Carregat de romançosEl cinema
Fragments del romanço, encomanat el 1997 sobre Fructuós Gelabert amb motiu del centenari de la seva pel·lícula “Riña en un café”, primera cinta amb argument de Catalunya i de tot l’estat espanyol.
Quan el segle s’acabava,el dels invents, el dinou,
les imatges animades
portaven molt d’enrenou.
Envelats, fires, barraques...
competien amb anhel
a la Plaça Catalunya,
Les Rambles o el Paral·lel.
Amb un invent o amb un altre
atreien molta de gent
presentant, per un preu mòdic,
imatges en moviment.
L’any noranta-cinc, presenten,
a París i al món enter,
l’invent del cinematògraf,
August i Louis Lumière.
Aquest invent es va estendre
a un ritme prodigiós:
l’any següent aquí ja es veien
els films d’aquests inventors.
......
Els cinemes d’aleshores
ara ens semblarien rars,
car hi havia uns personatges
especials i peculiars.
Sempre hi ‘via el pianista,
autèntica institució,
tocava sobre la marxa
i subratllava l’acció.
Mai no hi faltava la dona
que venia cacauets,
xufla, ametlles i avellanes,
tramussos i cigrons secs.
Les closques ‘naven per terra
i allò semblava un corral,
però la gent es divertia
i no en feia pas cabal.
També hi havia el ciclista
que sempre anava esverat,
anant d’un cinema a l’altre
amb els rotllos carregat.
Si no arribava el ciclista,
es feia una interrupció,
i la gent s’esvalotava
bo i cridant d’indignació.
Per ‘xò el ciclista rebia
si no anava ben rabent,
com van ara els de les pizzes,
com un llamp, contra corrent.
