Matagalls i la seva Creu
Amb una història que es remunta al segle XVI, la Creu de Matagalls és un element que defineix aquest emblemàtic cim del massís del Montseny
Oscar Farrerons Vidal
(text)
Matagalls és el tercer cim més alt del Vallès Oriental. És un dels tres conjunts muntanyosos que configuren el Montseny, en posició central, amb Turó de l’Home i les Agudes a l’est, i el Pla de la Calma a l’oest. Al cim de Matagalls hi conflueixen dos municipis osonencs i un de vallesà, el poble del Montseny.
El topònim Matagalls apareix esmentat per primera vegada l’any 1500, mentre que abans la muntanya rebia el nom de “Autora”, expressió que va ser viva fins al segle XVII. Hi han variades versions de l'origen del topònim Matagalls per part de diferents estudis etimològics. Enric Ribalta va considerar que el nom provenia d’arrels celtes. Carreras Candi descomponia el nom en mata i galls que signifiquen “abundància” el primer i “pedres triturades per la neu” el segon. Font i Quer opinava que el mot derivava de l’expressió "lloc de matolls". Hi ha una versió d’origen més popular, basada en la cacera d'una au que podria haver ocupat aquests cims en èpoques remotes: el “gall fer” (Tetrao urogallus).
Matagalls és una muntanya de gran bellesa natural, i un dels elements que més la caracteritzen és la creu que la corona des de temps immemorial.
Plantació pel bisbe Morgades
A inicis de la darrera dècada del segle XIX la Creu de Matagalls estava en molt mal estat. A l’agost de 1894 va ser reposada per ordre de la propietària de la muntanya, aleshores Pietat Cortada. La creu mesurava 25 per 14 pams, estava feta amb fusta d’avet i la varen pujar entre quinze homes. Aquesta creu va ser beneïda personalment pel bisbe de Vic Josep Morgades.
El 1901 Jacint Verdaguer va escriure Ayres del Montseny, i en un apèndix titulat “Plantació de la creu del Montseny” va aprofitar per enllaçar la figura de Sant Antoni Maria Claret amb la del bisbe Morgades. L’apèndix diu: “Fa una cinquantena d'anys que l’apòstol de Catalunya, Mossèn Claret, seguia d'una a una ses ciutats, viles i pobles [...] se troba un dia a la mateixa soca del Montseny i es digué tot cofoi a si mateix: Vet aquí un bon pedestal per la teva Creu. Dit i fet: s'hi enfila amb uns quants llenyataires de Viladrau, aterra un avet i aquella muntanya que és lo cap de totes les muntanyes catalanes, abaixa humilment lo front i es deixa coronar amb la Creu del Salvador. Aquella enorme creu que jo havia vista i adorada, fa trenta anys, encara que plantada i beneïda per un sant, se féu vella i caigué esbocinada per la neu de l'hivern i per los temporals de l'estiu, i Vos, Excel·lentíssim Senyor, fóreu providencialment lo plantador de la nova, per això donant-vos de bon grat la muntanya un altre avet, lo més alterós que li quedaria”.
La creu de pedra
Al 1906 la creu que havia beneït el bisbe Morgades va ser destruïda per un llamp. Al 1909 la propietària de Matagalls va encarregar a l’arquitecte Emili Llatas una creu de pedra. Llatas era professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i tècnic de l’ajuntament de Barcelona. Era un personatge de reconegut prestigi a inicis de segle XX, de manera que la seva contractació per dissenyar la nova Creu de Matagalls demostra que era un monument a nivell nacional.
Les obres van començar al mateix 1909, i la intenció era tenir-les acabades a inicis d’agost. Al diari El Norte Catalán va publicar al juliol que s’estava treballant en “La cruz y el altar de piedra que ha de coronarlo”. Els fets de la Setmana Tràgica, iniciada al juliol a Catalunya, van aturar les obres. La crema d’esglésies de Barcelona va aconsellar parar la construcció de la Creu de Matagalls, quan tot just es portava edificada la gran base prismàtica de pedra. A mitjans de 1910, passada la Setmana Tràgica, es va posar una creu de fusta provisional davant de la base. En el travesser de fusta dels braços de la Creu es va escriure en lletres vermelles: “In Hoc Signo Vinces”.
La creu de fusta provisional va durar fins al 1920, quan es va poder construir la creu de pedra tal i com havia estat dissenyada per Llatas (mort al 1911). La inauguració va comptar amb la benedicció del bisbe Torras i Bages. La creu de pedra tenia un gruixut fust central, del qual en sortien tres petits braços, de reminiscència modernista, dos horitzontals i un de vertical coronant el conjunt. En mig dels tres braços hi havia esculpit la llegenda IHS, emblema de Jesucrist en forma d'acrònim.
Cap a 1928 es va malmetre una part de la creu de pedra, no queda clar si va ser per unes maniobres d’artilleria o com a conseqüència d’un llamp. Fos quina fos la causa, la creu de pedra presentava un estat lamentable a l’iniciar la tercera dècada del segle XX.
La creu de ferro
L'any 1931 Alfons d'Oriola-Cortada, aleshores propietari del Matagalls, va decidir eliminar les restes de la creu de pedra que estaven malmeses, i substituir-la per una creu de ferro, així ho testimonia el periòdic Gazeta de Vich en un article publicat el 5 de novembre: “aprofitant l’antiga peanya damunt de la qual hi sorgia una creu de pedra, la qual fou destruïda per mans gens primoroses, se n’hi col·locà una de ferro de més proporcions que l’anterior. Aquestes dimensions més gegantesques la fan més albiradora encara i permet a gratcien atraure els ulls de tots els que tinguin fe en el símbol de la Redempió”.
Aquesta creu de ferro original pesa 240 quilos i és encara la que podem veure actualment ja que es va mantenir dreta durant la Guerra Civil, tot i l’intent d’aterrar-la per part de l'escamot d’anarquistes que hi va pujar a finals de juliol del 1936. Diuen les cròniques que els anarquistes es van trobar que, en arribar al cim del Matagalls, estaven massa cansats i mancats d'eines per enderrocar la creu; per això es van limitarar a malmetre els noms de Déu i de Crist que es llegien en els versos de Verdaguer cisellats a la pedra. Durant la guerra, mossèn Sanabre, arxiver de la diòcesi de Barcelona, hi va celebrar una missa secreta acompanyat d'alguns escoltes.
Però el que no va aconseguir la Guerra Civil ho va fer un llamp el 1947, quan una forta descàrrega elèctrica va enderrocar la Creu, partint el seu braç vertical superior i arrancant la creu de la base de pedra. Altra vegada van ser els veïns els que varen arreglar les destrosses, i varen aprofitar-ho per instal·lar un parallamps a la punta de la Creu (encara funciona avui en dia).
Fins a l’any 1949 la muntanya de Matagalls va ser de propietat privada, i per tant la Creu també ho era. Això va canviar el 15 de febrer de 1949, quan el propietari d’aleshores, Santiago Bofill i Pascual, va fer donació dels 100 m2 al voltant de la Creu a la parròquia de Viladrau, d’acord amb el bisbe de Vic. La donació es va materialitzar en una escriptura de propietat davant un notari de l’Il·lustre Col·legi de Barcelona.
L’Aplec de Matagalls
El 5 de maig de 1950 el papa Pius XII va canonitzar Sant Antoni Maria Claret. Per celebrar-ho, un grup de feligresos va decidir fer un aplec a entorn de la Creu que el nou sant havia aixecat el 1840. Des d’aleshores es porta a terme l’Aplec de Matagalls al voltant de la Creu, sempre cada segon diumenge de juliol. A l’aplec hi puja gent d’arreu del Vallès i també d’altres llocs del país. Aquest 2024 s’hi celebrarà el 74è Aplec.
El 1950, amb motiu del primer Aplec, es van renovar els versos de Verdaguer i es va posar al sòcol de la Creu una majòlica dedicada a Sant Antoni Maria Claret. El 1955 s’annexen al basament dos medallons de bronze que recorden la vinculació de la Creu de Matagalls amb Claret i Jacint Verdaguer.
L'any 1975, amb motiu dels 25 anys dels aplecs, es va erigir al peu de la Creu un altar, format per una gran llosa amb diferents inscripcions i dedicatòries gravades, sostingut per un peu de ferro forjat amb l’escut de Catalunya. L’altar és en una taula d’orientació que situa els principals punts de referència de Catalunya des de Matagalls: Barcelona, Poblet, Montserrat, Lleida, Sant Marçal, Vic, Montsec, Sant Pere de Roda, Sant Martí de Canigó, Núria, el Pedraforca i la Vall d’Aran.
La creu es va anar deteriorant amb el pas del temps, malgrat estar construïda en pedra i ferro, i presentava a finals de 2017 un estat de perill evident. L’associació Amics Aplec de Matagalls va cursar sol·licitud als serveis tècnics del parc del Montseny perquè es portés a terme l’arranjament abans no fos massa tard, reparació que va concloure de manera satisfactòria el 2018.
Matagalls avui
El 2008 la Diputació de Girona va comprar la finca “Muntanya de Matagalls” de 361 hectàrees, situada aproximadament entre Coll Saprunera, Turó Gros del Pujol, la Creu de Matagalls, el Collet de Llops i el Serrat Vaquer; d’aquesta manera la titularitat pública de la Creu s’ampliava a una finca molt més àmplia que els cent metres de 1949.
Molts cims de Catalunya estan culminats per una creu, però pocs tenen la preeminència i la majestuositat de la Creu de Matagalls. No es tracta sols de la seva magnífica estampa, la proporcionada esveltesa, l’harmoniosa arquitectura que la constitueix, o les perspectives alteroses que es veuen des del cim. El que realment fa única la Creu de Matagalls és la seva història que es remunta al segle XVI, un símbol de vital importància per a nombrosos personatges de Catalunya. El que evidencia el valor de Matagalls és aquesta unió al seu voltant del fet religiós i místic, l’estimació a la muntanya i el patriotisme que simbolitza.
Patrimoni Monuments
