La Guerra Civil espanyola va deixar a la rereguarda un rastre de violència, repressió i silencis que encara avui plantegen interrogants no resolts. Un dels casos més colpidors a la Garriga és el de Gastó Comère i Poupée (1884-1936), industrial, regidor i alcalde republicà, detingut, desaparegut i assassinat en els primers mesos del conflicte en circumstàncies mai aclarides.
Nascut a França i establert a la Garriga, Comère era propietari d’una fàbrica de tapisseria amb una vintena de treballadors. De forta personalitat i ideals republicans, va entrar a l’Ajuntament l’any 1930 com a regidor major contribuent. Des d’un primer moment va destacar per una actitud combativa contra les irregularitats municipals, denunciant obres il·legals, arbitrarietats administratives i actituds prepotents envers la ciutadania. Aquesta actitud li va generar nombrosos enemics dins del consistori.
Tot i ser cessat l’any 1931 per la seva condició d’estranger —una decisió sorprenent i discutible—, va tornar a la política municipal amb la Segona República. Vinculat a Esquerra Republicana, va exercir diverses responsabilitats i es va significar en la defensa de la transparència, la participació ciutadana i una concepció moderna de l’assistència social, allunyada de la caritat tradicional.

La salvaguarda del patrimoni
Els anys 1934 i 1935 van estar marcats per fortes tensions polítiques. Arran dels Fets d’Octubre, Comère i altres regidors republicans van ser detinguts i empresonats. Restituït després del triomf del Front Popular el febrer de 1936, va reprendre l’activitat municipal en un clima de gran crispació social i laboral.
Després del cop d’Estat del juliol de 1936, Comère va ser nomenat alcalde de la Garriga. En un context de poder fragmentat i amb el Comitè de Milícies Antifeixistes exercint una autoritat sovint superior a la municipal, va destacar per una actuació clau: la salvaguarda del patrimoni artístic i religiós del municipi, amb el lliurament d’obres valuoses —com el retaule gòtic de Sant Esteve de la Doma— al Museu-Arxiu comarcal que s’estava creant a Granollers per evitar-ne la destrucció.
La seva activitat com a alcalde, però, va ser abruptament interrompuda. A finals d’agost de 1936 va desaparèixer de la vida pública sense cap explicació formal. Poc després, un Comitè Executiu d’Administració Local va assumir el control de l’Ajuntament, sense documentació que expliqui la destitució de Comère ni el procediment seguit.
Segons diversos testimonis, un matí del mes de setembre Comère va ser detingut a Barcelona en baixar d’un tren procedent de la Garriga. No se’n va saber res més fins que el 5 de desembre de 1936 el seu cos va ser trobat a la vora d’una carretera prop de Sabadell: tirotejat, cremat amb benzina i brutalment mutilat.
La instrucció judicial va ser ràpida, deficient i plena d’ombres. Tot i que Comère havia estat desaparegut durant mesos, el sumari es va centrar només en els fets del dia de la troballa del cadàver. El seu cunyat, Joan Pulido, militant de la CNT i posteriorment regidor municipal, va declarar no saber res de la seva desaparició. Cap autoritat municipal ni política va exigir aclariments. El cas va ser sobresegut i arxivat el març de 1937.
Ni l’Ajuntament posterior, ni els seus antics companys de partit, ni la justícia van investigar mai què havia passat amb l’alcalde assassinat. El silenci institucional, les contradiccions dels testimonis i la passivitat judicial converteixen el cas Comère en un dels episodis més inquietants de la repressió a la rereguarda republicana.
Més enllà de les hipòtesis, el que resta és un enigma històric i moral: per què va ser eliminat un alcalde republicà, defensor de la legalitat i contrari als assassinats? Qui en va ordenar la detenció? Qui va callar i per què? Vuitanta anys després, la seva mort continua reclamant veritat i justícia. L’enigma Comère, encara avui, roman obert.