La Granja Soldevila, una joia modernista a la plana del Vallès

L’ediﬁci va acollir una empresa lletera pionera durant el primer terç del segle passat i va ser col·lectivitzada durant la Guerra Civil

Cesca Mejías , Núria Traveset (text)

La Granja Soldevila de Santa Perpètua de Mogoda va obrir les portes l’11 de març de 2023 com a primera seu radial del Museu del Treball i de la Indústria Viva (MTIV) de la localitat vallesana. Es tracta d’un nou espai museïtzat que complementa el relat del museu i que vol mostrar aquest valuós patrimoni arquitectònic del Modernisme.
L’edifici principal és una desconeguda joia modernista, oculta al mig de la plana vallesana, que continua avui sent el centre neuràlgic d’un conjunt d’edificis molt viu, que acull diversos equipaments i serveis, a més del Museu, diferents serveis interns de l’Ajuntament de Santa Perpètua –com Educació, Cultura i mitjans de Comunicació municipals–, així com els equipaments públics de la Biblioteca Josep Jardí, l’Escola Municipal de les Arts (EMA) i una part de l’aulari de l’Institut Estela Ibèrica.
En aquest espai s’hi va establir al segle XIX una incipient empresa lletera, que es va convertir en pionera del sector, gràcies a la creació i desenvolupament de nous productes, així com de nova maquinària que millorava la conservació de la matèria prima. Per la seva innovació i la voluntat de garantir un producte de qualitat, La Granja Soldevila S.A. va ser un referent estatal de producció lletera i d’indústria làctia a principis del segle XX.

Referent d’indústria làctica
L’edifici principal té els seus orígens a finals del segle XI, sota el nom de Mas Perera. Posteriorment, va esdevenir Mas Bruguera i Mas Granollacs, entre d’altres nomenclatures, en relació a les famílies propietàries en cada moment. L’any 1874, Pere Soldevila va comprar la propietat de l’espai, que constava de la casa principal i els edificis adjacents, amb més de 45 hectàrees de terrenys.
En aquells moments, els Soldevila van dur a terme diferents reformes i construccions per poder-hi instal·lar una indústria de producció i distribució de productes derivats de la llet i més tard van traslladar-hi la seva residència. Amb la mort de Pere Soldevila, el seu fill i hereu, Lluís, amb el suport de la seva mare, va continuar i impulsar la nova empresa, tot important nova tecnologia europea i realitzant aportacions decisives al sector, que van facilitar que la Granja Soldevila esdevingués paradigma d’innovació i el gran referent de la indústria làctica no només a Catalunya, sinó a tot l’Estat.
La família va registrar la marca ‘Granja Soldevila’ l’any 1892, que produïa productes bàsicament làctics com la llet i la mantega, però també d’altres com ara patates i ous, que es distribuïen principalment a la ciutat de Barcelona.
Més tard, l’any 1910, van registrar productes alimentaris com Nutricia i Baciloláctico per a la venda d’altres productes derivats especialitzats com la llet maternal i el sèrum de llet. Dos productes que van ser pioners, ja que van ser la primera empresa catalana que els va produir i comercialitzar.
Cap als anys trenta, el negoci es va expandir encara més. L’any 1928 van registrar el nom “La Granja Soldevila S.A.” i es va crear una veritable xarxa de distribució a Barcelona de tots els productes i marques que es desenvolupaven a Santa Perpètua. Fins a una trentena d’establiments concessionaris comercialitzaven aquests productes. De fet, entre 1923 i 1928, l’empresa va experimentar un volum molt important de producció i, segons la documentació de l’època, va arribar a elaborar entre 300 i 400 iogurts diaris i entre 100 i 125 quefirs al dia. Aquestes xifres suposen una mitjana anual de 125.000 iogurts i 40.000 quefirs.
El sector alimentari va orientar-se, com d’altres, a un model de producció industrialitzat per respondre a la demanada creixent dels grans nuclis de població que s’estaven formant. A finals del segle XIX, amb l’elaboració de nous productes, envasats i conserves va sorgir el debat entorn de la higiene en la producció de la llet i els seus derivats, com a matèria primera que es consumia en abundància i es deteriorava de manera fàcil i ràpida.
La Granja Soldevila va respondre amb agilitat a aquests nous requeriments i va començar a aplicar noves mesures en tots els processos de producció, fins al punt que patentava l’any 1898 dues invencions per assegurar les condicions higièniques dels envasos: un aparell que permetia tancar les ampolles mitjançant el buit per ebullició, i un sistema per capsular i precintar-les. També va adquirir maquinària nova per refrigerar i conservar la llet.

Colònia agrària
La Granja Soldevila va funcionar com una petita colònia agrària, ja que en aquest espai s’hi van instal·lar els habitatges per als seus treballadors, que residien i treballaven a les granges i a les terres de la família Soldevila. I és que a principis del segle XX, la Granja tenia quinze treballadors donats d’alta al cens patronal i alguns hi vivien amb les seves famílies. Se sap que, al primer terç del segle passat, a les cases properes hi vivien dotze homes, dotze dones i setze menors de catorze anys.
El creixement de l’empresa i l’expansió del negoci de la família Soldevila va requerir de treballadors per mantenir la producció i això va propiciar l’arribada de nous treballadors, els primers immigrants del municipi vallesà que arribaven bàsicament del poble de Mojácar a Almeria, o d’altres tècnics provinents de França. Les tasques d’aquestes persones eren les relacionades amb el manteniment de l’explotació agrícola i ramadera, la feina de tenir cura del bestiar i dels camps i cultius.
A més de la plantilla fixa, la família Soldevila també ocupava indirectament molts pagesos de les rodalies, ja fos comprant la producció o contractant-los en els períodes de major activitat. Una indústria d’aquestes dimensions, de fet, també requeria d’altres serveis i oficis sota demanda com és el cas de cistellers, ferrers, fusters, o traginers, indispensables per al transport de matèries primeres i altres mercaderies. D’aquesta manera, un espai que fins el moment havia estat allunyat del centre neuràlgic poblacional i pràcticament desocupat, es va anar configurant com a petit veïnat gràcies a l’impacte de la Granja.

Col·lectivitzada durant la Guerra Civil
Durant la Guerra Civil, la Granja Soldevila va ser col·lectivitzada amb el nom de Granja Germinal del Vallès i va ser punt de concentració de les vaques de la comarca què hi havia en altres explotacions. En finalitzar la Guerra, les explotacions agràries i ramaderes van continuar amb canvis però la seva influència va anar minvant i, finalment la família Soldevila van vendre la seva marca l’any 1941.
Recentment s’ha descobert un nou testimoni gràfic d’aquesta època, gràcies al treball realitzat per l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ) sobre el reportatge del fotògraf Carlos Pérez de Rozas encarregat per la CNT al 1937, per deixar constància de les col·lectivitzacions agràries a la geografia catalana i també algunes de les industrials de Barcelona. Aquest treball ha tret a la llum cinc imatges noves de la Granja Soldevila al 1937.

La transformació ﬁnal en Museu
Després de diferents usos, a principis dels anys setanta, l’Estat Espanyol va expropiar els terrenys en el marc d’un pla urbanístic que volia crear una gran ciutat que absorbís la congestió de Barcelona a la zona de Santa Maria de Gallecs. El Pla no es va dur a terme i finalment l’any 1985 l’Institut Català del Sòl va cedir la Granja Soldevila a l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Cent-cinquanta anys després que Pere Soldevila adquirís la Granja, l’edifici que va reformar i transformar en estil modernista es manté en molt bon estat. En els antics espais de la planta baixa que havien ocupat usos agrícoles, es van rehabilitar al 2022 i actualment s’han museïtzat.
Aquest espai, explica la història d’aquest emblemàtic edifici i, la història del treball dels seus protagonistes, tant dels seus propietaris, com dels seus treballadors. Una instal·lació i museogràfica que compta amb peces originals de la família Soldevila, així com altres de cedides. Gràcies a un gran audiovisual, el visitant hi pot conèixer de forma amena la història d’aquesta família i d’aquesta joia modernista amagada.
L’espai es pot visitar per conèixer-ne la seva història cada primer cap de setmana de mes. Està obert dissabte i diumenge de les 11h a les 14h.
Si es prefereix fer visita de grup, es pot reservar una visita prèvia qualsevol altre dia, contactant amb el Museu del Treball i la Indústria Viva al correu electrònic info@mtiv.cat, on es pot demanar tota la informació o a l’adreça postal Era del Galliner (Camí de la Granja, s/n. 08130 Santa Perpètua de Mogoda) En aquest espai també s’hi fan activitats educatives adreçades a grups escolars.
La Granja Soldevila forma part del Museu del Treball i la Indústria Viva, la seu principal del qual es troba a l’antic recinte industrial del Vapor Aranyó. Es tracta d’un projecte patrimonial i turístic què ha comptat amb una subvenció d’1.361.560,64 euros de la Unió Europea a través del Fons Europeu per al Desenvolupament Regional (FEDER). El MTIV també ha rebut ajuts de la Diputació de Barcelona per un import total de 880.780,32 euros.