Silvestre Torra, cinema amateur entre Rubí i Caldes
La passió pel cel·Luloide va portar el cineasta rubinenc a rodar més de cent pel·lícules per a les quals va rebre una vuitantena de guardons
Vicenç Relats
(text)
, Arxiu de Silvestre Torra (fotografies)
Silvestre Torra Cahís (Rubí, 1926–Caldes de Montbui, 2018) va ser un pioner del cinema amateur i va viure la passió pel cel·luloide des de petit, quan dibuixava les pel·lícules que imaginava. Ho feia al seu Rubí natal, on també es va estrenar com a projeccionista de pel·lícules, i va acabar fent les seves pròpies creacions i participant en tot tipus d’iniciatives cinematogràfiques.
Als anys quaranta del segle passat tenia l’únic carnet per projectar pel·lícules que hi havia a Rubí i això va fer que el títol oficial d’aquell estudiant de peritatge industrial de mecànica a Terrassa fos molt cobejat als cinc cinemes rubinencs de l’època.
Amb inquietud per les arts escèniques heretada del seu avi, Joan Torra Boada, que era forjador artístic i afeccionat a fer teatre, Serafí Torra va ser membre del grup teatral Fortitud i ballador de l’Esbart Dansaire rubinenc, encara que aviat concentraria la seva dèria artística en les càmeres de fotografia i filmació, que es va anar comprant, amb tot d’altres aparells.
Més de cent pel·lícules
La filmografia de Silvestre Torra consta d’un centenar llarg de pel·lícules –sobretot curtmetratges–, fetes amb la seva pròpia productora, Sito Films, on la major part dels actors eren veïns de Rubí –com en alguna ocasió el mateix Enric Majó– o de Caldes de Montbui, amb Elisabet Safont com a protagonista de pel·lícules com Solitud o Aquella novela.
La seva primera producció va ser l’any 1955, amb Lecciones de inglés, que es va estrenar amb gran èxit de públic al cinema Domènec de Rubí i que va ser premiada a un festival d’àmbit estatal celebrat a Palma de Mallorca, com també ho va ser l’any 1985 a Portugal El retorn del mestre, un documental sobre el retorn al Vendrell de les despulles de Pau Casals, forçat a morir a l’exili. Aquests van ser alguns dels més de vuitanta reconeixents que la seva obra va rebre en nombrosos festivals. Quan hi era guardonat, s’hi desplaçava amb l’esposa i, com que acostumaven a tenir l’hotel i els desplaçament pagat, s’hi allargaven algun dia. Aquest era tot el rendiment que treia d’unes produccions cinematogràfiques que pagava completament de la seva butxaca.
Entre el 1968 i 1970 a Rubí va organitzar-hi els Jocs Florals de Cinema. Tot i que en casar-se amb una calderina va traslladar el seu domicili a la vida termal, a Rubí hi va mantenir la seu de la seva empresa de construccions metàl·liques –de calefacció, refrigeració i instal·lacions industrials, evolucionada de la ferreria de l’avi– i un estudi de muntatge i sonorització, així com una sala de projeccions.
Una de les seves pel·lícules més significatives és Happening, rodada l’any 1975 a Caldes de Montbui, que documentava la performance que es va fer a la vila termal, inspirant-se en el happening sonat protagonitzat l’any anterior per Salvador Dalí a Granollers. També va ser destacada la cinta Fantasia en 17/1, rodada el 1965, que retratava la festa de Sant Antoni que se celebra amb grans carruatges a Caldes pel patró dels animals, que s’escau cada 17 de gener. El polifacètic estudiós calderí Raimundo Garcia Carrera era un dels principals aliats de Silvestre Torra en les seves produccions i iniciatives cinematogràfiques.
Quant a pel·lícules d’autor, destaquen Els gots rodolen i es trenquen (1971) o Érase una vez un país (1977), sobre la transició política. També documentals que parteixen de retrats a personatges importants de la cultura, amb títols com l’esmentat Recordant Pau Casals (1978), Santiago Rusiñol (1986) o Intimitat de l’escultura (1980) on, juntament amb l’escultor mataroní Manuel Cusachs, van acostar-se en una fusió escultòrica i documental a homenots de la cultura catalana com Josep Pla o Salvador Espriu. Va rodar films també premiats com Marta, basada en una cançó de Joan Manel Serrat, Santes Creus (1973) o Andorra, 700 anys d’història (1979), feta en motiu de la inauguració del santuari de la Mare de Déu de Meritxell, en un acte al qual va participar el llavors president francès i copríncep d’Andorra Jacques Chirac.
Amb un caire més popular, també va filmar nombrosos concursos de les antigues eleccions de pubilles que es feien enpobles d’arreu del país.
Silvestre Torra es definia com a cineasta amateur i la seva Sito Films s’intitulava Productora Catalana de Films Amateurs. Karles i Josep Torra expliquen que mai havia volgut ser cineasta professional, perquè així podia fer les pel·lícules que volgués, amb qui volgués i quan volgués. Fer-ne un mode de vida li hauria suposat un preu massa alt. Ser amateur, però, no volia pas dir que no tingués el domini del llenguatge ni de la tècnica que es pressuposa als professionals.
Allunyat del focus mediàtic, però en contacte amb cineastes amateurs reconeguts com Jan Baca, gaudia experimentant en el seu petit cine privat de projeccions a casa seva, al centre de Caldes, que encara avui guarda la seva producció, amb tota mena de cartells, bovines i màquines de filmació i esdevé un petit museu de tota una època del cinema. Recordades són al carrer de Vic de Caldes les projeccions per a la canalla que feia els anys seixanta i setanta per Sant Joan, amb films de Charlot, els germans Marx i El Gordo y el Flaco.
L’any 2011 a Rubí se li va retre un homenatge, amb una exposició a la biblioteca Mestre Martí Tauler, que va anar acompanyada de la projecció de diverses pel·lícules seves.
Una imatgede Silvestre Torra.
El carnet de Silvestre Torra.
Una imatge de la sala de projeccions de Silvestre Torra a casa seva amb fotos, pel·lícules i guardons acumulats durant tota una vida dedicada al cinema.
Una imatge d’Elisabet Safont durant el rodatge de la pel·lícula Aquella novela, l’any 1957. Foto: Família Maspons Safont.
Silvestre Torra rodant amb Salvador Espriu, l’any 1980.
Silvestre Torra rodant Lecciones de Inglés, l’any 1955.
Carpeta De pel·lícula!
