L’art mural d’Arranz-Bravo i Bartolozzi a Tipel fa 50 anys
Les pintures de la fàbrica Tipel d’Arranz-Bravo i Bartolozzi a Parets del Vallès arriben al cinquantenari i, per celebrar l’efemèride, l’obra s’ha restaurat i fa el mateix efecte que a l’inici. Un llibre i una exposició en narren el mig segle mentre, a més, es prepara un espai de visita
Carles Toribio
(text)
Les pintures de la insòlita fàbrica Tipel de Parets del Vallès, que van pintar Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) i Rafael Bartolozzi (Pamplona, 1945 - Tarragona, 2009) tornen a mostrar-se de manera espectacular després de la gran restauració portada a terme a finals de l’any 2019. Ara, a més, s’ha arribat a l’efemèride dels cinquanta anys des que l’any1971 es va mostrar per primera vegada aquesta factoria pintada, un exemple d’art que va sortir al carrer i que, amb el pas dels anys, ha esdevingut una de les grans obres icòniques de la història de l’art català i que ha traspassat fronteres.
Aquelles pintures tornen a ser unes grans protagonistes, amb diferents accions portades a terme per al cinquantenari. Per una banda, ho són per la publicació del llibre La fàbrica pintada d’Arranz-Bravo i Bartolozzi, de Carles Toribio Gómez, editat per l’Ajuntament de Parets del Vallès i presentat al Teatre Can Rajoler el mes de febrer passat. Es tracta d’un llibre amb més de 160 pàgines, en el qual es fa un trajecte artístic per aquests cinquanta anys d’unes de les pintures més conegudes de Catalunya. A més, s’ha complementat amb l’exposició que s’ha pogut veure a la Fundació Arranz-Bravo sota el títol La fàbrica Tipel: El somni pintat, que han comissariat el mateix Carles Toribio i Albert Mercadé, amb la direcció creativa d’Artur Muñoz. Un recorregut expositiu amb material del llibre, de fotografies inèdites, de documents mai vistos i amb la particularitat de mostrar obres dels dos artistes d’aquell moment. Per últim, el tercer element, el projecte d’espai que donarà visibilitat a aquestes pintures.
Arranz-Bravo i Bartolozzi, “els pintors”
El viatge comença el febrer de 1971, moment que es va inaugurar a Parets del Vallès una de les icones més cèlebres dels anys setanta a Catalunya: les pintures murals de la fàbrica Tipel. El binomi d’artistes va desbordar un encàrrec inicial de l’empresari Isidor Prenafeta en un somni pintat: la intervenció dels dos mil metres quadrats de façana de la fàbrica d’adobats i pells, dissenyant també finestres, xemeneies, objectes i escultures. Amb cinc mesos van enllestir la que va ser considerada com “la pintura mural pop més gran del món”, amb elements propis de la cultura llibertària del moment com la psicodèlia, la natura o la utopia. I tot a través de colors vitals i formes expansives, que emergien enmig de les boires hivernals del Vallès.
Eduard Arranz-Bravo i Rafael Bartolozzi van crear un tàndem artístic, gairebé únic al món de l’art i vigent des de l’any 1967 fins a l’any vuitanta. Un tàndem conegut com “els pintors”, en el qual cada artista tenia el seu propi estil i la seva manera de fer, també amb etapes diferenciades, però que havien exposat de manera conjunta en mostres a la Sala Gaspar, amb un inici marcat per l’exposició Nuevas Expresiones, juntament amb un grup d’artistes molt afins a ells, com Gerard Sala i Robert Llimós. Van sobresortir amb tota la potència amb exposicions a la Galería Vandrés de Fernando Vijande, a Madrid, a la Sala Vinçon, de Barcelona, o el conegut Happening de Granollers de l’any 1974.
La fàbrica pintada
Les pintures de la Tipel, una fàbrica de pells i d’adobats, una de les més importants d’aquell moment, es va instal·lar a Parets del Vallès, dins d’un context complicat com era el final de la dècada dels seixanta i inicis dels setanta. Un moment històric en el qual la dictadura seguia vigent i era una època grisa a escala històrica i també en l’àmbit artístic. Arranz-Bravo i Bartolozzi eren un aire de frescor enmig de l’ambient de censura del franquisme. Posaven color a aquella foscor.
Al capdavant de la fàbrica Tipel hi havia Isidor Prenafeta, que havia estudiat Belles Arts amb Eduard Arranz-Bravo, però que finalment es va dedicar al negoci familiar. I amb la nova fàbrica va comentar als dos artistes la possibilitat de fer una petita pintura a la façana, com una mena d’encàrrec. Aquí és on el binomi d’artistes van pensar que no només farien això, sinó que pintarien tota la fàbrica. I així ho varen fer, primer presentant una maqueta amb totes les pintures imaginades i després plasmant-les a la façana i a les parets laterals.
Així doncs, l’any 1970, amb el vistiplau de Prenafeta, els dos artistes anaven pintant en paral·lel a la construcció de la fàbrica de Parets, sempre seguint aquella maqueta que van idear i pensar a Vallvidrera. Més de dos mil metres quadrats de pintures, de façanes pintades, amb un joc extravagant i multicolor de formes, un joc lúdic de l’art que prenia el carrer. Es tractava d’“una pintura insòlita”, com va dir Baltasar Porcel a la primera portada en color de La Vanguardia, el 14 de març de 1971.
Arranz-Bravo i Bartolozzi van fugir de l’obra emmarcada, de la pintura sobre bastiment, per crear un nou model de mostrar la pintura, amb motius abstractes, de tendència organicista, d’influència de la pintura de Miró, de toc burlesc i irònic, amb elements geomètrics, tubs pintats que, a vegades, recorden els conductes industrials, tot conjuntat amb el color que, depenent de la zona, en sobresortia amb més o menys intensitat.
S’han realitzat diferents ampliacions i intervencions murals a la fàbrica Tipel al llarg dels més de cinquanta anys d’història i, el 1976 –amb motiu de l’ampliació de l’autopista de la Mediterrània (AP-7)– el tàndem artístic va fer un segon mural de temàtica marítima en una paret de més de trenta metres davant l’antiga fàbrica.
El 1988, els dos artistes, que ja treballaven per separat, van pintar sobre les parets de la nova sala de calderes (Arranz-Bravo) i el nou laboratori de recerca (Bartolozzi). Les pintures originals de la Tipel han estat objecte de dues restauracions: la primera durant els anys noranta i la segona el passat 2019, a cura d’Arranz- Bravo, acompanyat dels artistes Bernat Daviu i German Consetti.
Patrimoni Art
