Rubinenca del 1991, Marina Porras Martí és graduada en història de l'art i en filologia catalana, i va completar els seus estudis amb un màster en teoria de la literatura i literatura comparada. Des de petita ha estat envoltada de lletres i llibres, pel seu treball a la cèntrica llibreria familiar L’Ombra i pels gustos i dedicacions a l’entorn del fet literari.
Com que sempre ha llegit molt va començar a escriure ressenyes “a propòsit dels llibres de què anava gaudint”. Aquesta dedicació ben propera s’expandiria aviat pels estudis i les col·laboracions, a partir de l’ambient cultural d’un Rubí on hi ha “un teixit associatiu fort des de sempre, amb entitats com l’emblemàtic Esbart Dansai­re, el Casal Popular o l’Ateneu Municipal i amb tres llibreries importants, una de les quals L’Ombra”.

El comparatisme, alternatiu a la filologia
Crítica literària, conferenciant i col·laboradora als mitjans, és investigadora en literatura comparada, singularment en l’espai intel·lectual europeu. “El comparatisme és una perspectiva molt interessant de mirar-se la literatura, fugint de l’encasellament, moltes vegades massa estret, de la filologia”. Permet descobrir, doncs, per què un autor català nascut als anys vuitanta del segle xx té més similituds amb un escriptor nord-americà dels anys seixanta que amb el seu contemporani. Entendre l’art de l’escriptura, en definitiva, com a creació de sentit literari.
Fins fa pocs mesos, la Marina, a més d’haver participat en llibres col·lectius i donat a conèixer treballs en diverses publicacions, era autora en solitari d’un sol volum, L’enveja, publicat l’any 2019 en català i castellà per Fragmenta Editorial dins la col·lecció Pecats Capitals, els volums de la qual s’han traduït conjuntament a l’anglès per la nord-americana Mara Faye Letham. “Es tracta, a través d’un hàbit tan recurrent com l’enveja, d’establir lligams familiars entre diversos personatges”, explica.
La rubinenca confessa que, com que s’esforça en combinar moltes feines, sempre va una mica de bòlit. Les classes a la Universitat Pompeu Fabra, les tardes de dedicació a la llibreria, les recerques, publicacions i col·laboracions... Però no para perquè, des de poques setmanes abans de l’últim Sant Jordi, és de plena actualitat com a autora de la selecció i pròleg –en realitat, un assaig de 90 pàgines– de l’antologia de textos de Gabriel Ferrater Donar nous als nens, publicada per Editorial Comanegra.

La fita de l’Any Ferrater
Aquesta publicació sobre textos no poètics del tan influent i decisiu poeta de Reus i Sant Cugat del Vallès fa que la de Marina Porras sigui una de les intervencions destacades en l’Any Gabriel Ferrater 2022. Costa d’imaginar fins on hauria arribat la producció assagística ferrateriana –més enllà del gran referent de Les dones i els dies– si el mite, ara revalorat, hagués viscut una vida llarga. Però el seu llegat, que el volum de Comanegra fixa tan bé, ja és d’una clarividència i rotunditat admirables. Inclou, a més dels textos sobre literatura, algunes cartes públiques i privades, així com totes les entrevistes que l’escriptor va concedir i alguns textos sobre pintura i llengua.
“En català, segurament l’autor que més m’interessa –diu la Marina– és Ferrater. L’obra, la trajectòria i la posició intel·lectual. Va ser un intel·lectual impressionant, a l’altura dels grans intel·lectuals europeus del segle xx”. La tesi doctoral d’aquesta filòloga porta per títol, provisionalment, Gabriel Ferrater i l’estudi del camp literari català. “Rodoreda també m’agrada moltíssim. I Josep Pla”. Li atrau molt, igualment, la literatura nord-americana, “amb autors com Faulkner, Scott Fitzgerald i Henry James, que participa dels enllaços culturals entre els Estats Units i Anglaterra”. I en francès, Marcel Proust. “Per a mi, és un escriptor cabdal”, assegura.
Ens acabem de referir al concepte de camp literari i l’explica com “una delimitació d’espais per tal d’indicar totes les obres i autors, siguin quines siguin la llengua o la procedència, que es mouen en un espai geogràfic i un temps determinats”.
Hem parlat de Mercè Rodoreda. Justament, quan es publiqui aquesta traça potser la Marina ja estarà treballant de ple en un encàrrec que li ha fet una nova editorial d’assaig en català, que té el singular nom de Peu de Mosca. Es tracta d’una anàlisi de les figures femenines en l’obra de l’autora de La plaça del Diamant i Mirall trencat. La bibliografia sobre la producció rodorediana és força més exhaustiva que la ferrateriana, però el llibre, ens mans de qui està, promet.

El nou món literari femení
Precisament, ja que ens referim a una editorial de nova planta, amb la Marina constatem el bon moment que viu el món editorial en català. I és que, en no massa anys, han aparegut tot un esplet de noves editorials de format petit que cada cop tenen més presència, cultural i també mediàtica. I, al costat d’això, també hi ha un increment notori de les autores que escriuen en català. Amb referents vallesans com la cardedeuenca Eva Baltasar, la sabadellenca Marta Orriols o la terrassenca Antònia Carré-Pons, entre moltes d’altres, –com l’osonenca Irene Solà– es pot convenir, com sosté la llibretera rubinenca, que la femenina és, en llengua catalana, una tendència sòlida. Com sòlida i valuosa és l’activitat i la producció de Marina Porras, pletòrica a la trentena, i que per molts anys.