No són pas gaires, lamentablement, les vegades que tenim la sorpresa de contemplar la millora o recuperació natural d’un paisatge, avesats com estem a constatar que les implantacions industrials i logístiques continuen proliferant sense unes mesures correctores que intentin minimitzar l’impacte visual que causen.
Al Parc del Falgar i la Verneda de Llerona hi ha passat just al contrari. El que fins l’any 2005 van ser uns terrenys industrials ocupats per una planta d’extracció d’àrids i de fabricació de formigó, que generaven un trànsit polsegós de camions que s’encaminaven a escampar noves nafres de ciment arreu, s’ha convertit en un paratge deliciós de disset hectàrees de pulmó verd, amb un gran llac convertit en un refugi d’aus migratòries i de rica vegetació de ribera. Un escenari per al gaudi de la natura, inclòs a la Xarxa Natura 2000, que alhora permet fer efectiva l’educació ambiental, l’esbarjo i la pràctica de l’esport.
Situat entre el riu Congost i la Penya de Llerona tan singular que el resguarda, el Parc del Falgar i la Verneda ha estat el fruit d’un llarg projecte de restauració paisatgística i naturalista iniciat l’estiu del 2012, amb un procés participatiu en el qual els veïns i veïnes de les Franqueses del Vallès van poder definir els nous usos de l’espai. El parc va esdevenir realitat el març de 2019 i de llavors ençà s’ha convertit en lloc de trobada i delectança a la natura, que s’ha anat completant amb l’edificació d’una Aula de Natura, constructivament i energèticament sostenible, que està cridada a ser –quan estigui plenament en marxa– un punt de referència en l’educació ambiental al Vallès i al conjunt del país, tant per a escolars com per a un públic general.
El parc del Falgar i la Verneda: Espai Humit és el títol del llibre aparegut l’abril d’enguany –editat per l’Ajuntament de les Franqueses–, basat en fotografies de Pere Cornellas, que, com les d’aquestes mateixes pàgines, mostren la bellesa esplendorosa i la gran diversitat d’espècies que es concentren en aquest espai recuperat. Un parc on s’hi poden veure les més de seixanta espècies d’ocells que hi ha captat amb paciència i delicadesa la càmera de Pere Cornellas. Algunes aus hi són permanents –com el pitroig, el cabusset, la fotja, la cotxa fumada, l’abellerol, el blauet, l’ànec collverd, el martinet blanc, l’esplugabous, el bernat pescaire o la polla d’aigua– i d’altres hi fan estada en el seu pas migratori entre Europa i Àfrica. Un espai humit regenerat, a més, que s’alimenta de l’aigua provinent de la depuradora de la Garriga, filtrada en un estany més petit, que contribueix a la depuració biològica de l’aigua. Que hi faci niu la fotja n’és l’indicador més evident.
Tot plegat, un espai de biodiversitat veritablement recuperat, per descobrir, per aprendre-hi i gaudir-ne.