“Ramon, han agafat 17 persones de Sant Cugat i hi ha dos camions plens de la CNT de Terrassa que se'ls volen endur cap a la Rabassada”. Aquest Ramon a qui Eulàlia Badia —la seva esposa— alertava, era Ramon Mas el qual, com explica l’historiador José Fernando Mota Muñoz, el dia 11 de juny de 1934 havia estat escollit jutge municipal de Sant Cugat del Vallès. Des d’aquest càrrec, Ramon Mas, rabassaire i militant republicà —seguint les directrius marcades pel decret de la Generalitat de 9 d’octubre de 1936— el dia 14 d’octubre va convocar el nou consistori i una de les primeres mesures d’aquest nou Ajuntament va ser canviar el nom de Sant Cugat del Vallès pel de Pins del Vallès ja que, com diu l’acta municipal d’aquell ple, aquests arbres eren “una de les característiques més remarcables tant pels veïns com pels forasters”, tot i que Ramon Mas va proposar com a nom Octavià del Vallès.
Però el crit d’alerta d’Eulàlia Badia tenia com a causa les represàlies que els milicians havien iniciat després del bombardeig que el vaixell Canarias havia fet contra Roses el dia 30 d’octubre de 1936. Efectivament, segons va explicar a L’Autonomista el dia 2 de novembre l’alcalde de Roses, Salvador Marcó, el vaixell Canarias “primerament hissà l'ensenya republicana, seguidament la de Catalunya i a continuació la vermella; finalment enarborà la monàrquica i disparà la primera canonada”. El bombardeig, deia l’alcalde, va durar un quart d’hora i, a més de produir esvorancs al vaixell Marinera Cante, va afectar l'escola de la població. Aquest fet i la sospita que es tractava d’un intent de desembarcament de l’exèrcit nacional a Catalunya, va provocar l’assalt a les presons de Girona, Olot i Sant Feliu de Guíxols per dur a terme la revenja mortal contra els que hi eren confinats —per part dels milicians— que es va estendre per diferents municipis catalans.
Ramon Mas, que va ser nomenat delegat del Servei de Cooperació Agrícola justament, havia rebut la trucada de la seva dona mentre era a la Conselleria d’Agricultura i, des d’allà mateix, va fer una altra trucada telefònica a un company sancugatenc, Tomàs Fàbregas. De fet, havent participat en la defensa activa de Barcelona contra els revoltats feixistes la nit del 19 de juliol, Tomàs Fàbregas —militant d’Acció Catalana Republicana— havia esdevingut membre del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya i, com a tal, era un dels signants de les actes d’execució de diferents militars revoltats que havien estat condemnats a mort, com el general Manuel Goded. Així mateix, a partir de l’1 d’octubre de 1936, va formar part de la nova Junta de Seguretat Interior de Catalunya i va dirigir la Secció de Patrulles de Control. La trucada de Ramon Mas a Tomàs Fàbregas, amic seu i company de l’equip de futbol local, era del tot justificada.
Com explica l’historiador Joan Villarroya a la tesi doctoral Violència i repressió a la reraguarda catalana 1936-1939, la conversa entre tots dos va ser la següent: “Tomàs, hem d'evitar un riu de sang a Sant Cugat”. “Sí, home, sí”, li respon Tomàs Fàbregas. “Doncs, mira d'enviar-me un parell de camions de gent de la teva, de patrulles de control, perquè han agafat 17 persones de Sant Cugat”. “I qui són els qui els han agafat?”, “els de la FAI de Terrassa”. Tomàs Fàbregas respon: “escolta, si són de la FAI, jo no puc portar ningú, perquè tots els que tinc ho són, de la FAI, i si arriben a Sant Cugat i es donen a conèixer, ens mataran a nosaltres i tot”. Així doncs, vist que fins i tot el director de les Patrulles de Control de la Junta de Seguretat Interior de Catalunya no hi podia fer res, Ramon Mas se’n va anar cap a la plaça d'Espanya, al local de les joventuts federals a “demanar dos o tres camions de gent disposada a tot per sortir amb mi cap a Sant Cugat. Me'ls van donar de seguida i vam anar cap allà”. Així ho explica l’historiador Joan Villarroya fent referència a l’article de Carme Isasa i Ferran Mascarell “Conversa amb Ramon Mas”, aparegut a L’Avenç número 10.
Ja a Sant Cugat, Ramon Mas i els seus acompanyants es van encarar amb l’escamot que pretenia endur-se els homes. Després d’un estira-arronsa amb alguns crits i discussions, els membres de l’escamot, veient ferma la convicció i la força expressades, es van tirar enrere. “A Sant Cugat no hi ha d'haver massacres, hi ha d'haver responsabilitat”, els va dir Ramon Mas. I, als detinguts, esporuguits els va dir: “Apa, aneu tots a casa, aneu amb tranquil·litat”. Uns van anar cap a casa, però d'altres van amagar-se, espantats.