Tallerets, de la Creu Alta
El de la Creu Alta és un dels barris més singulars de Sabadell. Un dels que té més personalitat, que conserva més trets característics propis i on els habitants –anomenats tallerets (o tallarets)– tenen un profund sentit de pertinença a l’indret. Es tracta d’un nucli de població de la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, amb més de 250 anys d’història, el qual pertanyia primer a la part forana de Terrassa, que el 1800 va passar a dependre del desaparegut municipi de Sant Pere de Terrassa i que el 1904 es va annexionar a Sabadell, en part gràcies a interessos electoralistes. Un antic poble que fins i tot pot presumir de tenir dites populars: De Camps, Creus i Figueres n’és tot el poble de Jonqueres, que fa referència als cognoms dels primers pobladors, i Els de la Creu Alta tenen la fe baixa, que ressalta una lleugera paradoxa.
Cesc Prat Fernàndez
(text)
Els tallerets (o tallarets), creualtencs de tota la vida
A Sense nostàlgia, l’escriptor Feliu Formosa explica: “Som al barri de la Creu Alta. Recordo que als seus habitants se’ls donava el nom de taierets, no sé per quin motiu”. Sí que ho sabia l’historiador Andreu Castells, que l’any 1984 escrivia: “El comerç creualtenc prosperà, i a la cruïlla de camins s’hi assentaren hostals, tavernes i botigues, que van anar configurant els carrers Major i de Castellar. Sobretot el que cal destacar és el comerç de carn, que donarà l’apel·latiu talleret aplicat als creualtencs i, molt sovint, la Creu Alta serà coneguda com el poble dels tallerets, epítet que encara hi ha vells creualtencs que porten amb orgull”.
La Creu Alta com a paradís fiscal
El cas és que l’any 1792 es va resoldre un plet interposat el 1746, segons el qual al que seria la Creu Alta s’hi podien posar establiments que fins aleshores ho tenien prohibit. Aquest va ser el moment en què s’hi van obrir comerços que pagaven impostos molt més baixos i, per tant, venien a preus més barats que no pas a Sabadell. La cosa, però, venia de lluny, concretament del 1719, quan els dos municipis havien acordat que a la plana de la Creu Alta no hi podia haver botigues, perquè vendrien més barat i farien competència deslleial als de Sabadell. Mentrestant, si s’hi alçava algun comerç, l’enderrocaven. El cas és que a partir de llavors s’hi posaren moltes carnisseries; al començament del segle XX, n’hi havia quinze. Hi venien carn de bou, de vedella i de xai... I, com que hi havia tantes disputes comercials, el 1897 l’Ajuntament de Sabadell va instal·lar els burots on s’acabava el terme, que feien de duaners als qui volien entrar productes a Sabadell. Aquest fet va provocar autèntiques batalles campals i també un mort, explica Manel Camps. I no es va resoldre fins a l’annexió del 1904.
Un taller antigament era un carnisser
Segons detalla Josep Gisbert, “en aquella època les carnisseries no tenien aquest nom, i del carnisser se’n deia taller, entès com la persona que treballava amb el tall –carn– i el venia. El sobrenom dels habitants de la Creu Alta vindria, doncs, del fet que abans hi havia molts tallers –com sovint s’ha sentit a dir–, o el que és el mateix, obradors de tall, és a dir, carnissers i carnisseries. Per tant, si de qui viu a la Creu Alta se’n diu talleret perquè ve de taller –n’és diminutiu, en realitat [carnisseret]–, necessàriament s’ha d’escriure amb e i no amb a: talleret i no tallaret”. I esmenta un parell de diccionaris que confirmen que antigament el taller era una persona que elaborava carn, un equivalent al mot carnisser.
Els habitants de la Creu Alta, doncs, eren coneguts com els tallerets –o bé taierets, perquè el ieisme s’ha preservat en la llengua col·loquial molt més en aquest barri que no pas a la resta de Sabadell–. Modernament, el nom es va popularitzar a partir del 1978, quan es va renovar el butlletí del Centre Parroquial Sant Vicenç i es va batejar com a El Tallaret. En aquell moment van discutir entre tallaret o taiaret i van optar per la grafia normalitzada, argumentant que el ieisme no és un tret únicament creualtenc. Tot i això, el 1981 es “converteix en El Talleret, amb e, i es manté així fins que el butlletí deixa de publicar-se”, tot i que ho van fer també sense tenir constància de l’etimologia, segons Gisbert.
El Tallaret i el Tallaret d’Honor
Ara que es coneix l’etimologia de talleret amb e –Andreu Castells ja escrivia tallerets el 1961 a L’art sabadellenc–, potser es podria canviar la grafia d’aquest gentilici amb què es coneix la gent del barri. De fet, en català oriental sona igual tallaret que talleret... Però hi ha tota una tradició... D’una banda, l’Associació de Veïns de la Creu Alta distingeix amb el premi Tallaret d’Honor creualtencs que destaquen per algun motiu. D’altra banda, l’any 2024 s’ha inaugurat el casal popular El Tallaret. Consegüentment, són els creualtencs els que han de dirimir com volen escriure el nom que els defineix: tallarets o bé tallerets.
Carpeta Motius, dites i malnoms
