Quan estudiar a Terrassa pot portar a Hollywood
L’ESCAC, creada per un terrassenc i instal·lada a la ciutat des del 2003, ha format directors d’èxit i tècnics molt premiats, alguns dels quals han treballat en superproduccions de Hollywood
Dolors Font
(text)
Carla Simón, la cineasta catalana que ha fet història a la Berlinale amb Alcarràs, no és terrassenca però està vinculada a la ciutat perquè ha estat professora de l’ESCAC. Els que sí que són egarencs són els membres de l’equip de producció Alba Sobrepera i l’exalumne del centre Bernat Llonch. I Ana Pfaff, la muntadora, també es va formar a l'ESCAC, així com altres tècnics que han treballat a la pel·lícula.
El terrassenc Josep Maixenchs (1943-2018) va fundar l’ESCAC, la primera escola universitària de cinema, l’any 1994 a Barcelona. El centre es va traslladar a Terrassa el 2003. Per les seves aules hi han passat més de sis mil alumnes. L’escola té la seva pròpia productora, que va néixer com Escándalo Films l’any 1999 i que el 2012 va passar a ser ESCAC Films.
S’hi estudia un grau universitari de Cinema i Mitjans Audiovisuals que dura quatre anys, els dos primers comuns i els altres dos d’especialitat. L’escola també ofereix màsters, cursos d’estiu i programes de cinema base per a estudiants i professors d’ESO i ha acollit congressos mundials d’Escoles de Cinema. L’any 2014 va signar un acord amb Warner Bros Ent. España per becar estudiants de cinema i el 2018 en va signar un altre de similar amb la cadena Cinesa. Una de les darreres novetats ha estat la creació, el setembre del 2021, de l’ESCAC Stunt Academy per formar especialistes, és a dir, aquelles persones que doblen els actors en les escenes de risc.
Records de l’escola
El director Geoffrey Cowper (Terrassa, 1986) recorda que ell “sempre havia volgut fer cinema” i quan l’ESCAC es va instal·lar a Terrassa ho va “veure com un senyal”. “M’hi vaig matricular el 2004, quan encara es podia fumar a classe, ho expliques als alumnes d’ara i no s’ho creuen. Tinc un gran record de Josep Maixenchs, amb qui sempre vaig mantenir molt bona relació”, explica.
Cowper, que va guanyar setze premis internacionals amb la seva opera prima Tercer grado i ara està acabant Books and drinks, que s’ha rodat a la República Dominicana i “dos dies d’exteriors a Nova York”, també ha dirigit videoclips d’èxit, com un de la banda musical Doctor Prats que va tenir milions de visites a youTube. “El vaig rodar a l’institut on vaig estudiar”, explica. També ha treballat al festival de Sitges i ha estat professor a l’ESCAC, l’UIC, l’ECIB i Elisava. I conserva una pila de records dels rodatges de pràctiques a l’escola. “Vaig rodar un fals documental sobre uns terrassencs presumptes pioners del cinema mundial. Al protagonista, una senyora li va preguntar pels seus avantpassats i es va enfadar molt quan va saber que tot era mentida, però jo em vaig sentir afalagat perquè si la gent s’ho creia és que ho havia fet bé”, explica. En una altra pràctica, va fer d’actor en una pel·lícula de violència tarantiniana de l’Albert Pintó. “Vam rodar a la muntanya i els excursionistes que passaven flipaven en veure’m tot cobert de sang”, indica. Amb Cargols, el seu curt de final de carrera, premiat a Munich, van rodar deu nits al Parc de Vallparadís. “Com que aleshores no hi havia drons, les escenes aèries les vam fer des de dalt d’un globus aerostàtic cedit per la Caixa de Terrassa i el vent el va arrossegar fins a Sabadell”, recorda.
Terrassa V. O. i altres rodatges
A banda de Cowper i els ja esmentats Bernat Llonch i Albert Pintó, per l’ESCAC hi han passat diversos terrassencs, ja sigui com a alumnes, professors o les dues coses. El professor Sergi Pérez va guanyar el Gaudí i el Sant Jordi, entre d’altres, per El camí més llarg per tornar a casa, rodada en part a Terrassa, al cementiri municipal. Lio Estivill, director del curs d’efectes especials de l’escola, figura als crèdits de Transformers: el último caballero, de Michael Bay ,i als de Thor: Ragnarok, de Taika Waititi. També ha fet els de Malasaña 32, d’Albert Pintó.
Abans de Malasaña 32 Pintó havia codirigit amb Caye Casas Matar a Dios, premiada al Fantafestival de Roma, a Buenos Aires i a Sitges. Ara Pintó està treballant per a Netflix i Caye Casas, que també és dibuixant i caricaturista i que es va donar a conèixer amb el curtmetratge I Love cine Rambla (un divertit exercici de cinema dins del cinema que implícitament també conté un rèquiem per la desaparició de sales de cinema emblemàtiques), té entre mans un projecte del qual només ha avançat que “és una pel·lícula cent per cent independent, rodada íntegrament a Terrassa”. Caye Casas també forma part d’un grup que està organitzant un festival de Cinema i Salut Mental que se celebrarà a Terrassa dins del programa CreativaMent.
Un altre terrassenc, Eloy Calvo, va compaginar els estudis de direcció a l’ESCAC amb els de còmic a l’escola Joso. Va fer el making off de Durante la tormenta, ha col·laborat en títols com Eva, ha fet anuncis publicitaris, ha realitzat storyboards i ha dirigit els documentals Housing first per a la Fundació Arrels, que va obtenir una menció especial del Jurat al festival de Lleida, i Carretera a Gusen per a Amical Mauthausen.
Albert Pons, que ha estat ajudant de direcció de Jan Baca, és autor del documental Margarita, convidat a diversos festivals, i va ser ajudant de producció a Próxima, rodada als platós de l’ESCAC i a les mines de Riotinto a Huelva. Juanjo Fernández va presentar el brillant curtmetratge Mise en scène, dins de Terrassa V.O. (un projecte de l’ESCAC i l’Ajuntament finançat pel Fons Social Europeu), on retia homenatge a Antoni Padrós i estava protagonitzat per un altre egarenc, Carles Martínez. Dins del mateix projecte, Minerva Rojas va dirigir Lleus distàncies, un curt sobre la immigració.
I un dia les aules de l’ESCAC van comptar amb un alumne especial, l’alcalde Jordi Ballart, que hi va anar a escoltar la classe magistral impartida per Pedro Almodóvar.
Sonoritzar un curtmetratge mut
Aquest 2022 els graduats de l’ESCAC Gris Jordana, Ian de la Rosa, Oriol Tarragó, Ariadna Ribas, Àlex Villagrasa i el professor Marc Orts han guanyat el Gaudí. Tarragó i Orts són els tècnics que més vegades han estat nominats i guardonats. Oriol Tarragó, també Premi Honorífic del festival de Sitges 2020, ja destacava en la seva època d’estudiant: va sonoritzar un curtmetratge de pràctiques davant la incredulitat del professor i de tota la classe ja que l’exercici consistia... en rodar un curtmetratge mut!
Pel·lícules com Gravity, Sufragistas, The imitation game, El libro de la selva, Alien: Covenant, Buried, Thor Ragnarok, Piratas del Caribe: la venganza de Salazar, Jurassic World, el reino caído, Star Wars: los últimos Jedi, Vengadores: Endgame o la sèrie Joc de trons tenen una cosa en comú: que a totes hi ha treballat algun tècnic format a l’ESCAC. Per exemple, els directors de fotografia Eduard Grau i Òscar Faura, el ja esmentat tècnic de so Oriol Tarragó, el muntador Bernat Vilaplana o bé els graduats en efectes especials Laura Pedró (la primera dona en guanyar el Goya en aquesta categoria), Diego Pastor i Xavi Martín, aquest darrer exalumne i professor del Màster en Animació i Efectes Visuals, que ha treballat per a la prestigiosa IL&M de George Lucas.
Naturalment, tots aquests tècnics –i altres com Arnau Valls, Neus Ollé, Pau Monell, Lluís Castells, Lluís Rivera, Lara Vilanova, Òscar Grau, Joan Artí o Marta Bazaco– també treballen habitualment en pel·lícules catalanes i espanyoles, moltes vegades de directors que, igual que ells, s’han graduat a l’ESCAC, com ara el prolífic Ruíz Caldera (que, curiosament, no va estudiar Direcció sinó Muntatge), Kike Maíllo, Jota Bayona, Dani de la Orden, Marta Díaz de Lope Díaz, Àlex Pastor, Diana Toucedo, Mar Coll, Roser Aguilar, Belén Funes, Júlia de Paz, Nely Reguera, Alejandro Marzoa, Laura Ferrés, Patrícia Font, Elena Trapé, Hammudi Al Rahmoun Font (el seu Otel·lo, premiat a Toulouse, va tenir el rodatge professional més curt de la història, només tres dies), Pedro B. Abreu, etc.
Èxits i premis
Bayona és el més famós. La seva pel·lícula Lo imposible –que va guanyar 28 premis i va estar nominada als Oscar– és la més taquillera de la història del cinema espanyol. A taquilla també funcionen molt bé els films de Ruíz Caldera, la majoria dels quals s’han rodat en part a Terrassa. L’excepció és Anacleto, agente secreto, perquè tots els platós del Parc Audiovisual estaven ocupats per Un monstruo viene a verme, de Bayona, (mereixedora de 39 premis, entre els quals vuit Gaudí). A la darrera pel·lícula de Ruíz Caldera, Malnazidos, que va inaugurar el festival de Sitges de 2020, hi fa un paper molt divertit l’actor egarenc Manel Llunell.
Altres títols de graduats i/o professors de l’ESCAC que han triomfat, ja sigui en festivals o bé a la taquilla, han estat Eva (amb guió del dramaturg egarenc Sergi Belbel), premiada a Sitges i Gérardmer, convidada al festival de Venècia 2011 i mereixedora de cinc Gaudí i tres Goya, Spanish Movie, el curt Adaladamadrina, seleccionat pel festival de Sundance i guanyador d’un premi al de Xipre, La filla d’algú, premiada al festival de Màlaga, Ama, també recompensada a Màlaga i guanyadora d’un Sant Jordi, Lo mejor de mí, que va obtenir onze premis, Barcelona nit d’estiu, amb l’actor egarenc Jan Cornet, Barcelona nit d’hivern, Blue Rai, rodada a Terrassa i guardonada en dos festivals, Cachada, premiada a San Diego i en diversos certàmens llatinoamericans, a més del Docs Barcelona, Jean François i el sentit de la vida, guardonada a Toulouse, Somos gente honrada, que va aconseguir sis premis, el llarg col·lectiu Ovella, guanyador del festival D’A de Barcelona o el curt Los desheredados, guardonat a Cannes i finalista dels premis del Cinema Europeu, que li va valdre a Laura Ferrés ser inclosa a la llista de la revista Variety de dones directores a tenir en compte. I al festival de Màlaga de 2018, on van guanyar diverses pel·lícules d’exalumnes de l’ESCAC, es va donar la circumstància que tots els premis van recaure en títols realitzats per dones.
Carpeta De pel·lícula!
