El BRAM!: catorze anys de catifa vermella a Castellar
La mostra de Castellar del Vallès es consolida com un referent a la comarca de cinema social, independent i de qualitat
Rocío Gómez
(text)
Com les bones històries, la del BRAM! comença en una sobretaula, a Cal Tort, al carrer Major de Castellar del Vallès, just a l’edifici on hi havia un antic cafè que va acollir les primeres projeccions de cinema al poble, a principis del segle xx. Entre els comensals hi havia Pere Joan Ventura, cineasta castellarenc que va guanyar el Goya al millor documental el 2003 per El efecto Iguazú, i un dels membres més actius del cineclub de Castellar de finals dels seixanta i principis dels setanta.
Ventura recorda que aquell sopar es va celebrar la primavera del 2008, amb la presència del regidor Pepe González i de Teresa Tort, i que va ser la nit en què es va començar a posar fil a l’agulla per recuperar la tradició cinematogràfica a Castellar del Vallès. El cinema Califòrnia, popularment conegut com el Cali, va deixar de funcionar com a cinema convencional el 1984, any en què es van estrenar films tan icònics com Indiana Jones i el temple maleït, Footloose o la primera de Els caçafantasmes. Fins el 1992, el Cali va seguir com a discoteca i els caps de setmana, abans d’obrir la pista, amb l’entrada s’incloïa la projecció d’una pel·lícula. Per tant, tota una fornada de joves castellarencs va trepitjar la pista del Cali després de passar una estona amb personatges com Marty McFly o Sarah Connor. Prop de quinze anys després, gràcies a la tossuderia de Pere Joan Ventura i amb la col·laboració de l’ajuntament, i d’un nucli dur d’activistes culturals –que dos anys després van refundar el cineclub després que la seva activitat s’aturés amb l’arribada de la democràcia– el maig del 2009, es va celebrar el primer BRAM! a la Sala Blava de l’Espai Tolrà. Era un equipament polivalent que es va condicionar per a l’ocasió. El director Pere Portabella, amb El silencio antes de Bach, va inaugurar la primera mostra. I va repetir l’experiència el 2014 amb Vampir Cuadecuc. A partir del 2010 es va inaugurar el remodelat Auditori Miquel Pont d’El Mirador, des d’aleshores seu de la mostra.
Els seus impulsors, entre els quals hi ha Àlex Portolés, membre de l’organització de la mostra i del nou Club Cinema Castellar Vallès (CCCV), ho deixen ben clar: “el BRAM! no és un festival, sinó una mostra de cinema”. És una proposta que no té un vessant competitiu, sinó que és una iniciativa de proximitat, “que ofereix a la ciutadania cinema de qualitat, independent, amb compromís social, un nou circuit per a pel·lícules de qualitat”, i també en versió original.
Mongetes de ganxet com a premi
El BRAM! no és una mostra pomposa i esnob, sinó que convida els espectadors a descobrir un cinema que entreté, que emociona, que està lligat amb l’actualitat, i que esdevé una fotografia de la societat. En aquesta línia d’arrelament amb el territori, el BRAM! no té premis, sinó que s’atorga als convidats i les pel·lícules millors valorades pel públic un reconeixement: un saquet de mongetes del ganxet. “Volia ser un premi desmitificador i simbòlic”, diu Ventura. Les mongetes del ganxet són el caviar del Vallès, el producte de proximitat més preuat de Castellar. Un dels impulsors de la Denominació d’Origen de Producte (DOP) d’aquests fesols de pell fina i forma arronyonada, una DOP que recorre el Vallès fins a arribar al Maresme, és el castellarenc Ramon Casamada, el responsable de l’explotació de Can Casamada, els principals productors de la mongeta a la comarca. Entre els directors que han rebut el guardó hi ha el britànic Ken Loach, un dels cineastes que, segons els organitzadors, millor encarna l’esperit de la mostra, i del qual s’han projectat pel·lícules com Jo, Daniel Blake.
Perspectiva de gènere
D’altra banda, com una finestra oberta al món que ens envolta, Portolés i Ventura remarquen que s’ha produït una evolució en el sector quant a la perspectiva de gènere, “que es té en compte a l’hora de programar, i que també és més present en les temàtiques de les projeccions del BRAM! i del CCCV”. De fet, habitualment tant el 25 de novembre com el 8 de març, diades de reivindicació feminista, l’entitat participa en la programació d’actes de sensibilització amb pel·lícules que obren debat i conviden a la reflexió. A banda de la secció oficial, el BRAM! ha apostat per teixir vincles amb entitats del tercer sector com SUMA+ Castellar, que reivindica més recursos per atendre la diversitat a les aules, però també amb la comunitat educativa a través del BRAM! Escolar i el BRAM! Infantil, dues seccions que van de bracet i que s’adrecen a les noves generacions d’espectadors. En xifres, en aquestes catorze edicions s’han projectat més de cent cinquanta pel·lícules, i han passat per l’Auditori aproximadament 28.000 espectadors. Cal destacar el pic d’assistència en les últimes mostres, sobretot la del 2020, just abans de l’esclat de la pandèmia, amb un públic acumulat de 2.500 persones per edició. Tot un triomf per a un projecte que va néixer de manera tímida, amb vocació popular, però que a poc a poc s’ha fet un forat en l’escena cultural de la comarca i ha posat Castellar en el mapa com un punt de trobada per als creadors i per al públic.
Refundar el cineclub
La mostra de Castellar és una rara avis al Vallès, una comarca esquitxada de cineclubs però òrfena de propostes com el BRAM!. Una iniciativa que va propiciar la refundació del cineclub de Castellar el 2011, ara Club Cinema Castellar Vallès, i la recuperació de la programació estable de cinema a l’Auditori Miquel Pont, tant per part del cineclub, amb pel·lícules més alternatives, com per part de l’ajuntament, amb propostes més comercials, per a tots els públics.
Personalitats destacades
Quant a la mostra, hi han participat personalitats tan descades com els germans Trueba, David i Fernando; Pere Portabella; Isaki Lacuesta; Agustí Villaronga; Sílvia Munt; Isona Passola –amb l’èxit aclaparador de Pa negre, que va exhaurir les entrades de les diverses projeccions que es van organitzar per satisfer el públic–, i darrerament la directora de l’Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, o la cineasta molletana Neus Ballús, que va inaugurar la 14e edició amb la pel·lícula Sis dies corrents. A banda de cineastes, el BRAM! ha volgut donar veu al cinema entre bambolines, amb el testimoni de creadores com la guionista de la sèrie Arde Madrid, la castellarenca Ana R. Costa, o la il·lustradora Sara Calderón, que va participar en la multripremiada producció Loving Vincent. Destaquen també la presència de la castellarenca Teresa Font, una de les muntadores més importants del cinema espanyol, que acumula dos Goya per Días Contados, d’Imanol Uribe, i Dolor y Gloria, de Pedro Almodóvar.
El BRAM! reivindica el talent de proximitat, però sobretot el cinema d’autor. Ha estat una plataforma per donar a conèixer el treball de nous talents castellarencs i de la comarca, com per exemple Èric Boadella, que va presentar la seva òpera prima Toastmaster, o Fèlix Colomer, amb el documental sobre l’adopció d’un infant uncraïnès, Sasha. La mostra també ha obert la porta a històries com la del maqui i anarquista italià Elio Ziglioli, assassinat a Castellar del Vallès el 1949, gràcies a un curtmetratge de Pere Joan Ventura que aquest 2022 s’acabarà transformant en un llargmetratge. Alhora, ha estat un aparador per a propostes de quilòmetre zero com la pel·lícula sobre el pianista castellarenc Sebastià Soley, La poma i el piano de cua, de Josep Vidal, –persona molt destacada en el món del cinema amateur–, o el documental de la Castellassa de Can Torras que van presentar Dani Sagrera i Raül Esteve.
Carpeta De pel·lícula!
