Des dels primers compassos de la guerra el juliol de 1936, nombrosos vallesans que temien per la seva vida —sobretot capellans, industrials o persones lligades a partits de dretes, parròquies o entitats catòliques— es van haver d’amagar de les formes més diverses, sovint refugiats en cases, masies o pallisses d’altres pobles o bé es van fer escàpols a llocs més segurs i recòndits, fins i tot a ple bosc.
Sant Llorenç Savall i el seu entorn muntanyós oferien força indrets on poder aixoplugar-se i ser abastit de queviures sense aixecar massa sospites. Aquesta va ser l’opció d’alguns veïns del poble mateix, així com de nombroses persones foranes perseguides pels antifeixistes, que van ser acollides en cases del municipi. La peripècia personal dels que es van amagar conforma un retaule de vivències extraordinari.
Un d’aquests amagatalls naturals va ser el Cau dels Emboscats, situat a la carena dels Emprius, des d’on s’exerceix el control visual del poble. Els emboscats s’aixoplugaven també en indrets com la cova del Cavall Bernat de la Vall, la de la Morella, les casetes del Bufí o a l’entorn dels masos més allunyats del terme. De fet, qualsevol forat a la roca tapat amb un feix de llenya servia per aquesta finalitat.
De nit, els pròfugs eren proveïts d’aliments per les seves esposes, fills o familiars joves. El senyal convingut per recollir l’aliment eren dos cops de pedra, però els guàrdies d’assalt van vigilar cada vegada més de prop els moviments dels familiars dels emboscats, per la qual cosa l’avituallament va resultar cada vegada més complicat.
En el decurs del conflicte van ser molts els joves cridats a files per l’exèrcit republicà que es van emboscar o escapar, ja que no volien ser destinats al front de guerra. I alguns que hi van anar, en van acabar desertant.

Mesures de represàlia
Amb la crida massiva de lleves les desercions van créixer i l’augment dels emboscats va crear inquietud i ràbia entre els llorençans més lleials a la República, que van perseguir els desertors amb les forces de carrabiners. L’amnistia concedida l’estiu de 1937 va permetre que persones amagades es presentessin, però en algun cas no va haver-hi indult i alguns van ser condemnats pel tribunal d’espionatge i alta traïció de Catalunya. Les juntes dels sindicats CNT i UGT van demanar a l’Ajuntament mesures de represàlia contra els familiars d’emboscats i van proposar de deixar-los sense targeta de racionament, o bé fer-los acollir refugiats a casa seva. Més endavant els familiars directes van ser expulsats de les indústries i sotmesos al pacte de la fam. Altres llorençans més radicals van proposar fins i tot “que si s’afusellava un sol familiar dels desertors, sortirien tots”.
En qualsevol cas, la pressió exercida sobre els familiars directes dels emboscats va ser severa, perquè els escàpols es presentessin al Centre de Recuperació i Instrucció Militar (CRIM) núm. 15 de Terrassa, on pertanyien. A Sant Llorenç Savall s’han documentat 49 homes escapats d’entre el centenar de mobilitzats i enquadrats a l’exèrcit popular.