A Sant Feliu de Codines, sac i ganxo. Així ho diu una dita ben pròpia d’aquest poble que també és conegut com a Sant Feliu del Pinyó i els seus habitants com a “pinyonaires” per la gran quantitat de pinyes i pinyonaires que havia tingut en temps reculats. La pinya sempre ha estat un dels símbols de Sant Feliu –que havia donant nom a una revista local– i el pinyó el seu producte estrella.
El sac i el ganxo eren els estris que calien per recollir les tan preuades pinyes dels seus boscos de pi. Es feien caure amb el ganxo i es posaven dins del sac. Acabada la feina, era característic veure la imatge del pinyonaire que tornava a casa amb el sac carregat a l’espatlla i el ganxo sobresortint-li pel damunt. Diu que gent dels pobles veïns, quan contemplaven l’escena, els deixaven anar la singular salutació; “Sant Feliu, sac i ganxo”, a la qual els pinyonaires contestaven: “amb el ganxo ens hem quedat i pel sac us hem donat”.
La rivalitat burleta entre localitats veïnes també els feia dir: A Caldes, dents rovellades; a Castellterçol, mussols i a Sant Feliu de Codines, sac i ganxo fins al coll.