El 30 d’agost de 1936, durant l’efervescència revolucionària dels primers dies de la Guerra Civil, els veïns de la Llagosta es van reunir en assemblea i van prendre una decisió insòlita: separar-se de Sant Fost de Campsentelles i constituir-se en municipi independent. Aquell acord, impulsat pel Comitè Revolucionari Antifeixista del barri, culminava una aspiració que feia temps que existia entre els llagostencs i que les circumstàncies excepcionals de l’estiu de 1936 van fer possible.
A l’inici de la guerra, la Llagosta era encara un barri de Sant Fost. Tot i això, ja concentrava una població molt superior: prop de 1.500 habitants, mentre que el nucli de Sant Fost en tenia poc més de 550. La separació física entre els dos nuclis era notable. La Llagosta es trobava a set quilòmetres de Sant Fost i els separava la barrera natural del riu Besòs. Per arribar al municipi del qual depenien administrativament, els veïns havien de travessar els termes de Santa Perpètua de Mogoda, Mollet i Martorelles. Aquesta situació els havia generat des de feia anys un sentiment de greuge.
Els primers dies de guerra es va constituir a la Llagosta el Comitè Revolucionari Antifeixista, format per una mitja dotzena de veïns del barri: Josep Sisó i Joan Sariol, pagesos vinculats a ERC; Joan Bartalot, també pagès; Josep Noguer, carreter i militant de la CNT, i Juan Pujol i Ramon Riguillo, afiliats a la CNT i treballadors de la Teneria de Mollet. El Comitè va impulsar la convocatòria d’una assemblea general del barri, feta el diumenge 30 d’agost de 1936, en la qual es va acordar per unanimitat demanar la segregació de Sant Fost i constituir la Llagosta com a municipi independent. Pocs dies després, el 8 de setembre, es va enviar a l’Ajuntament de Sant Fost l’acta amb l’acord de separació.
El consistori santfostenc va estudiar la petició en sessió plenària i, de manera sorprenent, va acceptar-la per unanimitat, sense oposar-se a la independència del barri. Mentrestant, a la Llagosta, el Comitè actuava ja com un ajuntament provisional i va requisar el local de Joan Vachier per establir-hi la nova casa consistorial.
El reconeixement oficial va arribar amb el decret de la Generalitat del 3 de novembre de 1936, que autoritzava la segregació i permetia la constitució del nou municipi. El 24 de novembre de 1936 es formava el primer ajuntament de la Llagosta, integrat per representants d’ERC, la CNT, la UGT/PSUC i la Unió de Rabassaires. L’alcalde escollit fou Josep Sisó Pons, pagès de 46 anys, membre del Comitè Antifeixista.
El consistori republicà es va mantenir fins als últims moments de la guerra. La darrera reunió municipal es va celebrar l’1 de gener de 1939. Pocs dies després, amb l’ocupació de les tropes franquistes, la Llagosta tornava a ser un barri de Sant Fost i es posava fi a l’experiència republicana i a aquella primera etapa d’autogovern municipal. La Llagosta recobraria la independència el maig de 1945 per decisió de les autoritats franquistes. Amb la revolució del 1936 va haver-hi altres inicis de segregació, com la de Vilanova del Vallès respecte de la Roca i Montornès, i un intent de Masrampinyo respecte de Montcada i Reixac.