Sobre aquesta qualificació aplicada a la gent de Montmeló –a banda de ser una ampliació del proverbi no hi ha cap carbassera que faci melons, que fa referència a xacres i qualitats que tenen continuïtat entre generacions– Joan Amades, en els "Refranys geogràfics" publicats al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 509, explica que: “ Aquest poble es té per terra de carbasses i hom diu que és el carbasser del Vallès. Els diablots de les colles del Ball de les Gitanes de Montmeló duen un carbassot penjat de la força, i quan alaben la seva colla l'anomenen dels carbassots”. Francesc Gonsalbes i Castañé, l’abril de 1937, comenta aquest qualificatiu de la gent de Montmeló a la sorprenent revista Curiositats de Catalunya i explica que “es diu segurament per la riquesa que hi ha en el seu terme en regadiu per les aigües del Congost i del Mogent; motiu, això, també, per les collites de carabasses”. Tot plegat, de quan els regadius vallesans eren ben fèrtils.