L’any 1975 vaig sentir cantar aquesta cançó al Saio de Vilafranca i el 2015 al Joan Picanyol de Caldes de Montbui 

Per conèixer ben bé l’home
poca cosa s’ha de fer,
sapiguent el nom que porta
sabreu els vicis que té.

Els Paus i els Peres són baladrers
i els Ramons pequen de ser llaminers,
culs de taverna són els Andreus
i un bon xic tanasis també en són els Bartomeus.

El Miquel a les butxaques
sempre hi du molles de pa,
per estar bons, els Ventures,
tot sovint s’han de purgar.

Té, l’Alexandre, afició al mam
i a més la llengua llarga d’un pam,
i el Celestino n’és bon xicot
i a les noies maques els ho donaria tot.

Els Franciscos i els Marianos
quasi tots maniàtics són
i els Joseps, com els Cornelis,
porten el segell al front.

Tots els Toribios són molt trompetes,
Tons i Guillermos molt entremeliats.
Molt embusteros són els Bernats
i els Quimets quan ballen, ballen un xic arrambats.

Els Jaimitos són tremendos,
Els Joanets són molt tranquils
i al que es diu Albert li agrada,
dels tocinos, els pernils.

Tan als Maties com als Carlets
els hi surt la beta dels calçotets.

Si dels que escolten n’hi ha algun d’aquests
que no s’enfadi si trec els drapets
doncs són els homes com els melons:
que entre ells se’n troben de dolents i de molt bons.