Terrassa és una de les ciutats catalanes on es roden més pel·lícules, tot i que el públic no en sol ser conscient perquè gairebé sempre s’hi filmen seqüències d’interiors i els carrers difícilment surten en pantalla. Un exemple recent seria el de El amor en su lugar de Rodrigo Cortés. L’acció se suposa que transcorre al ghetto de Varsòvia però tots els interiors es van rodar als platós del Parc Audiovisual.
El primer rodatge terrassenc del qual es té constància són unes imatges de la rua de Sant Antoni que es van projectar al desaparegut teatre Retiro l’any 1908. Tanmateix, el primer èxit no arribaria fins l’any 1936, quan es va estrenar la que presumptament és la primera pel·lícula terrassenca d’argument, De l’aula a la faula, d’Evarist Moliner, un conte oníric basat en la llegenda del Drac de Sant Llorenç, amb efectes especials i tot. A l’estrena, al desaparegut cinema Rambla, hi van assistir més de tres mil persones, la meitat dretes, és clar, ja que la sala no tenia tantes butaques, tot i que, quan es va inaugurar, el Rambla era el cinema més gran de tot l’estat. L’any 1996 la pel·lícula va ser recuperada i projectada en una sessió especial del Festival de Sitges.
Ja fa anys que la majoria dels rodatges es fan al Parc Audiovisual de Catalunya, inaugurat l’any 2005, però abans d’això –a banda de les filmacions dels directors amateurs de la ciutat– es van rodar a Terrassa seqüències de títols com El vicari d’Olot, de Ventura Pons, on hi sortia l’actriu terrassenca Rosa Morata; Chatarra, de Félix Rotaeta, amb Carmen Maura, Historias de la puta mili de Manel Esteban, amb un petit paper per a la terrassenca Esther Formosa, amb escenes al Saló de Plens de l’Ajuntament; Andrea, de Sergi Casamitjana (actual director de l’ESCAC) o Els sense nom de Jaume Balagueró, que va guanyar el premi Méliès d’Or, entre moltes d’altres.
Menció a part mereix La teranyina, del terrassenc Antoni Verdaguer, íntegrament filmada a la ciutat, en espais com el desaparegut Gran Casino, la Casa Museu Alegre de Sagrera, l’Institut Industrial o el Raval de Montserrat, davant de l’Ajuntament.

Verdaguer i Baca, ambaixadors fílmics
Antoni Verdaguer va convèncer molts dels seus col·legues de les oportunitats que Terrassa oferia com a plató cinematogràfic, mentre que Jan Baca va ser el primer en descobrir les possibilitats cinematogràfiques de l’antic (però aleshores ja abandonat) Hospital del tòrax, que ara forma part del complex del Parc Audiovisual, quan hi va rodar Accident, un migmetratge que va guanyar la medalla d’Or de la Unió Internacional de Cineastes Amateur l’any 1992.
El veterà Baca explica com va anar la història: “com a escenari necessitava un hospital i sabia de l’existència del del Tòrax, que estava tancat. Va resultar que en Josep Estrada, el pare d’un delineant que treballava amb mi, coneixia molt el vigilant de l’Hospital, que vivia allà tot sol amb el seu gat, i em va posar en contacte amb ell, que de seguida va dir que sí. Hi vam estar diversos dies i vam fer el què vam voler”. Com que el sanatori estava buit, “vaig convocar tots els meus amics perquè fessin de figurants”, explica.
No van haver de demanar permís ni pagar res, però quan van marxar va “deixar una caixa d’ampolles de cava per a les senyores de la neteja”. Baca es riu de les llegendes recollides en tot de llibres sobre fenòmens paranormals que diuen que el sanatori és ple de fantasmes, però reconeix que “rodar allà de nit feia molta impressió”.
Altres directors van seguir els seus passos i van anar a rodar a l’Hospital del tòrax. I no només catalans, perquè el filipí Brian Yuzna hi va filmar Faust, la revenja és a la sang i el nordamericà Brad Anderson El maquinista, protagonitzada per Christian Bale, que va haver de ser doblat en diverses escenes pel terrassenc Òscar Contreras perquè havia perdut tants quilograms que hi havia dies que no es podia ni moure.
Agustí Villaronga també va escollir l’espai per al rodatge d’El mar, ja que l’acció de la pel·lícula passava en un hospital i, per tant, el del tòrax era el lloc idoni. El film va guanyar un premi a Berlín i va estar nominat als Goya. Hi van treballar molts figurants terrassencs i el vestuari era de la dissenyadora egarenca Mercè Paloma.
Poc després el sanatori acollia el rodatge de la premiadíssima Faust 5.0 de La Fura dels Baus, a la que van seguir èxits com Lo mejor que le puede pasar a un cruasán, de Paco Mir, Second name de Paco Plaza i Joves, de Carles Torras i Ramon Térmens, produïda pel terrassenc Jordi Rediu.
Curiosament, segons Paco Mir, l’hospital era el lloc on feia més calor del món i segons Brian Yuzna, on hi feia més fred. I segons la meitat de la gent que hi ha treballat, és un lloc que està embruixat, s’hi senten sorolls estranys i hi passen coses rares… però no tant com per deixar d’anar-hi a rodar.

La gata actriu i altres anècdotes
Una de les anècdotes més curioses relacionades amb el Parc Audiovisual és que hi viu una colònia de gats, que té la funció de mantenir allunyats els talps. Com no podia ser d’altra manera, alguns hi han fet el seu debut com a actors, com la gata Meu, a El gènere femení, de Carles Benpar, que ho va fer tan bé que tot l’equip es va posar a aplaudir espontàniament. Anys abans, el Federico, el gat del vigilant de l’Hospital del tòrax, ja va sortir a Accident, de Jan Baca.
Una tempesta va paralitzar dos dies el rodatge de Tres bodas de más, de Ruíz Caldera, perquè els decorats van quedar malmesos i es van haver de tornar a construir. Una altra tempesta va aturar el rodatge de Matar a Dios, dels terrassencs Caye Casas i Albert Pintó, ja que la masia dels afores de la ciutat on estaven rodant tenia degoters i es va inundar.
Els que han treballat més vegades al Parc són possiblement Belén Rueda (que es va enfadar molt una vegada que la van canviar de camerino), José Coronado (les fans del qual van intentar colar-se al a les instal·lacions a través del bosc, mudades i amb sabates de taló), Mario Casas i Jaume Balagueró. També hi han passat artistes estrangers com Brian Cox, de qui es recorden les migdiades que feia en una butaca del vestíbul durant el rodatge de Mindscape, Calista Flockhart, assetjada pels paparazzi arran de la seva relació amb Harrison Ford, el qual, tan­mateix, va aconseguir entrar al Parc sense que el veiessin, Uma Thurman, Elijah Wood, Christian Bale, Nikolaj Coster Waldau, Leslie Nielsen (que va deixar un record molt aromàtic perquè tenia un problema de ventositats) o Sophie Turner (la Sansa Stark de la sèrie Joc de Trons), que va fer el seu debut al cinema al Parc Audiovisual i a les piscines del Club Natació Terrassa a la pel·lícula d’Isabel Coixet Mi otro yo.