El 19 d’abril de 1924, una colla de sabadellencs, encapçalada per Josep Grané, teixidor d’ofici, van presentar els estatuts per constituir la Joventut Excursionista Pensament (JEP), amb seu social al cafè Ibèric, al centre de Sabadell. Com altres disciplines esportives i culturals, també l’atletisme es va popularitzar a redós de les entitats excursionistes al començament del segle XX. Aquest va ser l’embrió de la Joventut Atlètica Sabadell, la JAS, que amb el temps s’ha convertit en una de les entitats esportives capdavanteres de la capital vallesana. D’aquesta efemèride ara fa cent anys.
Tanmateix, aquest club esportiu tradicionalment ha situat el 1921 com l’any de la seva fundació, ja que és quan uns quants aficionats van començar a fer excursions en grup. És per aquest motiu que l’any 2021 la JAS va celebrar l’aniversari d’aquest inici amb una recepció institucional a l’Ajuntament i amb un acte als Cinemes Imperial, en què es va projectar el film Pep Molins. Una vida d’atletisme. Hi van fer un reconeixement als atletes internacionals de l’entitat, als diferents presidents i a les persones qui hi han aportat una dedicació exemplar.
En la història d’aquest club, és rellevant la data del 1946 –després del tall de la guerra–, quan es converteix en Joventut Atlètica Pensament (JAP), nom que rubrica que l’objectiu principal dels socis a partir d’aquell moment serà l’atletisme. El 1950 estrenen unes pistes pròpies al barri de Gràcia –precàries i avui desaparegudes– i, un any més tard, l’entitat passa a tenir el nom actual: Joventut Atlètica Sabadell.
Més endavant vindran la participació d’atletes en Jocs Olímpics, el Cros de Sant Sebastià, l’organització de campionats diversos –de Catalunya i estatals–, la dedicació a l’esport escolar, la tenacitat per aconseguir unes pistes d’atletisme reglamentàries –l’any 1961– i l’única pista coberta d’atletisme del país, com també un llarg etcètera de fites esportives de primer nivell i l’acollida d’esportistes d’elit que s’han convertit en autèntics mites –com Josep Molins, Carme Valero, Montse Pujol i Miguel Quesada, els quatre olímpics sabadellencs…–. Tot això, al costat de l’atletisme de base, que segons els responsables és també clau per al manteniment de l’afició i del club com a estructura local única avui a la ciutat.

Reeditat el llibre que repassa els inicis de l’atletisme a Sabadell
Com va començar la pràctica de l’atletisme a la nostra població? A Sabadell aquesta pregunta té una resposta clara gràcies a Ricard Rof i a Pere Melero, que el 2023 van reeditar el seu llibre Els inicis de l’atletisme a Sabadell fins a la guerra civil, publicat el 2021. Si l’any 1992 aquest parell d’autors sorprenia el públic presentant la Història de l’atletisme a Sabadell: 1914-1991. Una llarga cursa de voluntat, amb dibuixos del pintor Agustí Puig i publicat per l’Arxiu Històric, ara hi han tornat amb noves troballes sobre el començament d’aquesta pràctica esportiva a la ciutat. La publicació –que té 380 pàgines i inclou 240 fotografies– és fruit de la tenacitat dels dos autors, que hi han dedicat hores i hores. Ells mateixos reconeixen que el confinament provocat per la covid els va anar bé per aprofundir molt més en l’estudi. Aquells mesos de reclusió a casa els van permetre endinsar-se en les recerques a internet i anar polint aspectes que haurien quedat oblidats. Així, van poder documentar la primera cursa reglamentada, anunciada i premiada a Sabadell, el 1905, que va guanyar, per cert, un egarenc, Josep Pizà Xatart. La presentació del llibre va comptar amb l’inestimable comentari de la neta de Josep Germà i Humet, la qual va detallar les peripècies del seu avi, licorer i gran mecenes cultural i esportiu, a qui el destí va conduir a ser elegit alcalde el 1934 i posteriorment, i només per aquest fet, a ser assassinat a l’agost del 1936 per uns incontrolats del bàndol republicà.