Sebastià Farnés, codinenc, figura clau de la paremiologia
Paremiologia catalana comparada, obra de l’erudit de Sant Feliu de Codines, és el recull més important de parèmies de tots els territoris de parla catalana
Ramon Vilageliu
(text)
Nascut a Sant Feliu de Codines l’any 1854, Sebastià Fornés i Badó, que es va morir l’any 1934, va dedicar la seva vida a “refer i reconstruir el patrimoni nacional”, com ell mateix explica en el pròleg de la seva obra magna: Paremiologia catalana comparada.
De fet, aquest advocat codinenc, home d’interessos diversos –que van des de la taquigrafia al periodisme o com a teoritzador sobre el pensament catalanista– va concentrar aquesta passió per reconstruir el patrimoni nacional en l’estudi del fol klore. En concret, en les cançons, endevinalles, llegendes, rondalles i, de forma molt especial, en les parèmies. Així, el concepte parèmia, segons Sebastià Farnés, agrupava en una sola paraula termes com els adagis, refranys, proverbis, dites o aforismes, i hi afegia el sentit científic que pretenia donar als seus estudis.
Tota una vida
Sebastià Farnés va començar de ben jove a recopilar parèmies catalanes i tota la seva vida va estar enfocada a aquest gran projecte de Paremiologia catalana Comparada que, segons paraules de la folklorista i filòloga Carme Oriol Carazo i el professor de literatura catalana Magí Sunyer i Molné, “l’hem de situar en el context de les grans obres amb què qualsevol cultura rica compta, de la mena, entre les catalanes, dels Diccionari català-valencià- balear, d’Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, o el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines”. Al pròleg de l’obra, i d’entre les fonts primigènies d’aquest interès, el mateix Sebastià Farnés hi inclou la seva mare, afiirmant que “ella fou qui em posà en possessió de la més preuada col·lecció de parèmies orals: són la immensa majoria de les que duen la indicació de llur procedència amb la nota: recollida de viva veu a Sant Feliu de Codines”.
D’aquesta manera, els primers proverbis recollits per l’autor, provenien de la seva “estimada vila”, com ell mateix confirma. Al llarg de la seva vida, va anar recollint incansablement parèmies de totes les terres de parla catalana i, hereu com era dels principis establerts per la Renaixença, tota aquesta feinada anava lligada a la recuperació de la llengua catalana i, com confirma en el seu pròleg al primer volum del seu gran compendi paremiològic, “en el cas del català [...] té un valor patriòtic: cal recollir les parèmies no només per conservar- les, sinó també per fer- les circular, perquè siguin usades”. Alhora, remarca que “a l'afermar l'existencia de l'idioma catala afermem l'existencia d'una cultura catalana. [...] Les parèmies –diu Sabastià Farnés– ens assenyalaran amb tota precisió la unitat de l’esperit de la nació catalana dins la gran varietat de sos dialectes”.
Llengua viva
L’estudi de Farnés, centrat en una oralitat que en molts casos encara era ben viva, anava lligada a una sòlida investigació sobre els orígens de cada parèmia intentant, doncs, establir-ne la història i construint-ne, així, una mena monografia concreta amb l’objectiu clar de reconstruir la llengua com a eina de cultura.
Alhora, el seu treball meticulós també comportava l’estudi dels entorns semàntics – i geogràfics– en els quals la parèmia prenia sentit, aportant-hi, doncs, una perspectiva de realitat, ben viva.
Sesbastià Farnés va omplir un espai de cultura que, a hores d’ara, ens permet reconèixer un dringar lingüístic ben ric i concret.
Carpeta Motius, dites i malnoms
