A Castellterçol són mussols

El refrany geogràfic A Moià són sargantanes, a Castellterçol són mussols i a Sant Feliu, sac i ganxos que sempre els porten al coll, fa referència als diferents caràcters de la gent d'aquestes poblacions veïnes. Segons la tradició oral, els moianesos eren coneguts amb el nom de sargantanes perquè, quan passava algun foraster pel carrer, s'amagaven darrere els porticons per a espiar sense ser vistos. A la gent de Castellterçol, els deien mussols perquè, a diferència dels de Moià, quan passava algun foraster pel carrer, es quedaven mirant descaradament. Així doncs, mussol és el malnom amb el que es coneix els castellterçolencs i castellterçolenques, que palesa el seu suposat caràcter xafarder.

Ramon Vilageliu (text)

De mussol a Muçol
Castellterçol és una vila amb una identitat cultural important, que conserva tradicions molt arrelades com són la Dansa i el Ball del Ciri de Castellterçol per la Festa Major i el dia de l’Escudella que se celebra el dimarts de carnestoltes.
Així i tot, o potser per això, la idea d’apuntalar el ric imaginari popular de Castellterçol amb una imatge que subratllés els elements d’identitat del poble va sorgir l’any 2006 a l’entorn del Grup de Diables local.
Però, de fet, el projecte de creació d’una figura de bestiari va néixer cap a l’any 2013, quan membres d’aquest grup de diables va pensar en afegir a la parella de gegants– la Griselda i en Tallaferro acompanyats pels seus sis nans, construïts per Cirici Pellicer l’any 1954– una nova peça, ben singular. Com explica Isaac Puig Serradesanferm, “la figura, d’entrada, es diria Muçol –amb c trencada per identificar-lo clarament amb la c trencada de Castellterçol– i s’encarregaria la seva creació a la constructora Dolors Sans. Com a elements singulars vam decidir que portaria una almorratxa (com la del Ball del Ciri de Castellterçol) a una urpa”.
A més, van decidir que, per donar més versemblança a tot plegat, elaborarien una llegenda, un ball i una música propis per poder-lo ballar per la Festa Major.

Creació d’un imaginari propi
El treball de recerca per poder elaborar una llegenda amb elements castellterçolencs, versemblants, va conduir a crear una llegenda nova a partir de la dita que equipara la gent de Castellterçol al mussols i de referències històriques i geogràfiques reals.
Escrita per Isaac Puig Serradesanferm i il·lustrada per Berta Cusó Cucarella, l’objectiu de la llegenda del Muçol va ser d’acostar tot aquest imaginari a la canalla. Alhora, la música, composta per pel músic i ex membre del grup de diables Jordi Font i el ball, creat per l’Esbart Rosa d’Abril aportaven un to cerimoniós a tot plegat.
A Castellterçol són mussols

La llegenda

“Fa molts i molts anys, en un altiplà amb grans extensions de boscos frondosos i algunes planes de conreus...” Així comença la llegenda del Muçol de Castellterçol que inclou elements propis de la vila com els tres sols que, la bruixeria, els mals usos de del tirà, que s’enriqueix amb l’esforç de la pagesia per tirar endavat amb les dificultats que la sequera i les inclemències d’un clima abrusador. L’almorratxa que una dona sàvia havia aportat com a solució a tot plegat i la presència d’un mussol mític que guia el jove Fruitós són la clau que desemmarcaren el mal senyor i que deslliuren la població de la seva avarícia. Es tracta d’una llegenda escrita per Isaac Puig i il·lustrada per Berta Cusó, de la qual se’n va fer un audiovisual i que, a hores d’ara ja forma part de la realitat viva de Castelleterçol.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara