Qui era l’alcalde republicà de Sentmenat quan va esclatar la guerra el juliol de 1936, Joan Deu Oller (Sentmenat 1876-1936), membre del Partit Republicà Radical, d’Alejandro Lerroux, va morir en estranyes circumstàncies el 24 de setembre d’aquell any, a seixanta anys, atropellat per un tren. Segons la versió familiar, la mort va ser a causa d’un suïcidi, en haver-se tirat a les rodes del tren a Barberà del Vallès. El fet de no haver pogut impedir la mort d’un capellà del poble, Enric Torremorell Ravella, a mans de la violència revolucionària, li hauria pogut provocar un estat de depressió que l’incités a treure’s la vida, segons aquestes suposicions fetes a la seva mateixa família.
Amb tot, al llibre d’actes de l’Ajuntament de Sentmenat de l’època, consta que va morir atropellat per un tren a Sabadell i que el mateix consistori es va fer càrrec de les despeses de trasllat i de l’enterrament.
Tanmateix, hi ha una altra versió que parla del seu assassinat per part d’un grup anarquista de Barberà del Vallès, basat en el testimoni d’un membre de les Milícies Antifeixistes de Barberà, conegut com el Xicota, que ho hauria revelat a la presó a altres reclusos de Sentmenat. El motiu haurien estat les discrepàncies ideològiques de sectors radicals cenetistes amb ell, un republicà no disposat a l'ús de la violència contra els seus convilatans d'ideologia conservadora i que va protegir les monges franciscanes i la seva escola.
Membre del Centre Republicà de Sentmenat, Joan Deu va rebre amenaces a l’inici de la guerra, pel seu caire pacificador, cosa que no va impedir que continués sent alcalde i, a més, també president del comitè antifeixista local. La seva estranya mort va comportar la desaparició de la vida política del Centre Republicà de Sentmenat i dels seus membres. La rumorologia vilatana va córrer durant molts anys com una llegenda sobre què havia passat realment amb en Comas, tal com era conegut pel seu motiu familiar. Va ser un home molt estimat per la gran majoria de sentmenatencs i un carrer del poble porta el seu nom d’ençà de la recuperació de la democràcia.
Casat amb Carme Tuxunera Rosiñol, havia fet de pagès i de teixidor. Va ser soci del Montepio Sant Josep (Societat sentmenatenca d’assegurances mèdiques i pensions) i el 1902 va ser membre de la primera junta directiva de la Societat Coral la Glòria Sentmenatenca (el Coro), de la qual va ser tresorer i firmant dels estatuts fundacionals.
Detingut durant la Setmana Tràgica de 1909, va estar empresonat a Sabadell durant tres mesos. Va ser un dels promotors a la vila del Partit Republicà Espanyol (lerrouxista) i regidor de l’ajuntament de Sentmenat en diverses ocasions, elegit els anys 1903, 1905, 1913 i 1916. Va ser primer tinent d’alcalde i vocal de la Comissió de Foment l’any 1916. Va arribar per primer cop a l’alcaldia el 1917 i hi va ser fins al 1919. El 1920 va ser nomenat procurador síndic de l’Ajuntament. L’any 1929 era vicepresident de la junta directiva del Centre Republicà Espanyol. Després de la caiguda del general Primo de Rivera va ser nomenat tinent d’alcalde el 26 de febrer de 1930. A començaments dels anys trenta estava afiliat a la Unió de Rabassaires.
A les eleccions municipals del febrer de 1934 va ser novament elegit regidor pel Centre Republicà Espanyol i va tornar a accedir a l’alcaldia amb una victòria aclaparadora davant de la Lliga Regionalista. Durant aquell mandat es va iniciar la construcció del clavegueram a la vila i es va projectar un nou edifici per a l’Escola Pública de Sentmenat. Va haver d’abandonar l’alcaldia arran dels fets del 6 d’octubre de 1934 i la va recuperar després de les eleccions de febrer de 1936. En aquella etapa va convertir el col·legi de les monges en centre públic amb el nom de Ferrer i Guàrdia i va expropiar el local del Casal Regionalista per convertir-lo en guarderia municipal.