La Garriga, pionera a recollir mostres d’ADN de familiars de desapareguts
David Ramon
(text)
Les víctimes no trobades dels fets violents entorn del cop d’estat del 1936 mantenen, encara avui, ferides per cauteritzar. Al Principat de Catalunya hi ha més de 4.000 cossos no localitzats i unes dues-centes fosses per descobrir.
És sabut que l’administració ha estat lenta: fins el 2009, el govern català no va iniciar el Pla de Fosses. A banda de la desídia en la localització i, sobretot, en l’obertura de sepultures, les institucions públiques no van començar a ajudar els afectats fins el 2016. És a dir, a finançar la presa de mostres d’ADN dels familiars per poder-los aparellar amb les dades biològiques de les despulles trobades.
La iniciativa de particulars va anar per davant. La Fundació Bosch i Gimpera, en col·laboració amb el departament de Genètica Forense de la Universitat de Barcelona, liderada per Carme Barrot, van començar a recollir les mostres d’ADN de persones que buscaven, o encara busquen, els seus parents. Va ser l’embrió del Banc d’ADN, que ara ja compta amb el finançament de la Generalitat. Un dels impulsors de la recerca és Roger Heredia, membre de la policia científica dels Mossos d’Esquadra, que va posar en marxa l’Associació per a la Creació del Banc d’ADN de Desapareguts de la Guerra Civil. Heredia, que busca el seu besavi, ha visitat molts cops el Vallès per explicar les iniciatives del grup i per fer seguiment de les iniciatives que es fan a la comarca.
Un pas endavant a la Garriga
El Vallès ha anat un pas endavant, i la Garriga figura al mapa com el primer municipi a assumir el cost de la captura i anàlisi d’ADN dels veïns del poble que buscaven, o encara busquen, les restes dels seus familiars. Després s’hi van afegir altres ajuntaments i, ben aviat, la Generalitat va iniciar el Programa d’Identificació Genètica.
El 2016, cinc famílies garriguenques es van prestar a la recollida de mostres biològiques. Entre elles, la casuística és diversa: Miquel Rovira buscava el seu pare, Ramon, desaparegut a Vallfogona de Balaguer; Salut Miró buscava el seu germanastre, Francesc Guardiola, desaparegut a la Batalla de l’Ebre; Ramon Vilanova, que buscava el seu pare, Joaquim, desaparegut al bombardeig de Vic; i Montse Ferrandis buscava el seu pare, Ramon, el farmacèutic de la Garriga assassinat per escamots anarquistes, segurament a Montcada i Reixac. Tal com afirma el seu net, el fotoperiodista Ramon Ferrandis, va ser un dels milers de víctimes de la violència contra les persones significades amb els moviments catòlics.
Més tard s’han afegit a la cerca altres famílies, com els parents de Jaume Pujadas Paré, desaparegut al front del Segre, i que ha esdevingut el protagonista d’una història sensacional: el seu nebot, Francesc Mas, va trobar, fa uns onze anys, les 74 cartes enviades des del front pel soldat de la Lleva del Biberó. Eren en una capsa d’un sostre mort de casa de la mare del Francesc, Teresa, i germana del Jaume: “La meva mare no m’havia parlat mai de les cartes”, assegura Mas. Moltes conclouen amb el recordatori “petons a la Teresa”, la petita de la família, que dona títol al llibre del periodista Josep Mas, cosí del Francesc, on, a part de recopilar les epístoles, també inclou un treball de camp al front del Segre i el seguiment de la companyia de Pujadas: “Vàrem visitar trinxeres, cementiris, arxius, fosses...”, explica el Francesc. “Del Segre no hi ha tanta documentació com del front de l’Ebre”, afegeix, alhora que han constatat que “no tots els cossos es concentren en fosses, sinó que n’hi deu haver de dispersats”, afirma.
La correspondència amb cal Cadiraire de la Garriga –el sobrenom de la casa– s’interromp el desembre del 1938, i des d’aleshores no es té notícia del jove vallesà. Josep Mas constata que el silenci postal coincideix amb les ràtzies de l’exèrcit i l’aviació feixistes, “que van provocar l’escampada i les nombroses morts” dels republicans. “Em vaig engrescar amb aquesta història des del primer dia, perquè periodísticament és molt llaminera”, reconeix l’exdirector d’El 9 Nou del Vallès Oriental.
Carpeta Guerra i revolució de 1936
