És un detall insòlit i desconegut per la historiografia contemporània de la llengua catalana: tres setmanes després del cop que va desfermar la Guerra Civil, als micròfons de Radio Castilla de Burgos -emissora oficial dels revoltats- s'hi va parlar català. I ho va fer el futur alcalde franquista de Sabadell, Josep Maria Marcet. Va ser la nit del 13 d'agost de 1936, només dos dies després que Marcet entrés a territori rebel. Va ser una al·locució dirigida a Catalunya, tot i que aquelles paraules en català també es van poder sentir en els punts més foscos de la geografia colpista. Què en devien pensar?
Coneixem aquesta petita irrupció de la llengua catalana a la ràdio rebel per la notícia que l'endemà va publicar el diari Heraldo de Aragón, que, per motius de seguretat, no dona el nom de qui havia fet l'al·locució (Marcet encara tenia la família a la zona republicana). El futur alcalde no en diu res a les seves memòries -Mi ciudad y yo-, però va guardar el retall de diari entre els papers personals d'aquells dies tot indicant que va ser ell qui va parlar. En aquesta pàgina reproduïm la notícia d'Heraldo de Aragón, que inclou l'entradeta del presentador i el text -traduït al castellà- del discurs en català, una arenga de com "d'enganyats" estaven els catalans i on es contrastava "l'ordre" de la zona revoltada amb el "caos i l'anarquia" de Catalunya. Sorprèn l'expressió "no passaran" (els republicans, s'entén) en un discurs falangista. Comptat i debatut, són poc més de tres minuts radiats, res comparat amb els programes de Ràdio Veritat que els franquistes van emetre en català de 1937 a 1939. Aquestes emissions, però, estaven impulsades per Cambó des de Roma, i la breu al·locució radiofònica de Burgos va ser feta per falangistes en el primer i més cremant rovell de l'ou colpista: Radio Castilla va ser l'emissora oficial dels revoltats fins que el gener de 1937 es va crear Radio Nacional de España.
Sabem que l'al·locució de Marcet va ser possible gràcies al general Miguel Cabanellas, president de la Junta de Defensa Nacional, i que l'altre jove falangista català que l'acompanyava a l'estudi era Domènec Martí, també sabadellenc, amb qui havia entrat al bàndol rebel. Desconeixem qui va tenir la idea, i a més fer-ho en català. Atesa la personalitat i fortes contradiccions de Marcet, gairebé segur que fou ell. Als anys quaranta tindria esbroncs amb el governador civil per parlar la llengua del país en actes públics, i el 1956 rebria un exemplar d'Incerta glòria signat per Joan Sales en agraïment al seu ajut econòmic en el projecte editorial més ferm per reconstruir la novel·la catalana a la postguerra: el Club dels Novel·listes.