Mussols a Sant Quirze

La serra de Galliners i tot el rodal de Sant Quirze del Vallès era un hàbitat propici per al mussol comú, per la qual cosa diuen que n’hi havia en gran abundància. Això va comportar que els veïns de Sabadell enginyessin el malnom de mussol per referir-se als quirzetencs. Cap als anys 1980, una colla del poble van convenir que seria idoni de tenir un nom que identifiqués els habitants de Sant Quirze. I, com ha passat a moltes altres poblacions, van concloure que el més adequat era convertir el malnom en un apel·latiu positiu. Argumentaven –segons Manel Sabés, que va ser alcalde del municipi– que el mussol acompanyava la deessa Atenea i que aquest fet s’identificava com a símbol d’intel·ligència, ja que els seus ulls simbolitzen la saviesa i el coneixement.

Cesc Prat Fernàndez (text)

L’Aplec del Mussol
Aquest sentit d’identificació quirzetenca va conduir el grup inicial a crear l’Aplec del Mussol, que encara se celebra avui, i van impulsar el Premi Mussol de l’Any –per premiar persones, entitats o projectes culturals– i la Mussolada –per destacar persones, entitats o accions rellevants que facin lluir el mussol. Més endavant, l’Ajuntament va crear el premi Mussol de Sant Quirze, amb el qual homenatja persones i entitats del poble. La primera Mussolada va ser per al restaurant El Niu del Mussol –convertit avui en Lòssum, que és la paraula mussol escrita al revés–, que va ser el primer que va lluir el nom de mussol. Aquesta pensada va fer fortuna, ja que la gent s’hi va sentir identificada, de manera que ben aviat van anar apareixent altres establiments amb el nom d’aquest rapinyaire nocturn o bé amb el seu dibuix com a emblema.
Així, a les pastisseries s’hi poden trobar els pastissos de mussol i els mussolets, dues postres típiques de la festa, que prenen la forma d’aquest rapinyaire. I l’aplec també és un moment ben propici perquè el dos gegantons de referència mussolaire –el mussol Feliu, estrenat l‘any 2002 i la l’òliba Obdúlia, de l’any 2004– puguin sortir al carrer.

Els mussols com a identificació
I aquest any ja se celebra, també, la XIV edició de la Cursa Nocturna dels Mussols, una cursa de muntanya que es corre de nit per la serra de Galliners dins el terme municipal de Sant Quirze del Vallès. Aquesta cursa nocturna –que inclou tres modalitats– acull més de mil participants i, encara, des de l’any 2002 el Club Excursionista Sant Quirze del Vallès organitza la Caminada del Mussol, una activitat festiva i familiar, oberta a tothom.
Per acabar-ho d’adobar, l’Associació Country Mussols de Sant Quirze del Vallès també combina aquest ball amb la identificació local emblemàtica.

Caçadors de mussols llegendaris
La gran afició ocellaire que des d’antic hi ha hagut a Sabadell és prou coneguda. I sembla que el mussol és el millor reclam per caçar pinsans, caderneres, verdums, passerells..., quan encara era legal de fer-ho, és clar. Els boscos de Sant Quirze eren els més coneguts, més planers i més suaus del rodal, per això hi caçaven els aficionats sabadellencs, que se servien d’un xiulet fet amb dos trossets de canya que emetia un so semblant al cant del rapinyaire, a més d’unes xarxes lleugeres i de molta paciència. “Es podria dir que durant desenes i desenes d’anys tots els mussols de Sabadell havien sortit de Sant Quirze i precisament per això aquest era considerat el poble dels mussols”, afirma Jaume Barberà.
Mussols a Sant Quirze

L’Obdúlia i el Feliu, els dos gegantons de Sant Quirze. Foto: Rafael Illa.

Una imatge dels mussolets, els dolços típics de Sant Quirze del Vallès, elaborats amb nous, farina, sucre, ous, mantega, vainilla i melmelada, decorats amb pinyons.

La llegenda

Sovint les tradicions es maquillen i fins i tot es converteixen en llegenda. N’hi ha una que conta que els joves de Sant Quirze i els de Sabadell sortien de festa i ballaven plegats i alguns sabadellencs s’acabaven casant amb quirzetenques, cosa que enutjava els nois del poble veí fins al punt que la cosa acabava en baralles. Irina Casado explica que un dia els sabadellencs van fer cap a la plaça de la Vila de Sant Quirze amb xiulets que imitaven el cant dels mussols per despertar els veïns, els quals van sortir per la finestra per esbrinar què passava i llavors els de Sabadell en van fer mofa dient: “Mireu els mussols de Sant Quirze com surten! Mireu quants n’hi ha!”. Segons Casado, una segona llegenda explica que quan les noies de Sant Quirze anaven a viure a la ciutat veïna, els sabadellencs deien que els del poble del costat es quedaven “sols com uns mussols”, ja que elles s’estimaven més els de ciutat. De fet, en el seu Cançoner Joan Amades va recollir la quarteta següent: “A Sabadell són gitanos, a Terrassa són senyors, a Santa Perpètua tellerines i a Sant Quirze uns mussols”. En fi..., llegendes, suposicions..., tota una tradició que avui és molt vàlida per identificar la gent de Sant Quirze del Vallès, que s’ho miren amb els ulls ben oberts!

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara