Hores d'araEl Centre Cultural de Marata edita un llibre sobre el polifacètic Mossèn Josep Cardús
Mossèn Josep Cardús, la comunitat com a vocació és un llibre coral que ressegueix la trajectòria polièdrica de qui va ser 63 anys rector de Marata i 33 anys de Corró d’Amunt
Mossèn Josep Cardús i Grau (Terrassa, 1930 – Marata, 2020) ja té un llibre d’autoria col·lectiva que recorda la seva trajectòria com a capellà rural de les parròquies de Marata i de Corró d’Amunt, al municipi de les Franqueses del Vallès, de les quals va ser rector durant gairebé 63 i 33 anys, respectivament. El volum també el reivindica com un home de múltiples interessos, que va estar compromès en la promoció de l’escoltisme, de l’ecumenisme religiós, dels estudis d’historiografia comarcal, de les llengües i les cultures catalana i occitana, això com en la lluita antifranquista i en la lluita ecologista contra el Quart Cinturó, entre tantes altres causes.
Es tracta de Mossèn Josep Cardús, la comunitat com a vocació, un llibre editat pel Centre Cultural de Marata, que ha estat coordinat pel sociòleg Salvador Cardús, nebot del sacerdot, i editat pel periodista Vicenç Relats, director de la revista-llibre Vallesos, tots dos autors d’alguns dels capítols del llibre.
Des de la seva entrada al Seminari el 29 de setembre de 1941, abans de fer els onze anys, fins a la seva mort a l’Hospital de Granollers el 31 d’octubre de 2020, a 89 anys, el llibre s’aproxima a la figura de mossèn Josep Cardús, amb les aportacions que hi escriuen persones tan diverses com l’historiador Jordi Planas, membre de la junta del Centre d’Estudis de Granollers, que explica el paper que hi va tenir el mossèn en els 61 anys que en va ser membre i dels 26 que en va ser secretari, fins als dirigents d’Unió de Pagesos Pep Riera, Pilar Berney i Antoni Llimona, que recorden el paper decidit que va prendre als anys noranta en la lluita contra el Quart Cinturó i contra el pas d’un gasoducte per Marata i Corró d’Amunt, al costat dels pagesos.
Montserrat Oliver, que va ser comissària diocesana de l’escoltisme, remarca el tremp de mossèn Josep Cardús per introduir-lo al Vallès Oriental a primers dels anys seixanta, com a moviment educatiu en el lleure d’infants i joves, mentre que el sociòleg Joan Estruch hi explica accions que va fer en la promoció de l’ecumenisme religiós com a espai de reconciliació i d’amistat entre cristians. Així mateix, Teresa Clota, del Cercle d’Agermanament Catalano-Occità, tracta de la militància occitanista del mossèn i de la seva tasca al CAOC com a vicepresident que en va ser entre els anys 2005 i 2014.
Petja intensa
La petja intensa marcada per mossèn Josep Cardús en el seu llarg recorregut pels pobles de Marata i Corro d’Amunt i les moltes activitats que hi va desenvolupar són recollides al llibre en narracions fetes a partir de les aportacions de veïnes i veïns, compartides en trobades conjuntes expresses per a l’ocasió. De fet, el mateix Centre Cultural de Marata, que va ser una eina clau per al desvetllament social i cultural del poble, va tenir mossèn Cardús com un dels seus fundadors entusiastes l’any 1959 i va ser membre permanent de la seva junta.
La decisió que els jerarques del bisbat de Barcelona van prendre de destinar mossèn Josep Cardús a Marata l’any 1957, quan tenia 27 anys, allunyant-lo així de la parròquia de Sant Antoni abat de Vilanova i la Geltrú, on havia estat nomenat vicari només uns mesos abans, va ser fruit de les suspicàcies que les autoritats franquistes vilanovines tenien d’aquell jove capellà de caràcter catalanista i revolucionari, plenament identificat amb la línia d’obertura preconitzada pel papa Joan XXIII. Si la voluntat d’apartar-lo a un poble petit, a les faldes del Montseny, era que quedés aïllat i passés desapercebut, no se’n van sortir. Tot al contrari.
