L’alcalde molletà Feliu Tura, pont entre els comitès antifeixistes i la Generalitat
Montserrat Tura i Camafreita
(text)
Quan la revolta popular d’obrers i jornalers va aconseguir imposar-se als carrers de Barcelona el 19 de juliol, davant dels militars feixistes sollevats, es va organitzar un òrgan de coordinació, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, integrat per republicans d’esquerres, la UGT, el PSUC —que acabava de constituir-se, el 23 de juliol—, la FAI, la CNT i la Unió de Rabassaires. Aquesta coordinació s’establiria a moltes poblacions. En el cas de Mollet van ocupar el convent de les monges i van constituir-hi la seva seu. La característica del Comitè de Mollet era que s’hi va integrar el POUM i no hi havia participació del PSUC, que en aquell moment no tenia implantació al poble.
En pocs dies van fer-se evidents maneres diferents d’entendre la resistència i la defensa de les institucions legítimes i també la difícil coexistència del poder dels ajuntaments i de la Generalitat i la dels comitès. Josep Tarradellas aleshores només era un diputat del Parlament, però va oferir-se a Lluís Companys per intentar teixir una aliança que no acabés enfrontant les dues legitimitats, ja que ambdues es declaraven imprescindibles per vèncer el sollevament i el feixisme. Les institucions perquè encarnaven la democràcia que es volia defensar i les milícies perquè havien tingut un paper clau en el fracàs del cop d’estat. Però els mètodes dels milicians i de les patrulles de control no sempre s’adeien amb les garanties constitucionals que havien de defensar les institucions.
El rabassaires, desafavorits a Mollet
La Unió de Rabassaires ja havia participat com a formació política en la candidatura del Front d’Esquerres, el febrer de 1936, i va ser partidària d’entrar al govern d’unitat i ho va fer amb Josep Calvet i Mora com a conseller d’Agricultura.
Feliu Tura defensava des del primer dia del sollevament que la seva organització podia i havia de ser clau en l’alimentació dels fronts de guerra i de la rereguarda. A Mollet, tot i els seus clams perquè s’incorporessin a l’ajuntament i que aquest actuaria com a instrument de canalització dels esforços per combatre l’aixecament militar, les milícies anarcosindicalistes i del POUM van seguir comissant propietats com ara Can Mulà. Finalment, amb els decrets del 9 i 12 d’octubre s’instava a la reconstitució de tots els ajuntaments de Catalunya amb una proporció el més similar possible a la del govern de la Generalitat.
Tot i que aquesta havia estat una petició reiterada de Feliu Tura a Tarradellas, per a la UR —que a Mollet tenia una gran implantació— no li va ser favorable. Només dos rabassaires, Feliu Tura i Joan Roca, van ser a partir d’aquell moment membres del consistori que ell mateix presidia, amb la mateixa representació que el POUM. A la CNT i ERC els van correspondre 6 regidors a cadascun i al PSUC 4, que, com que tenia molt poca implantació local, va haver d’acceptar-ne un de Santa Perpètua, Ferran Ràfols.
L’1 d’octubre els generals rebels van proclamar Francisco Franco cap de govern. Aquella nit Tarradellas va anunciar la dissolució del Comitè de Milícies a canvi de la creació de juntes en les quals participarien molts dels dirigents milicians a les carteres de Seguretat Interior, Defensa i Transports. També hi hauria consells de participació a Economia, Cultura i Sanitat. No van aconseguir mai del tot desarticular les patrulles de partit ni els tribunals populars.
Columnes cap al front
Durant l’estiu del 36 calia enviar columnes de milicians a reforçar el front d’Aragó i Madrid, cosa que també van fer els participants dels comitès antifeixistes, mentre s’organitzava la crida a lleves per enfortir l’exèrcit regular de la República. Així van sorgir les columnes Durruti (CNT), la columna Macià (ERC i Estat Català), la columna Carles Marx (PSUC), la columna POUM i la columna del Vallès (CNT).
Com s’organitza un enfrontament bèl·lic quan els sollevats són una part de l’exèrcit que hauria de protegir ciutadans i institucions contra les que s’ha aixecat? Com es prepara un exèrcit amb poques hores, pocs dies, poques setmanes? No era un sollevament qualsevol; en la instrucció del General Mola deia literalment:
“Es necesario crear una atmósfera de terror, hay que dejar sensación de dominio, eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todo el que no se adhiera al Glorioso Alzamiento Nacional. Tenemos que causar una gran impresión, todo aquel que sea abierta o secretamente defensor del Frente Popular debe ser fusilado”.
Un altre dels grans problemes d’aquells dies tràgics era reclutar joves i no tan joves per anar als fronts. Alguns, sense cap preparació prèvia, d’altres amb armes ineficients. Feliu Tura tenia tres fills quan es va produir el sollevament feixista. Un, el més gran, estava fent el servei militar a la ciutat de Barcelona, en un destacament que no va sumar-se a la revolta i al qual, des del dia 19 de juliol, se li va atorgar la funció de protegir el Palau de la Generalitat, el seu president i el seu govern. Aquest fill, com era costum llavors, s’havia casat jove i ja tenia dos dels quatre fills que tindria.
Quan els partits i sindicats van comprometre’s a enviar columnes de milicians al front d’Aragó, el segon dels seus fills —enamorat (a desgrat del pare) d’una miliciana del POUM— va marxar amb un destacament de l’exèrcit regular. Com que l’alcalde Tura era conscient que hauria de cridar per padró els joves que el govern anés necessitant per refer l’exèrcit regular de la República i intentar guanyar als tres exèrcits de l’eix feixista, va enviar el seu fill petit —i en fer-ho es van trencar els cors de la Maria Ros, la seva esposa, i el seu mateix— a l’Escola de Guerra de Pins del Vallès (Sant Cugat del Vallès) i a l’escola de capacitació de Sarrià. Més endavant, va ser destinat als fronts del Segre i de l’Ebre.
Carpeta Guerra i revolució de 1936
