mollet del Vallès”. El refrany Carboners de Martorelles, emmascarats de galtes i orelles, explica ben gràficament l’aspecte descosit que, segons Jaume Sindreu –autor martorellenc de Martorelles històrica i llegendària– els habitants de Sant Fost de Campcentelles i Cabanyes feien córrer per ridiculitzar els de Santa Maria de Martorelles i Martorelles. D’altra banda, Jaume Rifà i Solé, –escriptor i col·leccionista de Sant Fost– explica que, a més, el carbonet que atàvicament es feia a Martorelles va comportar que el diablot de la colla de ball de gitanes –“que a Martorelles sempre ha gaudit d’una gran popularitat i arrelamen”, diu– portés “brases de carbó lligades al forcat”, com a mostra d’identitat local.