Art per cuidar i per ser cuidats. Sota aquest paraigües temàtic, quatre ciutats vallesanes –Sant Cugat, Granollers, Terrassa i Sabadell– acolliran una part de quinzena edició de la biennal Manifesta, un certamen que omplirà d’art contemporani la regió metropolitana i Barcelona del 8 de setembre al 24 de novembre.
Manifesta és un projecte d’abast europeu, impulsat per una organització amb seu a Amsterdam, que ha esdevingut una de les cites d’art contemporani més importants del món i que té la particularitat que és nòmada i visita una ciutat o un àrea diferent a cada edició. El certamen, a més, no té com a objectiu la simple exposició d’obres d’art sinó també repensar de manera crítica les relacions entre art, cultura i societat, tenint sempre en compte una mirada transformadora sobretot en temes socials i de medi ambient. Les pràctiques artístiques contemporànies basades en processos col·lectius i ciutadans han tingut un especial protagonisme en les darreres edicions de la Manifesta i les tornaran a tenir en aquesta edició, centrada en una àrea que té una població de 5,1 milions d’habitants. Serà l’edició més gran de la història de la Manifesta i la més descentralitzada.
Va ser l’Ajuntament de Barcelona qui va presentar el projecte per a la Manifesta 15 però deixant la metròpoli en un segon pla i centrant l’esdeveniment a onze ciutats properes. El projecte s’ha pensat també com un diàleg entre les comunitats i els artistes locals i grans produccions internacionals, cosa que permetrà que el públic de les ciutats implicades tingui accés a obres d’art de fora que difícilment hi arribarien. A part de les vallesanes, les ciutats participants són Badalona, Cornellà de Llobregat, El Prat, L’Hospitalet, Mataró, Sant Adrià del Besós i Santa Coloma de Gramenet. A Barcelona, la seu des d’on es coordina la Manifesta, també es podrà visitar l’edifici de l’antiga editorial Gustavo Gili, amb la presentació de tres grans projectes de recerca i arxiu: Arxius negres: fragments d’una metròpoli anticolonialista; un sobre l’evolució dels drets democràtics culturals des de la Guerra Civil fins als anys 70, i un altre sobre el llegat dels moviments pedagògics radicals a Catalunya.

Cures per al benestar
La Manifesta 15 tindrà tres grans eixos temàtics que coincideixen amb tres grans zones de la regió metropolitana. Equilibrant conflictes serà l’àmbit de la zona del Llobregat; Imaginant futurs, a l’àrea del Besòs, i Cuidar i cuidar-nos, el del Vallès. Les cures i el benestar tant referents a la salut com a la cohesió social, que corresponen a l’àmbit que correspon al Vallès, són temes molt presents i habituals en les pràctiques artístiques contemporànies. És important remarcar que les setze seus on hi haurà les exposicions de Manifesta són espais d’important valor patrimonial, sigui històric o industrial. La biennal facilitarà rutes per desplaçar-se entre les diferents seus, especialment durant les setmanes focus de cada ciutat.
El programa complet de la Manifesta 15 es podrà consultar al lloc web www.manifesta15.org

Al monestir i Cal Quitèria de Sant Cugat del Vallès
El monestir de Sant Cugat, una de les grans joies del romànic català, és una de les seus centrals de la Manifesta 15 i acollirà una gran exposició col·lectiva al voltant del tema de les cures, amb diverses instal·lacions que es repartiran a espais com la sala capitular i el claustre de l’edifici. Aquí és on presentaran obres de gran format, algunes amb la incorporació de tècniques tèxtils, que en els darrers anys s’han recuperat i revaloritzat àmpliament en les pràctiques artístiques. No és casualitat que a Sant Cugat es concentrin moltes de les obres tèxtils de la Manifesta ja que la ciutat és una de les referències de l’art tèxtil i del tapís a Catalunya. Per exemple, l’artista francesa i de Costa d’Ivori Marie-Claire Messouma Manlanbien exposarà un tapís en viu de nova producció creat amb un teler digital i l’holandesa Fanya Bouts està creant un tapís gegant de gairebé nou metres d’alçada per al claustre del monestir. També és de nova producció l’obra de l’artista de l’Aràbia Saudita Dana Awartani, enguany també present a la Biennal d’Art de Venècia, que parla de la sanació i de qüestions socials i de gènere. Els vidres del claustre seran intervinguts amb les pintures de l’artista cubà José Bedia, inspirades per mites ancestrals africans. L’artista barcelonina Mónica Rikić introduirà els robots i la intel·ligència artificial per parlar com aquestes tecnologies poden ajudar a alleugerir la soledat en la gent gran. L’art feminista, en aquest cas d’una artista pionera com és la fotògrafa americana Judy Chicago, també s’exposarà al monestir.
L’altre seu de la Manifesta a Sant Cugat és Cal Quitèria, una antiga masia del segle XIX que avui en dia és la seu del Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani. Aquí és on es podrà veure el nou projecte de Nora Ancarola #lamevaripollet, una exposició centrada en els temes d’accessibilitat, educació i cultura a Ripollet, població veïna de Sant Cugat, però amb problemàtiques molt diferents. La mostra d’Ancarola conviurà a Cal Quitèria amb una exposició col·lectiva titulada Màquines, ruletes, trucs i trampes, una proposta curatorial de Julia Coelho i Renan Araujo, sobre l’antic casino de l’Arrabassada. En el marc de la Manifesta, també tindrà lloc un projecte de mediació amb dones immigrants, a càrrec de la fotògrafa Marta Fàbregas.

A la Roca Umbert i a la Porxada de Granollers
A Granollers, que té una gran tradició d’art conceptual i contemporani, es pretén que les arts visuals siguin les grans protagonistes de la tardor del 2024. De fet, la setmana focus de la Manifesta coincidirà amb la inauguració del festival de cinema i fotografia Panoràmic i també amb la inauguració del mural fotoceràmic Granollers: gran ull és, dels artistes Joan Fontcuberta i Toni Cumella. Les propostes artístiques de la Manifesta a Granollers estan molt pensades per als llocs on s’ubicaran amb una clara relació entre els projectes i les memòries dels llocs o d’esdeveniments.
Els espais de la Manifesta seran la fàbrica Roca Umbert, la plaça de la Porxada, el Museu de Ciències Naturals –on s’obrirà al públic l’edifici antic amb les propostes directes de la Manifesta– i Can Jonch-Centre Cultura per la Pau. Un dels projectes participants, en aquest cas a Can Jonch, serà el del duet sicilià Masbedo, que reflexiona sobre la fragilitat i la vulnerabilitat de la memòria a partir del llegat històric de l’Operació Corkscrew, el bombardeig de l’illa de Pantelleria per part de les tropes aliades el 1943. Masbedo pretén reflexionar sobre un episodi de destrucció sobre les implicacions contemporànies d’un esdeveniment a l’ombra de la història oficial.
Granollers també acollirà el projecte de Lara Schnitger, una de les artistes participants de la Manifesta que serà a diferents seus de la biennal, dins de l’apartat Transnode. L’artista holandesa també és una de les creadores que reivindica i utilitza l’art tèxtil per a les seves obres sobre la sexualitat femenina i la representació del cos.
Schnitger presentarà una acció artística a mig camí entre la processó i la protesta combinant disseny gràfic, escultura monumental, i artesania tradicional i intervindrà a dotze xemeneies de la regió metropolitana de barcelonanina amb unes grans peces tèxtils que portaran missatges de lluita eco-feminista. En aquest sentit, les xemeneies volen anar més enllà de ser monuments d’un passat industrial i ser portaveus de les històries viscudes en els espais fabrils i les seves comunitats. A Granollers intervindrà a la xemeneia de la fàbrica Roca Umbert, d’acord amb els propostes que hagin sorgit d’uns tallers de costura comunitària que Schnitger ha fet a finals de maig i principis de juny a la Roca Umbert.
Pel què fa als projectes d’educació i mediació de la Manifesta, Granollers forma part del procés de recerca que el col·lectiu Massa Salvatge i l’artista Lluc Mayol estan fent sobre els mestres de Batec, que van introduir les pedagogies de Freinet durant la Segona República a les comarques lleidetanes, amb l’ús de la impremta a l’escola. Aquest col·lectiu ha fabricat un prototip que des d’abril i ha viatjat per cinc escoles del Vallès Oriental i que acabarà a la Biblioteca Roca Umbert a mitjans de juny.

Vapor Buxeda Vell de Sabadell
La Manifesta 15 a Sabadell coincidirà amb la capitalitat cultural de la ciutat. Per aquest motiu, algunes de les activitats s’han organitzat de manera coordinada. La seu principal de la Manifesta 15 a Sabadell serà el Vapor Buxeda Vell, una antiga fábrica tèxtil construïda l’any 1852, fundada pels germans Buxeda a Sabadell i que va se el primer establiment industrial de Sabadell que va produir electricitat. Aquesta manufactura del segle XIX és tot un símbol del patrimoni industrial de la ciutat. Va ser el primer establiment industrial de Sabadell que va produir il·luminació elèctrica amb la seva màquina de vapor, que a dia d’avui encara es conserva. Actualment, l’antiga fàbrica és un punt patrimonial visitable.
En el Vapor Buxeda Vell s’instal·larà l’obra de Jonathas de Andrade Olho da Rua, una peça de videoart que explora una comunitat de persones sense llar a Recife. L’artista busca visibilitzar les històries de persones invisibilitzades tot estimulant una reflexió crítica i col·lectiva. Tanja Smeets, per la seva banda, presenta una instal·lació tèxtil orgànica i poètica que dialoga amb la màquina de vapor semifixa Wolf (1906), una joia de l’evolució de la tecnologia energètica, única al país.
En la resta d’espais participants es podrà veure Gris Plom. Arts visuals a Sabadell 1960- 2024, un recorregut per la producció artística a la ciutat dels darrers 60 anys. La mostra, fruit d’un treball de recerca de la Taula d’Arts Visuals de Sabadell, es presentarà en tres formats: audiovisual, expositiu i d’activitats. Una extensa proposta d’activitats preparada des de Sabadell es desenvoluparà durant la setmana focus de la Manifesta15.

A la Seu d’Ègara, a Terrassa
La Seu d’Ègara serà l’espai central de la Manifesta 15 a Terrassa. La cocapital vallesana, com Sant Cugat, centrarà bona part de les propostes internacionals en l’art tèxtil. Ja s’ha avançat que a la Seu es podrà veure una part de les instal·lacions creades per Tanja Smeets per a la Biennal. Seran instal·lacions tèxtils que es barregen orgànicament amb l’entorn arquitectònic. Aquests treballs superposen superfícies dures amb formes orgàniques, utilitzant materials quotidians de diverses mides i agrupacions per explorar la interacció entre la natura i els escenaris construïts. L’artista també exposarà les seves peces a la seu de Sabadell. També Marcos Kueh, un artista de l’illa de Borneo, explorarà el significat tradicional de l’artesania en el context contemporani, tot seguint una pràctica motivada per les tècniques tradicionals de teixit de Borneo interseccionades per les fàbriques industrials de teixit dels Països Baixos.
Pel que fa a la resta d’espais, centraran les seves propostes en la setmana focus a Terrassa i aprofitarà l’esdeveniment per mostrar peces d’artistes locals. El programa Terrassa Comissariat que aquest 2024 ha ofert tres propostes sota el nom genèric de Permafrost. Reclamar les imatges. Un arxiu LGTBI a Terrassa oferirà l’exposició No em treguis el Sol: dispositius de recuperació de llum, comissariada per Txuma Sánchez. El lloc sempre es mou, comissariat per Cecilia Coca, és un cicle d’intervencions a càrrec d’artistes emergents de Terrassa: cada artista presentarà una obra que explora el paisatge de la seva ciutat com una relació dinàmica, viscuda i sentida amb els llocs, permetent també connectar el passat, el present i el futur.