La resposta revolucionària que va provocar el cop d'estat feixista contra la legalitat republicana es va notar aviat a Lliçà d'Amunt. El mateix 18 de juliol de 1936, que s'esqueia en dissabte, va haver-hi aplec a l'ermita de Santa Justa, que es va acabar precipitadament, arran de l'alarma causada per l'anar i venir de camions carregats de milicians armats que se sentien passar a prop, a la carretera de Granollers a Caldes. El capellà que hi oficiava missa va marxar cames ajudeu-me, amagant-se pel canyissar del riu Tenes, tal com havia recordat Vicenç Relats Arimon (1923-2014) que, amb dotze anys, va ser l'últim vailet que hi va fer d'escolà abans que més endavant l'ermita fos saquejada.
El 22 de juliol l'Ajuntament lliçanenc, "en sessió extraordinària d'urgència", sota la presidència de l'alcalde Julià Martí Pou, d'ERC, i "davant la incomunicació en què estem", va prendre mesures per impedir la crema de l'església parroquial de Sant Julià, en uns dies que tot Catalunya es trobava en plena onada incendiària. Després d'una llarga i detinguda deliberació, per unanimitat es va prendre el següent acord: "Que es faci els possibles per poder entrevistar-se amb els que es dediquen a dites cremes, per si fos possible salvar l'edifici de l'església, el qual podria destinar-se a escoles ja que, havent de fer-se les noves, per insuficients les existents, podrien servir-se de l'edifici de l'església i, salvant-la del foc, es salvaria el rellotge que pertany al poble i per la falta que reportaria per als regants". També s'indicava que "el primer conseller que tingui notícia de la seva presència procuri posar la seva vàlua per poder aconseguir les aspiracions acordades".

Una pira a la plaça
Tanmateix, va resultar que a la mateixa hora que el ple prenia aquell acord, es va tenir notícia que "un grup de joves armats eren a l'església i volien seguidament cremar-la, al voltant de les 14,30h". Així s'indicava a l'acta municipal següent, del ple extraordinari del 24 de juliol, que detallava que "venien completament armats amb màusers replens de municions, material explosiu i de quants mitjans pugueu imaginar-vos".
L'acta municipal continuava: "Posats en contacte amb el capdavanter del grup, que per cert fou un jove bastant atent, i després de la nostra intervenció, manifestà que les ordres eren d'extermini a tot el que tingui el caire de religiositat, sense contemplació ni intervenció de cap mena. Degut a les seves manifestacions i acció d'obres, seguidament se li manifestà que seria una ació molt d'agraïment pel poble poder salvar el rellotge per ésser de propietat del mateix, junt amb les seves campanes, ja que d'ell depèn la regulació del regatge, a la vegada que si podien salvar l'edifici per a destinar-lo a col·legis, ja que han de fer-se'n uns de nous, per ésser insuficients els existents".
L'acta municipal continuava: "Degut a les nostres raons i precs, ordenà que havia de salvar-se l'edifici i el rellotge, emperò necessitava gent per aterrar els altars i traslladar-los a la plaça, de no ésser així, sense contemplació, procediria a la crema. Es requisaren alguns joves i veïns i es procedí a treure tot el que aterraven de dintre l'església i es traslladà a la plaça, on es cremà, podent salvar l'edifici, el rellotge i el campanar que fou l'aspiració de l'acord pres".
L'acta d'aquell ple també constatava que "els senyors consellers manifestaren que el poble podia quedar agraït de la intervenció de l'Ajuntament, ja que s'ha pogut salvar l'edifici de l'església, rellotge i cloquer pel seu valor i la gran utilitat que té per la regulació de les hores de regatge, cosa que segons els pobles veïns no han pogut salvar des del moment que han cremat no solament les esglésies sinó també les rectories". Aquell ple també va acordar que l'Ajuntament confisqués els edificis i tot el que pertanyia a l'Església "fins que es rebin disposicions de la Superioritat".