El pintor Sergi Marcos es considera “un malalt lletraferit de la poesia”. Els versos de les veus més grans de la literatura catalana segueixen inspirant bona part de les seves obres amb gran encert. La consciència de la poesia com a portadora d’una veritat és el que l’impulsa a seguir produint.
Format a l’Escola Massana de Barcelona, resideix a Rubí des de fa més d’una vintena d’anys. Del Vallès destaca el guany en llum, silenci i natura que li proporciona el seu taller, un espai de treball que comparteix amb la seva parella, la també pintora Carme Llop. Ha exposat, entre altres ciutats, a Sant Cugat, Terrassa, Granollers o Rubí. Precisament ha llegat part de la seva obra a l’Ajuntament rubinenc amb la intenció “d’anar deixant a la ciutat unes quantes peces de cada sèrie perquè amb el temps reuneixin una bona col·lecció”, comenta.

Alquímia poètica
En Sergi detalla com preservar l’essència d’un poema en el traspàs al suport plàstic: “A través d’una lectura reflexiva de poesia, selecciono poemes i els transcric. N’agafo un i, amb tot el taller preparat, torno a llegir-lo fins que en capto l’essència, el sentiment i em poso immediatament a treballar. A partir d’aquest punt, em veig empès a un abisme en un espai buit des d’on es produeix el fet creatiu.”
Les visites guiades que l’artista fa a les seves exposicions permeten fer partícip al públic de la comprensió de la seva pintura abstracta i del procés creatiu. “La gent percep el meu esperit a l’hora de treballar, se’ls encenen els ulls i cadascú en fa la seva versió”, declara molt satisfet. Marcos treballa sobretot l’oli sobre paper, fusta i llenç i les pintures acríliques sobre collage. Pintar en grans formats “és molt agraït però més costós i es necessita espai”, aclareix.

Un Vallès molt present
El Vallès és present a l’obra pictòrica de Sergi Marcos. El 2016 va evocar amb el pinzell les Corrandes d’exili del sabadellenc Pere Quart, un dels poetes catalans que millor testimonia el dolorós episodi de deixar la terra per l’esclat de la guerra. “Vaig fer una pintura a l’oli sobre una tela enorme on vaig voler copsar tot aquest sentiment i el vincle de viure al Vallès”, explica.
Un altre dels nexes pictòrics amb la terra són els records d’infantesa. Un dia el poeta Joan Margarit li va confessar la seva por de creuar la riera de Rubí per un pont poc segur que després s’endurien les riuades del 1962. El mateix Marcos coneixia perfectament aquesta construcció de fusta perquè l’havia travessada de petit. La fa seva en un quadre acolorit on s’hi veu una passarel·la de línies paral·leles, el pas del riu per sota, traços que suggereixen moviment i arabescos de fons.
Precisament Sergi Marcos va llegir “apassionadament” tota l’obra de Margarit després de descobrir-lo en una entrevista. “Em van sorprendre les coses tan potents que deia”, rememora. Quan li va demanar permís per penjar la seva poesia al costat dels seus quadres, Margarit no ho va dubtar: “Això ja és teu. El poeta ho escriu i un cop escrit, ja pertany al lector.” Un total de seixanta-vuit poemes transsubstanciats a pintures a l’oli sobre paper i en format gran conformen aquesta immersió pictòrica d’alta volada.
Durant la visita al seu taller, Sergi Marcos treu dels prestatges unes caixes grosses, poc manejables. Són les caixes-llibre d’artista i n’ha fet de diferents poetes catalans: Montserrat, de Jordi Guardans; La síndria esberlada, de Bel Granya i Riu Brogent, d’Antoni Clapés.

L’any Salvat-Papasseït
El 2024 és un any ben farcit de projectes per a Sergi Marcos. El centre Tècnic de Rubí mostra fins el proper setembre la retrospectiva “Darrere les imatges”, una selecció de pintures a l’oli en llenç, fusta i paper de diferents col·leccions de l’artista. A més, la ciutat vallesana inaugurarà el 7 de juny a l’Espai Cultura Francesc Alujas una exposició com a commemoració del centenari de la mort del poeta Joan Salvat-Papasseït. “Són pintures acríliques amb collage i en suport paper a partir de trenta-dos poemes de l’autor que jo mateix he escollit i de les que n’hem fet també uns punts de llibre amb motiu del 50è aniversari de la llibreria rubinenca Racó del llibre. En Papasseït va ser un poeta molt estimat, un home trencador, honest i treballador”, explica Sergi Marcos. La mostra es pot veure fins el 6 de juliol.
També Santa Coloma de Farners es fa ressò de l’obra de Marcos. La Casa de la Paraula exhibeix des del març i fins el juny “Papers al vent. Una visió plàstica del haiku català”, a partir d’una tria personal d’aquests poemes curts continguts al llibre Llum a les golfes. Una antologia del haiku modern i contemporani català, preparat per D. Sam Abrams. “El haiku m’ha constatat que com més lliure treballi, més es manifesten la intuïció i la inspiració i puc anar més enllà del que diuen les paraules”, ha descobert l’artista.

Estellés vetat
A partir del novembre, la Galeria Art 60 de Sant Joan de les Abadesses acollirà el doble homenatge que Sergi Marcos ha fet dels trenta-dos poemes escollits de Salvat-Papasseït i del llibre Prat de la Mola del poeta valencià Vicent Andrés Estellés. Estava previst que l’obra pictòrica inspirada en la poesia d’Estellés fos exposada al MUCBE de Benicarló, però el govern municipal del PP “la va tirar enrere poc abans sense donar més explicacions. Vull denunciar aquest fet que he patit en carn pròpia”, conclou.