Carpeta Guerra i revolució de 1936Marcel·lí Bosch, alcalde de Cardedeu de la CNT, forçat a ser-ho a punta de pistola
Ricard Ginjaume (text)
A l’inici del conflicte bèl·lic, al capdavant de l’alcaldia de Cardedeu hi havia el comerciant i militant d’Acció Catalana Republicana (ACR), Marià Casanovas i Fortuny. Com a membre de l’associació local els Tres Pins, va encapçalar el consistori del 15 d’abril de 1931 fins al 10 de juny de 1935, quan va ser destituït arran dels fets del 6 d’octubre de 1934. Va recuperar el càrrec després de les eleccions de febrer de 1936.
Després del cop d’estat, es va oposar a la crema dels edificis religiosos de la vila, salvant l’Esbarjo i el convent de Santa Joana de Lestonnac de les flames. El 16 d’agost el cap del comitè antifeixista, Joan Cot, es va presentar a la batllia amb dos milicians per manifestar que no reconeixien la seva autoritat. Des d’aleshores l’ajuntament i el comitè van mantenir una lluita sorda, fins que la Generalitat va dictar un decret sobre la composició de les corporacions municipals.
El 20 d’octubre de 1936, després de mesos sense cap sessió recollida a les actes municipals, el ferroviari Marcel·lí Bosch i Massuet va ser imposat pel comitè antifeixista com a nou alcalde de la vila, com a representant de la CNT, a desgrat seu i a punta de pistola. Amb trenta-dos anys, Marcel·lí Bosch era dels pocs cardedeuencs que estava sindicat abans de la guerra i el 29 de març de 1936 havia participat en la creació de la secció local d’ERC.
Al llibre Memòries: de l’alcaldia de Cardedeu a l’Exili (Fundació Irla, 2018), adaptat per Víctor Busquet, l’alcalde Marcel·lí Bosch explicava d’aquesta manera la seva elecció:
“Durant alguns anys jo havia estat representant de la germandat La Gerundense i també de la Policlínica del Vallès. Abans que la policlínica fos oberta al públic, jo ja havia aconseguit prop d’un centenar de socis. La guerra, però, va capgirar la vida social de la comarca i del poble. Van desaparèixer durant un temps els Consells Municipals que havien estat creats, i es van formar els comitès. A Cardedeu es va celebrar una reunió pública a la sala de cinema de can Segarra, al carrer de Sant Antoni. Va ser en aquella reunió, a la qual no vaig assistir, quan es van posar d’acord per a fer-me alcalde del poble. Quan em vaig assabentar de la notícia, els vaig dir que no ho acceptava. Es van presentar a casa meva, dos dies després, uns homes armats. Em van fer pujar al cotxe amb què havien vingut i em van portar a l’ajuntament. Un cop arribats, jo vaig insistir que, segons les normes establertes, i tenint en compte que jo no era present a la reunió en el moment en què m’havien nomenat, ells no tenien dret de posar-me al capdavant de l’alcaldia. Un cop dit això, em vaig aixecar per marxar. En passar per la porta del despatx, un d’aquells homes em va amenaçar, bo i posant-me la pistola al pit. Aquella actitud violenta em va obligar a acceptar el càrrec sense cap condició. Malgrat això, els vaig dir: ‘Acceptaré, però no tindré ni amics ni enemics. Miraré per tots els mitjans que prevalgui la justícia al meu poble’. L’home de la pistola, que seguia apuntant-me, em va dir: ‘Si ho fas així, aniràs bé’.
Vaig ser, doncs, alcalde de Cardedeu des del 20 d’octubre de 1936 fins al 20 de maig de 1938. Els anys més difícils d’una època ben estranya, i que tanmateix cal que fem un gran esforç per recordar. Voldria que la meva veu i el meu record servissin per a recuperar la memòria i relatar la història de com hem arribat fins aquí com a poble.
Durant el període en què vaig dirigir, amb més o menys encert, els destins del poble, em vaig trobar amb situacions prou difícils, i vaig tenir també moments complicats, conseqüència, evidentment, de les circumstàncies que ens van tocar de viure. Vaig ser detingut dins de l’ajuntament dues vegades.”
El nou consistori encapçalat per Marcel·lí Bosch estava compost per sis membres de la CNT i un representant d’ACR, d’ERC, del POUM, d’Unió de Rabassaires i d’UGT, respectivament. L’ajuntament es va reestructurar diverses vegades fins que el 18 de febrer de 1937 es va constituir tal com dictava el decret: tres representants per la CNT i per ERC, dos pel PSUC i un pel POUM, per ACR i per la Unió de Rabassaires.
Després del cop d’estat, es va oposar a la crema dels edificis religiosos de la vila, salvant l’Esbarjo i el convent de Santa Joana de Lestonnac de les flames. El 16 d’agost el cap del comitè antifeixista, Joan Cot, es va presentar a la batllia amb dos milicians per manifestar que no reconeixien la seva autoritat. Des d’aleshores l’ajuntament i el comitè van mantenir una lluita sorda, fins que la Generalitat va dictar un decret sobre la composició de les corporacions municipals.
El 20 d’octubre de 1936, després de mesos sense cap sessió recollida a les actes municipals, el ferroviari Marcel·lí Bosch i Massuet va ser imposat pel comitè antifeixista com a nou alcalde de la vila, com a representant de la CNT, a desgrat seu i a punta de pistola. Amb trenta-dos anys, Marcel·lí Bosch era dels pocs cardedeuencs que estava sindicat abans de la guerra i el 29 de març de 1936 havia participat en la creació de la secció local d’ERC.
Al llibre Memòries: de l’alcaldia de Cardedeu a l’Exili (Fundació Irla, 2018), adaptat per Víctor Busquet, l’alcalde Marcel·lí Bosch explicava d’aquesta manera la seva elecció:
“Durant alguns anys jo havia estat representant de la germandat La Gerundense i també de la Policlínica del Vallès. Abans que la policlínica fos oberta al públic, jo ja havia aconseguit prop d’un centenar de socis. La guerra, però, va capgirar la vida social de la comarca i del poble. Van desaparèixer durant un temps els Consells Municipals que havien estat creats, i es van formar els comitès. A Cardedeu es va celebrar una reunió pública a la sala de cinema de can Segarra, al carrer de Sant Antoni. Va ser en aquella reunió, a la qual no vaig assistir, quan es van posar d’acord per a fer-me alcalde del poble. Quan em vaig assabentar de la notícia, els vaig dir que no ho acceptava. Es van presentar a casa meva, dos dies després, uns homes armats. Em van fer pujar al cotxe amb què havien vingut i em van portar a l’ajuntament. Un cop arribats, jo vaig insistir que, segons les normes establertes, i tenint en compte que jo no era present a la reunió en el moment en què m’havien nomenat, ells no tenien dret de posar-me al capdavant de l’alcaldia. Un cop dit això, em vaig aixecar per marxar. En passar per la porta del despatx, un d’aquells homes em va amenaçar, bo i posant-me la pistola al pit. Aquella actitud violenta em va obligar a acceptar el càrrec sense cap condició. Malgrat això, els vaig dir: ‘Acceptaré, però no tindré ni amics ni enemics. Miraré per tots els mitjans que prevalgui la justícia al meu poble’. L’home de la pistola, que seguia apuntant-me, em va dir: ‘Si ho fas així, aniràs bé’.
Vaig ser, doncs, alcalde de Cardedeu des del 20 d’octubre de 1936 fins al 20 de maig de 1938. Els anys més difícils d’una època ben estranya, i que tanmateix cal que fem un gran esforç per recordar. Voldria que la meva veu i el meu record servissin per a recuperar la memòria i relatar la història de com hem arribat fins aquí com a poble.
Durant el període en què vaig dirigir, amb més o menys encert, els destins del poble, em vaig trobar amb situacions prou difícils, i vaig tenir també moments complicats, conseqüència, evidentment, de les circumstàncies que ens van tocar de viure. Vaig ser detingut dins de l’ajuntament dues vegades.”
El nou consistori encapçalat per Marcel·lí Bosch estava compost per sis membres de la CNT i un representant d’ACR, d’ERC, del POUM, d’Unió de Rabassaires i d’UGT, respectivament. L’ajuntament es va reestructurar diverses vegades fins que el 18 de febrer de 1937 es va constituir tal com dictava el decret: tres representants per la CNT i per ERC, dos pel PSUC i un pel POUM, per ACR i per la Unió de Rabassaires.
Marcel·lí Bosch Bosch quan va ser mobilitzat per l’Exèrcit Popular de la República, l’any 1938. Foto: Del llibre Segle XX de Cardedeu. Forjat per 25 alcaldes de Pere Comas i Duran (agraïment a Pau Ors).