El cinema

Fragments del romanço, encomanat el 1997 sobre Fructuós Gelabert amb motiu del centenari de la seva pel·lícula “Riña en un café”, primera cinta amb argument de Catalunya i de tot l’estat espanyol.

Quan el segle s’acabava,
el dels invents, el dinou,
les imatges animades
portaven molt d’enrenou.

Envelats, fires, barraques...
competien amb anhel
a la Plaça Catalunya,
Les Rambles o el Paral·lel.

Amb un invent o amb un altre
atreien molta de gent
presentant, per un preu mòdic,
imatges en moviment.

L’any noranta-cinc, presenten,
a París i al món enter,
l’invent del cinematògraf,
August i Louis Lumière.

Aquest invent es va estendre
a un ritme prodigiós:
l’any següent aquí ja es veien
els films d’aquests inventors.
......
Els cinemes d’aleshores
ara ens semblarien rars,
car hi havia uns personatges
especials i peculiars.

Sempre hi ‘via el pianista,
autèntica institució,
tocava sobre la marxa
i subratllava l’acció.

Mai no hi faltava la dona
que venia cacauets,
xufla, ametlles i avellanes,
tramussos i cigrons secs.

Les closques ‘naven per terra
i allò semblava un corral,
però la gent es divertia
i no en feia pas cabal.

També hi havia el ciclista
que sempre anava esverat,
anant d’un cinema a l’altre
amb els rotllos carregat.

Si no arribava el ciclista,
es feia una interrupció,
i la gent s’esvalotava
bo i cridant d’indignació.

Per ‘xò el ciclista rebia
si no anava ben rabent,
com van ara els de les pizzes,
com un llamp, contra corrent.