La Columna del Vallès, un batalló heterogeni
570 milicians antifeixistes vallesans van marxar junts de Granollers, mobilitzats per la CNT-FAI local, el 15 de setembre de 1936. Centenars d'altres ja havien marxat d'arreu del Vallès a partir del 19 de juliol
Carles Font
(text)
El 15 de setembre de 1936 va sortir de Granollers cap al front d'Aragó l'anomenada Columna del Vallès, conformada per milicians de localitats del Vallès Oriental i també alguns de l'Occidental. Molts milicians vallesans ja havien marxat a terres aragoneses després que els militars franquistes fessin el cop d'estat del 18 de juliol que va alterar tot l'Estat. En aquells moments, l'Aragó ja havia caigut en mans rebels i, des de Catalunya, el nou Comitè de Milícies Antifeixistes va organitzar diverses columnes que van desplaçar-s'hi per por a una invasió de l'exèrcit nacional.
Milicians dels diversos sindicats i partits republicans van promoure aquella mobilització, sobretot els anarquistes de la CNT-FAI, però també el PSUC, UGT, ERC, el POUM i altres de més petits. El seu objectiu era conquerir les tres capitals de província: Saragossa, Osca i Terol.
En aquest marc es va crear la Columna del Vallès. Des del setmanari granollerí La Gralla s'indica que des de l'agost ja s'estaven fent tots els preparatius per crear aquell batalló. Cal tenir en compte que la columna vallesana va sortir el 15 de setembre, quasi dos mesos després que partissin gran part dels voluntaris des d'altres localitats del Vallès —com Sabadell, Terrassa o Caldes— i de tot Catalunya, en un moment en què l'efervescència revolucionària encara era alta, però no tant com aquells dies de juliol i d'agost.
Formada eminentment per voluntaris
El Comitè de Defensa de Granollers, dominat per la CNT-FAI, va ser el principal impulsor d'aquella columna. Aproximadament, la meitat dels components eren d'aquest sindicat anarquista. Però va ser una unitat on hi van cabre altres ideologies, no necessàriament llibertàries. N'hi havia del POUM —tot i que aquest partit va tendir a organitzar les seves pròpies columnes—, de la UGT i d'altres que indicaven que no pertanyien a cap sindicat ni partit.
La Columna del Vallès va ser formada eminentment per voluntaris, peró a causa del fet que no es va completar del tot, es va fer una crida a les lleves de 1934 i 1935 de tota la comarca del Vallès Oriental i d'alguna població limítrof com Montcada i Reixac, que n'hi va aportar més d'una trentena. Els milicians rebien uns subsidis econòmics públics.
Finalment, uns 570 milicians van marxar de Granollers el 15 de setembre. La gran majoria eren de Granollers mateix —uns 270—, però també se n'hi van afegir una trentena de Mollet i, en menor quantitat, també van allistar-s'hi joves d'altres pobles de la comarca, com és ara els 16 de Cardedeu.
El principal impulsor i coordinador de la Columna va ser l'anarquista granollerí Esteve Serras Colobrans, però també hi van tenir una gran notorietat Ginés Mayordomo, que posteriorment va ser el cap del batalló vallesà. Un cop es va produir la militarització de l'exèrcit republicà, a mitjans de 1937, va ser el cap de la 126 Brigada i després el comandant de la 28 Divisió.
Aquelles unitats milicianes no tenien res a veure amb un exèrcit tradicional. La unitat més petita era el grup format per 10 milicians. Cada grup tenia un cap que normalment l'escollien entre la resta de companys. Cada deu grups, es creava una centúria, amb el seu centurió com a cap. Molt sovint, cada grup el formaven milicians que tenien certa avinença o amistat entre ells, o perquè eren de la mateixa població o, fins i tot, companys de feina. Es pretenia que, sobretot els que anaven obligats, no estiguessin rodejats de desconeguts. La Columna del Vallès va estar formada finalment per cinc centúries.
La sortida de la Columna del Vallès, filmada
L'oficina per inscriure-s'hi estava situada, primer, a la Fonda Europa tot i que la major part de les gestions es feien a la seu del Comitè de Defensa, a la cèntrica casa de Can Ramoneda. És de gran interès històric la imatge de Can Ramoneda amb el cartell de Comitè de Defensa a l'entrada, que es pot veure a la filmació d'Alfred Canal i Anfres (1916-2001), de la sortida de la Columna. Un seu nebot, el doctor Pius Canal, va fer una gran troballa d'aquella gravació en cinema feta per Alfred Canal de la sortida de la Columna. La cinta, de pocs minuts, havia quedat oblidada en un calaix durant molts anys i, el 2022, Pius Canal i el també granollerí Albert Canet la van recuperar i digitalitzar. La primera projecció pública es va fer en una presentació del número 23 de Vallesos —l'estiu de l'any 2022, amb una carpeta dedicada al cinema—, que va revelar en primícia l'existència de la cinta històrica.
Tots els milicians i vehicles es van concentrar al parc de darrere de la Fonda Europa. La major part de la instrucció, que era molt simple, es va fer dies abans al camp de futbol del carrer Girona i al Parc de l'Estació de França, a l'antiga via que passava per l'actual carrer Girona. Amb els milicians hi van participar alguns exmilitars de certa graduació que ja estaven retirats des de l'inici de la II República, amb l'anomenada Llei Azaña.
Amb la Columna, hi van col·laborar bona part de comerços i fàbriques de Granollers i de pobles veïns per fer la roba, el menjar, el beure i altres productes necessaris per al front. Al llibre Els últims quixots, creat per antics components de la Columna, es poden comprovar tots aquells preparatius. Es tracta d'un anecdotari elaborat per membres de la Columna, amb reportatges del moment i un recull de poesies. Es va editar el 1938, però de seguida es va esgotar. El 1983, gràcies a Carme Vernet, vídua del milicià Antoni Vidal, i els seus fills, Carolina i Carles, el van reeditar, però van col·laborar-hi molts altres excomponents.
Acomiadats per una multitud
Aquell 15 de setembre de 1936 va ser un dia plujós, però Granollers es va omplir de gent que va voler acomiadar els seus éssers estimats. Els milicians es van desplaçar en diversos camions i autobusos i van passar per diverses localitats com Parets, Mollet, fins arribar a Barcelona. La primera nit la van passar a la caserna de Pedralbes, llavors denominada Bakunin. L'endemà van agafar el tren a l'estació del Nord de Barcelona on també van ser acomiadats per una multitud.
El batalló vallesà va estar en aquells mesos de 1936 molt a prop d'Osca, en poblacions com Almudévar i Vicién. De seguida van dependre d'altres unitats més grans, com la Columna Ascaso, que també va operar per aquella zona del sud de la ciutat d'Osca. Els va ser de gran importància un camió que s'hi desplaçava cada setmana des de Granollers portant tot el necessari per als milicians. El vehicle duia els paquets de roba, alguna botifarra, llaminadures i la correspondència, les esperadíssimes cartes dels seus familiars i amics. Va ser el cordó umbilical entre Granollers i comarca amb els joves combatents. Aquest enviament no es va fer només durant els primers dies de la guerra, sinó que hi va haver un servei setmanal de camions mentre van estar als fronts d'Aragó, fins ben avançat l'any 1937. A la tornada, els vehicles tenien ocasió de carregar blat, oli o altres espècies de cooperatives aragoneses que bé prou ho necessitava la rereguarda.
La Columna del Vallès Oriental es pot dir que va ser una unitat de milicians que van lluitar la major part del temps junts. Molts dels que van sortir aquell 15 de setembre de 1936 van participar conjuntament en batalles en aquell front d'Osca, però després també a la província de Saragossa, a Terol, al front de Llevant i finalment a la zona d'Extremadura, Còrdova i Ciudad Real. Aquells prop de 570 milicians que van partir de Granollers, van anar variant al llarg de les setmanes. Alguns van decidir tornar a casa —sobretot els obligats— i van esperar que els mobilitzessin oficialment per l'exèrcit republicà. Altres però s'hi van anar incorporant, ja fos de forma voluntària o per la seva lleva.
Amb la militarització de l'exèrcit, els vallesans van estar dins la Divisió Ascaso des de principis de 1937 i al maig-juny del mateix any ja van formar part d'un dels batallons de la 126 Brigada de la 28 Divisió.
Fotograma de la filmació que Alfred Canals i Anfres va fer de la sortida de la Columna del Vallès, el 15 de setembre de 1936. Foto: Arxiu Vallesos.
El setmanari La Gralla amb l’anunci de la marxa de la Columna del Vallès cap al front. Imatge: Premsa digitalitzada https://xacpremsa.cultura.gencat.cat (16/02/2026).
El ceramista Antoni Cumella i Esteve Brau, milicians de la Columna del Vallès, a punt per a la marxa, al Parc de l'Estació. Foto: Fons Joan Font i Domènech, donació de la de la família Font i Padró /Arxiu Municipal de Granollers - Arxiu d'Imatges.
Fotograma de la filmació que Alfred Canals i Anfres va fer de la sortida de la Columna del Vallès, el 15 de setembre de 1936. Foto: Arxiu Vallesos.
Fotograma de la filmació que Alfred Canals i Anfres va fer de la sortida de la Columna del Vallès, el 15 de setembre de 1936. Foto: Arxiu Vallesos.
Els milicians de Cardedeu que van formar part de la Columna Vallès. Foto: Pau Fort, Fons família Fort/Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu (MATBC).
Marxa de la columna del Vallès cap al front d'Aragó desfilant pel carrer de Josep Anselm Clavé des de la plaça de la Corona. Foto: Joan Guàrdia i Requesens. Fons Joan Guàrdia i Requesens /Arxiu Municipal de Granollers - Arxiu d'Imatges.
Carpeta Guerra i revolució de 1936
