La llegenda

Sovint les tradicions es maquillen i fins i tot es converteixen en llegenda. N’hi ha una que conta que els joves de Sant Quirze i els de Sabadell sortien de festa i ballaven plegats i alguns sabadellencs s’acabaven casant amb quirzetenques, cosa que enutjava els nois del poble veí fins al punt que la cosa acabava en baralles. Irina Casado explica que un dia els sabadellencs van fer cap a la plaça de la Vila de Sant Quirze amb xiulets que imitaven el cant dels mussols per despertar els veïns, els quals van sortir per la finestra per esbrinar què passava i llavors els de Sabadell en van fer mofa dient: “Mireu els mussols de Sant Quirze com surten! Mireu quants n’hi ha!”. Segons Casado, una segona llegenda explica que quan les noies de Sant Quirze anaven a viure a la ciutat veïna, els sabadellencs deien que els del poble del costat es quedaven “sols com uns mussols”, ja que elles s’estimaven més els de ciutat. De fet, en el seu Cançoner Joan Amades va recollir la quarteta següent: “A Sabadell són gitanos, a Terrassa són senyors, a Santa Perpètua tellerines i a Sant Quirze uns mussols”. En fi..., llegendes, suposicions..., tota una tradició que avui és molt vàlida per identificar la gent de Sant Quirze del Vallès, que s’ho miren amb els ulls ben oberts!