Tomàs Pladevall, el mestre de la llum
Amb el recentment atorgat Premi Gaudí d’Honor 2022, l’exitosa carrera del sabadellenc Tomàs Pladevall arriba a un moment culminant
Jaume Barberà
(text)
, Arxiu de Tomàs Pladevall (fotografies)
El mestre de la llum”, així va ser presentat el sabadellencTomàs Pladevall i Fontanet la Nit dels XIV Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català, esdeveniment en el qual va rebre el Premi Gaudí d’Honor Miquel Porter 2022, per la seva trajectòria professional. Aquest merescut guardó reconeixia tota una vida dedicada a l’ofici de director de fotografia.
En les seves emotives paraules d’agraïment va recordar Néstor Almendros com el director de fotografia més important de la filmografia catalana i va compartir el premi amb tota la gent del cinema: actrius, actors, equips de rodatge, col·legues i els 166 directors i directores amb qui va tenir ocasió de treballar. Va citar Francesc Bellmunt i Pere Giner com el primer director i el primer productor que li van obrir les portes del cinema professional amb la pel·lícula Robin Hood nunca muere. També va voler compartir el premi amb els muntadors i amb les noves generacions que es dediquen a la il·luminació.
Va acabar recordant que als quinze anys va il·luminar el primer pessebre i que, seixanta anys després, els pessebristes de Roda de Ter li permeten il·luminar una vintena de diorames. Va cloure el seu discurs amb un “Visca la llum, visca l’ombra i visca el cinema català!”, en el precís moment que s’encenia una bombeta d’incandescència que s’havia tret de la butxaca. Un final inesperat, emocionant i apoteòsic. Propi d’un gran esdeveniment.
Sabadellenc de soca-rel
Tomàs Pladevall i Fontanet va néixer a Sabadell el 25 de novembre de 1946, en una família dedicada al sector del tèxtil. Va estudiar Peritatge Tèxtil a Terrassa i disseny a l’Escola Massana de Barcelona. Un sabadellenc de soca-rel, doncs, que va deixar el tèxtil i el disseny per dedicar-se a l’ofici de posar i treure llum a les produccions cinematogràfiques. És posseïdor d’un extens i qualificat currículum en el tractament de la imatge i de la llum, tant al cinema, com al teatre, com a d’altres espectacles. L’any 1992 va ser el responsable de la qualitat final de la imatge televisiva de les cerimònies d’obertura i de clausura dels Jocs Olímpics i dels Paralímpics.
En Tomàs Pladevall, atret sempre per la màgia de la llum, diu que la seva feina ha estat construir imatges amb la càmera i la llum a partir d’un guió. Ha dirigit el tractament fotogràfic de més de sis-centes produccions, entre llargmetratges, curts, TV movies, documentals, spots, publireportatges, recuperacions i altres.
Ha estat membre de l’European Film Academy (EFA) i inclòs al llibre de biografies mundials Marquis Who’s Who in The World. Home polifacètic, té publicat un Diccionari Terminològic de Vídeo en català, castellà i anglès i, en procés de confecció, un altre Diccionari de cinema, televisió i vídeo, de redacció col·lectiva, amb més de dotze mil entrades.
Molt aficionat a la cultura popular, des de fa molts anys, recull malnoms i mostres del llenguatge popular i figurat de Sabadell, que ell anomena Aspectes Terminològics Sabadellencs dels Anys Cinquanta i Seixanta, que algun dia sortirà a la llum.
Home de cinema
És en el cinema, però, on ha desenvolupat el màxim recorregut de la seva carrera professional. Si el barceloní Néstor Almendros i l’italià Vittorio Storaro, guanyadors de l’estatueta més famosa de Hollywood, han estat, segurament, els directors de fotografia més coneguts entre el gran públic, el referent de Tomàs Pladevall va ser el suec Sven Nykvist, col·laborador del gran Ingmar Bergman.
Va ser aquella màquina de filmar de 8 mm. que el seu pare va comprar els anys cinquanta el que li va fer descobrir l’afició pel cinema. Amb el seu amic Francesc Bellmunt van crear la productora Lentiplasticromocoliselectoserpentigraf. Varen guanyar un premi del Centre Excursionista de Catalunya.
L’afició pel cinema el va portar a Madrid a estudiar a la Escuela Oficial de Cinematografia, estudis que va acabar l’any 1972.
Des de 1974 amb al film Robin Hood nunca muere, fins l’any 2011 amb la pel·lícula El gènere femení, ha estat director de fotografia de més de seixanta produccions cinematogràfiques. Entre les quals: Robin Hood nunca muere, Los hijos de caramouche, La maldición de la bestia, Iconockaut, Las alegres chicas de "El Molino", Canet Rock. La nova cançó, El jovencito Drácula. Desnuda Inquietud, Sexy, amor y fantasía, Tatuatge, Vivir a mil, Autopista A-27, La obscura història de la cosina Montse, Raça, l'esperit de Franco, La vieja memori,. La ràbia, La torna, L'orgia, 40 años sin sexo, Salut i força al canut, El vicari d'Olot, La batalla del porro, Karnabal, La rossa del ba,. Bar-Cel-ona, Daniya, el jardí de l’harem, Gaudí, Pont de Varsòvia, El rey del mambo, Solitud, El somni de Maureen, Tiempos mejores, Joc de rol, Pareja de tres, Mujeres y hombres, Tren de sombras, Un amor clarobscur, Actrius, Tic Tac, El pianista, Subjúdice, L’altra cara de la lluna, Leo, Bellas durmientes, L’estratègia del cucut, Germanes de sang, Blocao, Cineastes contra magnats i Cineastes en acció, Hay motivo, El Plan Hidrológico Nacional, La silla, Die Stille Vor Bach (El silenci abans de Bach), Magic Journey to Africa (Viatge màgic a Àfrica, en 3D), El gènere femení.
Ha treballat amb directors com Francesc Bellmunt, José Luis Guerin, Bigas Luna, Manuel Huerga, Jordi Llompart, Pere Portabella, Joan Bosch, Mario Gas, Ventura Pons, Carles Mira, Rosa Vergés, José Luís Borau, Jorge Grau, J. L. Comeron, J. M. Forn, Antoni Verdaguer, Romà Guardiet i d’altres.
En l’àmbit teatral, ha dissenyat la il·luminació de més de 40 espectacles com ara Savannah Bay, Autèntic oest, o La Intrusa, amb la qual va ser nominat als premis Butaca de 2005.
També ha intervingut en seixanta produccions de tretze sèries i mini-sèries de TV; seixanta-quatre curtmetratges de ficció i seixanta-tres curtmetratges industrials; en més de cent quinze documentals i tretze curtmetratges musicals. En total ha impressionat uns noranta milions de fotogrames. Una barbaritat.