DavantalAra que en fa 90 anys
Com sempre, ho fem amb una mirada calidoscòpica sobre el conjunt del Vallès retratant fets i situacions de pobles i ciutats que poc o molt es van repetir arreu i que, des de la proximitat territorial, posen una llum més concreta als primers passos d’aquella guerra fratricida que va culminar la primavera de 1939 amb la imposició de la llarga dictadura franquista.
Vista la impossibilitat d’abastar en un volum com aquest els tres anys d’enfrontament bèl·lic, ens cenyim a l’any 1936, de la mateixa manera que el 2014, quan feia 75 anys del final de la dita Guerra Civil, vam fer una carpeta que es fixava en la retirada republicana i l’ocupació franquista viscuda al Vallès els primers mesos de 1939.
Amb documents inèdits, revisitant cròniques dels fets i fins i tot amb alguns testimonis encara vivents, tot un equip de persones expertes en investigació històrica relaten fets i situacions que conformen un valuós treball retrospectiu sobre accions desenvolupades enmig d’aquella tragèdia, sempre dominada per la violència visceral masculina, en una necessària mirada distanciada i serena, més enllà de l’estèril simplificació –sobretot hores d’ara– entre bons i dolents. Un lúcid relat inicial del catedràtic Esteve Deu sobre els cinc anys de tensions socials previs a l’esclat bèl·lic ajuda a entendre com es va covar tot plegat. Al seu torn, una narració final del doctor Joan Garriga sobre els enfrontaments de pagesos de la Garriga amb el comitè local pressagia els luctuosos Fets de Maig de 1937.
La brutal repressió a la rereguarda republicana desencadenada de juliol a octubre de 1936, protagonitzada per grups incontrolats que feien la guerra pel seu compte, va superar del tot el poder de les legítimes autoritats republicanes de la Generalitat i dels ajuntaments i va marcar el desenvolupament i el desenllaç final d’una guerra que va posar fi al somni republicà.
La torna de tot allò es viuria des dels primers mesos de 1939 amb la repressió encara més implacable –en forma d’afusellaments, camps de concentració, presons i manca de drets polítics– que aplicaria el règim de Franco, vencedor de la contesa gràcies a l’ajut decisiu de l’Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini. Una repressió que, a diferència de la dels excessos revolucionaris, perseguia, condemnava i afusellava de manera sistemàtica la població desafecta en nom de l’oficialitat de l’Estat feixista que va ser l’Espanya franquista durant 40 anys i que tan de pòsit va deixar en les estructures de l’Estat espanyol actual.
Concentració de milicians al Raval de Montserrat de Terrassa, el 24 de juliol de 1936. Foto: Arxiu Municipal de Terrassa