El parlar urgellenc de Carles Porta dialoga amb la veu sabadellenca de Lídia Orriols al programa Crims de Catalunya Ràdio, un dels fenòmens mediàtics més sonats dels darrers temps. L’equip ha rebut enguany el Premi Nacional de Comunicació i el premi Ondas al millor programa de ràdio.
En paraules de Porta, Orriols és “la jefa” de l’espai que té set-cents mil usuaris mensuals a internet, a banda dels que esperen cada diumenge al vespre per seguir un nou cas de crims reals a la freqüència modulada. El projecte engendrat als estudis radiofònics s’ha fet gran i ha saltat a Televisió de Catalunya, a les plataformes digitals i també a la impressió editorial en forma de llibres. Orriols es queda a la ràdio, on ha fet tota la seva carrera, i explica que aquesta ha estat fins ara la dedicació més exigent: “Són els guions més complicats que he fet en la meva vida. Hi has de posar tots els sentits. No vol presses i passem moltes revisions, i un cop fets els deixem reposar”. El primer cas radiat va ser el de l’assassinat encara no resolt de l’Helena Jubany però, com diria Porta, “d’això en parlarem més endavant”.
L’atractiu de Crims és la construcció literària del relat radiofònic: “Expliquem la crònica negra d’una altra manera. Deixem de fer de periodistes per fer literatura. El que fem és reconstruir: no expliquem res que no s’hagi explicat abans” en sentències, cròniques, testimonis... L’equip agrupa tota la informació, molt sovint ben feixuga, i ho exposa “de forma més novel·lada”. Les diferents claus de cada cas s’entreguen a l’oient com qui construeix un relat d’intriga, amb elements que es mantenen desconeguts fins al tancament. La posada en escena s’arrodoneix amb la banda sonora del santcugatenc Sergi Cutillas, que obre i tanca cada història amb un místic Leonard Cohen, que parla de tu a tu amb la mort.

Les famílies
La Lídia no deixa d’expressar que sempre tenen en compte que el que es narra són fets delictius que han passat de veritat, i fins i tot no amaga cert dilema ètic: “Més enllà del ‘per què matem’ de la falca promocional, penso molt més en les famílies. Em sento còmode si considero que ho faig tot amb tacte, delicadesa i respecte per a les famílies”. La recompensa és que “hi ha famílies que ho agraeixen. Recordo molt i em posa la pell de gallina el cas de la Carmen Fraile. La seva germana va trigar divuit anys a identificar el cadàver i van passar divuit anys més per resoldre el cas. Per ella, Crims va ser la manera de tancar el dol. Ha viscut tota la vida pendent d’això. Encara ens escrivim. D’altres persones et diuen que el programa els ha anat bé perquè ara coneixen tot el cas; a d’altres els ha servit per no oblidar la víctima”,... la casuística és molt variada: “Em quedo amb la idea que a les famílies els serveix pel tracte que en fem”.
En resum, i com no es cansen de repetir, l’obsessió de l’equip és evitar el sensacionalisme i són gelosos del respecte a les víctimes i les famílies: “No adjectivem: expliquem els fets, el relat dels fets. A vegades també ho repassa un advocat. I és important no caure en estereotips socials per no estigmatitzar. S’ha de vigilar molt per no prejutjar. No investiguem ni resolem. Hi posem tots els sentits. Quan s’assenyala algú no és fàcil”.

Segona veu
Però la trajectòria de la Lídia va més enllà de les quatre temporades d’un programa de ràdio. A l’emissora pública, Orriols es considera una necessària figura en segon pla: “Hi ha bons primers, i després dels bons primers suposo que hi ha d’haver bons segons. En aquesta segona línia em sento còmoda: el segon és molt important. Fas una mica de tot: guionatge, distribució de tasques.,.. tothom és imprescindible. La feina d’equip és primordial, i en molts casos la meva feina ha consistit en fer fluir la comunicació entre tots els membres de l’equip”. Orriols ha estat la segona veu d’El Matí de Catalunya Ràdio de Neus Bonet, a La vida de Sílvia Cópulo, i ha format part de l’equip d’Eduqueu les criatures de Carles Capdevila o de l’Estat de Gràcia de Roger de Gràcia. Com a excepció també ha estat la primera veu de Cas obert, un espai de reportatges de profunditat.

Cas obert a Sabadell
El nom d’aquest projecte pot semblar ara un casual precedent del primer programa de Crims el “cas obert” de de la bibliotecària mataronina Helena Jubany, assassinada a Sabadell: “Vàrem decidir aquest cas perquè per la narrativa anava molt bé. La família hi estava d’acord, i la família de la Montserrat Careta també... I ha servit perquè es reobrís la causa i es continuï investigant” abans de l’arxivament definitiu. Durant quatre capítols sentim com la veu de la Lídia recorre pels carrers, els edificis i les entitats de la seva ciutat, fins i tot del seu barri. Ella, però, hi treu ferro: “No m’hi vaig sentir especialment propera. Com qualsevol cas, això pot passar a tot arreu: a Crims t’adones que la majoria de casos que expliquem són per ximpleries, i a qualsevol lloc”.
De tarannà discret, Lídia Orriols insisteix que el que li costa més de l’actual programa és justament el material sensible amb el que treballa: “Són morts reals”. Per això es va sentir molt satisfeta d’abordar l’episodi dedicat a la recerca de les restes de Federico García Lorca, per la distància en el temps i perquè és un cas conegut, tot i que no resolt: “Va quedar molt bé”.