DavantalTrenta anys defensant el Vallès
Llavors, tot just es començaven a sentir veus ecologistes que alertaven dels perills de la creença errònia en un creixement il·limitat, de l’ocupació del territori i de la pèrdua de riquesa natural, com la que al Vallès defensava l’ADENC, liderant la campanya d’oposició. Amb tot, encara no s’era conscient de la crisi climàtica i energètica devastadora que s’acostava.
Avui la sostenibilitat és un concepte reiterat als discursos, declaracions polítiques i objectius planetaris. Les directrius europees per lluitar contra l’emergència climàtica i per reduir l’elevada emissió de gasos aconsellen no construir noves infraestructures que afavoreixin la pèrdua de biodiversitat i l’increment de la contaminació atmosfèrica. Això, però, resulta tenir poc efecte sobre la planificació d’infraestructures com el Quart Cinturó. El seu principal promotor, el govern espanyol –que el 2021 ha incomplert escandalosament el 80%! de la inversió que havia pressupostat en la xarxa ferroviària catalana– continua mantenint el vell projecte anacrònic, desoint els objectius de reducció d’emissions i de garantir polítiques agràries de proximitat.
El Quart Cinturó es basa en la inèrcia de construir més i ocupar més territori, però no en les necessitats de resoldre els problemes de mobilitat existents a la regió metropolitana de Barcelona, que requeririen que tots els recursos es dediquessin a construir una xarxa de ferrocarrils que ara és absolutament insuficient, a millorar la xarxa viària i de carreteres secundàries existent i a apostar pel transport públic col·lectiu.
Trenta anys després cal continuar defensant i amb més raó els valors culturals, socials, productius, ecològics i paisatgístics d’espais naturals emblemàtics encara amenaçats com Ca n’Argelaguet i Ca n’Ustrell, el bosc de Can Deu, Can Moragues, Colobrers, Togores, la Torre Marimon, Santa Justa, Llerona, Marata... El traçat del Quart cinturó els trinxaria de mig a mig. Per això, davant l’enèsim intent de ressuscitar el projecte, cal aconseguir que es desestimi, per poder avançar decididament cap a una mobilitat eficient i sostenible.
La Campanya contra el Quart Cinturó és en si mateix un patrimoni vallesà i de la lluita ecologista d’aquesta comarca amb totes les lletres. Marcada per les concorregudes manifestacions festives amb tractors a Granollers, Sabadell i Abrera, parla d’una lluita ciutadana pionera i transversal –amb complicitat d’organitzacions de pagesos, entitats excursionistes, naturalistes, de recuperació del patrimoni... – que va anar molt més enllà dels partits polítics, ja que els favorables al projecte van trobar una gran oposició a les seves files i en els ajuntaments que governaven. El No al Quart cinturó enganxat a tants vehicles va ser reflex d’una identificació vallesana, amb certes similituds amb la campanya contra el Pla Hidrològic a les terres de l’Ebre. De passada, va provocar que el Vallès es comencés a mirar transversalment, de cap a cap, com mai no ho havia fet, en una dinàmica sensible sense la qual potser avui tampoc no hi hauria una publicació com Vallesos. Trenta anys després, la campanya ha demostrat tenir més raó i sentit que mai. I com que aquesta no és una amenaça passada, cal continuar-hi amatents.
Una imatge històrica de la gran manifestació-tractorada en contra del quart cinturó a Granollers, el 6 de novembre de 1994, amb més de tres-mil persones pels carrers de la ciutat. Foto: Gustau Barbat.